De l'exclusió dels catalans als governs d'Espanya:
http://www.fdbetancor.com/2015/05/22/the-fragmentation-of-states-elite-access-to-power-in-spain-and-britain/
Al contrari, andalusos a la presidència de Catalunya no només tenim en Montilla: "Luis de Tena, natural de Guadix (Granada), y Alfonso de Sotomayor, nacido en Carmona (Sevilla), ya presidieron la Generalitat en el siglo XVII."
També n'hi ha d'altres regions.
dilluns, d’abril 03, 2017
diumenge, de març 05, 2017
ref
ref
https://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Dunning-Kruger
https://psicologiaymente.net/psicologia/efecto-dunning-kruger#!
M'ho crec.
En el meu cas ha arribat al punt de dir que tenia un CI de 135 quan en realitat era de 153 de tant assumit que era el biaix.
Voler encaixar és un problema, sobretot quan s'és diferent. Una minusvalorada percepció d'un mateix (biaix cognitiu) acomplexa i perjudica. No haver tingut mai parella fa més gran el biaix sumant efecte "bola de neu (en una pendent)":
Esquematitzat és: crec que valc poc -> no agrado -> assumeixo que no valc -> no agrado.
Actualment ja no té remei: suman-t'hi les variables temps (envelliment) i malaltia (crònica, des dels 21).
total: vaig tenir el meu "peak" als 20: sense diners, sense feina, sense estudis acabats, acomplexat i havent estat fins als 17 en educació no-mixta i en ambient urbà no sociable. Aïllat, vamos.
Des dels 21: lyme -> espondilitis + sistema sanitari espanyol on un diagnòstic adequat triga 7, 15 anys, cosa especialment greu en malalties degeneratives que cal tractar a temps.
Sí, amb problemes (pel tema salut) però sí, vaig estudiar. En van resultar 3 carreres (dues llicenciatures i un grau), un màster de dos anys, un altre d'un any i uns estudis de doctorat a mig fer (no sé si els acabaré). Res d'això serveix de res en aquest país.
No hope.
https://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Dunning-Kruger
https://psicologiaymente.net/psicologia/efecto-dunning-kruger#!
M'ho crec.
En el meu cas ha arribat al punt de dir que tenia un CI de 135 quan en realitat era de 153 de tant assumit que era el biaix.
Voler encaixar és un problema, sobretot quan s'és diferent. Una minusvalorada percepció d'un mateix (biaix cognitiu) acomplexa i perjudica. No haver tingut mai parella fa més gran el biaix sumant efecte "bola de neu (en una pendent)":
Esquematitzat és: crec que valc poc -> no agrado -> assumeixo que no valc -> no agrado.
Actualment ja no té remei: suman-t'hi les variables temps (envelliment) i malaltia (crònica, des dels 21).
total: vaig tenir el meu "peak" als 20: sense diners, sense feina, sense estudis acabats, acomplexat i havent estat fins als 17 en educació no-mixta i en ambient urbà no sociable. Aïllat, vamos.
Des dels 21: lyme -> espondilitis + sistema sanitari espanyol on un diagnòstic adequat triga 7, 15 anys, cosa especialment greu en malalties degeneratives que cal tractar a temps.
Sí, amb problemes (pel tema salut) però sí, vaig estudiar. En van resultar 3 carreres (dues llicenciatures i un grau), un màster de dos anys, un altre d'un any i uns estudis de doctorat a mig fer (no sé si els acabaré). Res d'això serveix de res en aquest país.
No hope.
diumenge, de febrer 26, 2017
He vist una cosa. Sobre Trappist1
Al blog d'Enric Marco "Pols d'estels" he posat un comentari referit a la freqüència de les òrbites dels planetes de Trappist1. Suposo que ja se n'havien adonat, però com que no ho he vist escrit m'ha semblat que no estaria de més comentar-ho.
La notícia era aquesta: http://www.vilaweb.cat/noticies/estel-trappist-1-nasa-planetes-que-veuriem-si-viatgessim-als-nous-exoplanetes-descoberts/
L'entrada al blog, aquesta: http://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=275262
El comentari el poso aquí per tenir-hi accés i perquè es pot editar. Al comentari original, degut a una mala interpretació de l'html sobre els signes < > hi ha hagut un error.
El comentari original sense l'error és aquest:
"No sé si us n'heu o se n'han adonat, però aquestes òrbites semblen relacionades amb el nombre phi. No crec que sigui gratuït pel següent: en el fenòmen que du a la formació de planetes a partir del núvol de pols que hi ha entorn de l'estrella en formació, els agregats que acaben convertint-se en planetes són el resultat de la posició més estable, és a dir, de la de menor coincidència entre ells. Si coincidissin interactuarien i de la interacció en vindria una afectació. De mode que al final el que queda és l'interval en el que menys coincideixen: es formen a distàncies diferents en tamanys diferents i amb prou distància entre ells com per a afectar-se poc entre ells. I això sembla que inclou les òrbites. La serie de Fibonacci és 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, etc. Als períodes orbitals d'aquets planetes trobem, com diu el portal Vilaweb citant l’astrofísic de l’Institut de Ciències de l’Espau Ignasi Ribas que :‘De cada vuit voltes que fa el planeta més pròxim a l’estrella, el següent més pròxim en fa cinc; de cada cinc voltes que fa aquest planeta, el següent en fa tres; de cada tres d’aquest, el següent dues… Aquest fenomen ens pot ajudar molt a entendre com es formen els planetes i quina dinàmica segueixen un cop s’han format," És a dir: 8, 5, 3, 2.. També les plantes "utilitzen" Phi a la forma que tenen de distribuir les fulles i els pètals, a les branques i les flors. Ho veiem desde les cols o les carxoferes fins a les branques de molts arbres. Perquè? Per què Phi, nombre irracional, s'expressa amb aquests quebrats: Phi és > 1 però < 2, > 3/2, < 5/3 , > 8/5, < 13/8, > 21/13, < 34/21, etc , que trobem a la serie de Fibonacci i que, sobre la base d'un nombre irracional, fan que no hi hagi repeticions en la freqüència de les òrbites i que per tant no hi hagi interaccions entre els planetes.
Aquí l'explicació del nombre phi en el cas de les plantes:
https://www.khanacademy.org/math/math-for-fun-and-glory/vi-hart/spirals-fibonacci/v/doodling-in-math-class-spirals-fibonacci-and-being-a-plant-2-of-3
Per això sembla que trobem Phi, la qual cosa és lògica, en la distribució dels períodes orbitals dels planetes de Trappist1. Seguint la hipòtesi, si hi hagués un planeta més petit i proper a l'estrella faria 13 voltes per cada 8 que fa Trappist b. Que aquests períodes orbitals semblin seguir la proporció àuria trobo per tant que és lògic i que és molt interessant. Suposo que ja se n'havien adonat, d'això".
Enric Marco diu a la notícia: "La proximitat dels valors dels períodes orbitals dels sis primers planetes a divisions de nombres enters petits (8/5, 5/3, 3/2, 3/2 i 4/3, respectivament) ens indica que les òrbites dels planetes són ressonants i que, segurament, els planetes es formaren més lluny del seu estel del que estan ara i que posteriorment migraren a les posicions actuals."
Partint de Phi s'evita la interacció sincrònica orbital dels primers planetes, ja que es tracta de quebrats d'un número irracional. Als més llunyans sembla que ja no es compliria tant. Phi és 1,61803399. 4/3 és 1,333. S'hi apropa però ja no encaixa del tot.
Si la sèrie de Fibonacci és 1,1,2,3,5,8,13, 3/2 hauria d'equivaler a 1 a la serie. Aleshores s'entendria que estés repetit. Prenent aquestes òrbites com a 1 (2/1), la que fa 5/3, com que estaria en proporció, faria 3/2, i la que fa 8/5 seria 5/3, La que fa 4/3 correspondria a la serie en negatiu, és a dir, cap volta per cada volta que fan els 1. Aleshores sí que encaixaria.
És a dir, si prenem les òrbites dels planetes que fan 3/2 com a unitat de referència, el que fa 5/3 faria 3/2 sobre aquesta unitat, i el que fa 8/5 faria 5/3 sobre aquesta unitat. El que fa 4/3 faria menys d’una volta (0) sobre aquesta unitat de referència.
Convertint el 3/2 en 1 (2/1=1), tindríem 1,1,2,3 (1/0, 2/1, 3/2, 5/3..).
Si les plantes van arribar naturalment a que usant els quebrats d’un número irracional evitaven que coincidissin mai dos pètals en una mateixa posició tapant-se el sol, les freqüències de les òrbites d’aquests planetes també haurien arribat naturalment a la mateixa distribució.
Segurament em dec equivocar, però. No sóc astrònom ni matemàtic. En fi.. :P
Aquest any dono classes a la ESO i els vaig explicar, al primer trimestre, la proporció àuria i el nombre Phi. Una mica a pesar seu perquè esperaven una assignatura de plàstica més de "manualitats" que de contiguts.
Si algú llegeix aixo algun dia que em digui com ho veu :)
La notícia era aquesta: http://www.vilaweb.cat/noticies/estel-trappist-1-nasa-planetes-que-veuriem-si-viatgessim-als-nous-exoplanetes-descoberts/
L'entrada al blog, aquesta: http://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=275262
El comentari el poso aquí per tenir-hi accés i perquè es pot editar. Al comentari original, degut a una mala interpretació de l'html sobre els signes < > hi ha hagut un error.
El comentari original sense l'error és aquest:
"No sé si us n'heu o se n'han adonat, però aquestes òrbites semblen relacionades amb el nombre phi. No crec que sigui gratuït pel següent: en el fenòmen que du a la formació de planetes a partir del núvol de pols que hi ha entorn de l'estrella en formació, els agregats que acaben convertint-se en planetes són el resultat de la posició més estable, és a dir, de la de menor coincidència entre ells. Si coincidissin interactuarien i de la interacció en vindria una afectació. De mode que al final el que queda és l'interval en el que menys coincideixen: es formen a distàncies diferents en tamanys diferents i amb prou distància entre ells com per a afectar-se poc entre ells. I això sembla que inclou les òrbites. La serie de Fibonacci és 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, etc. Als períodes orbitals d'aquets planetes trobem, com diu el portal Vilaweb citant l’astrofísic de l’Institut de Ciències de l’Espau Ignasi Ribas que :‘De cada vuit voltes que fa el planeta més pròxim a l’estrella, el següent més pròxim en fa cinc; de cada cinc voltes que fa aquest planeta, el següent en fa tres; de cada tres d’aquest, el següent dues… Aquest fenomen ens pot ajudar molt a entendre com es formen els planetes i quina dinàmica segueixen un cop s’han format," És a dir: 8, 5, 3, 2.. També les plantes "utilitzen" Phi a la forma que tenen de distribuir les fulles i els pètals, a les branques i les flors. Ho veiem desde les cols o les carxoferes fins a les branques de molts arbres. Perquè? Per què Phi, nombre irracional, s'expressa amb aquests quebrats: Phi és > 1 però < 2, > 3/2, < 5/3 , > 8/5, < 13/8, > 21/13, < 34/21, etc , que trobem a la serie de Fibonacci i que, sobre la base d'un nombre irracional, fan que no hi hagi repeticions en la freqüència de les òrbites i que per tant no hi hagi interaccions entre els planetes.
Aquí l'explicació del nombre phi en el cas de les plantes:
https://www.khanacademy.org/math/math-for-fun-and-glory/vi-hart/spirals-fibonacci/v/doodling-in-math-class-spirals-fibonacci-and-being-a-plant-2-of-3
Per això sembla que trobem Phi, la qual cosa és lògica, en la distribució dels períodes orbitals dels planetes de Trappist1. Seguint la hipòtesi, si hi hagués un planeta més petit i proper a l'estrella faria 13 voltes per cada 8 que fa Trappist b. Que aquests períodes orbitals semblin seguir la proporció àuria trobo per tant que és lògic i que és molt interessant. Suposo que ja se n'havien adonat, d'això".
Enric Marco diu a la notícia: "La proximitat dels valors dels períodes orbitals dels sis primers planetes a divisions de nombres enters petits (8/5, 5/3, 3/2, 3/2 i 4/3, respectivament) ens indica que les òrbites dels planetes són ressonants i que, segurament, els planetes es formaren més lluny del seu estel del que estan ara i que posteriorment migraren a les posicions actuals."
Partint de Phi s'evita la interacció sincrònica orbital dels primers planetes, ja que es tracta de quebrats d'un número irracional. Als més llunyans sembla que ja no es compliria tant. Phi és 1,61803399. 4/3 és 1,333. S'hi apropa però ja no encaixa del tot.
Si la sèrie de Fibonacci és 1,1,2,3,5,8,13, 3/2 hauria d'equivaler a 1 a la serie. Aleshores s'entendria que estés repetit. Prenent aquestes òrbites com a 1 (2/1), la que fa 5/3, com que estaria en proporció, faria 3/2, i la que fa 8/5 seria 5/3, La que fa 4/3 correspondria a la serie en negatiu, és a dir, cap volta per cada volta que fan els 1. Aleshores sí que encaixaria.
És a dir, si prenem les òrbites dels planetes que fan 3/2 com a unitat de referència, el que fa 5/3 faria 3/2 sobre aquesta unitat, i el que fa 8/5 faria 5/3 sobre aquesta unitat. El que fa 4/3 faria menys d’una volta (0) sobre aquesta unitat de referència.
Convertint el 3/2 en 1 (2/1=1), tindríem 1,1,2,3 (1/0, 2/1, 3/2, 5/3..).
Si les plantes van arribar naturalment a que usant els quebrats d’un número irracional evitaven que coincidissin mai dos pètals en una mateixa posició tapant-se el sol, les freqüències de les òrbites d’aquests planetes també haurien arribat naturalment a la mateixa distribució.
Segurament em dec equivocar, però. No sóc astrònom ni matemàtic. En fi.. :P
Aquest any dono classes a la ESO i els vaig explicar, al primer trimestre, la proporció àuria i el nombre Phi. Una mica a pesar seu perquè esperaven una assignatura de plàstica més de "manualitats" que de contiguts.
Si algú llegeix aixo algun dia que em digui com ho veu :)
dilluns, de febrer 13, 2017
Pèrdues territorials de la Monarquia Hispànica. Llista incompleta
Llista incompleta de països/territoris/enclavaments independitzats/separats de la Monarquia Hispànica / Regne d'Espanya; ss. XV-XX:
Europa:
Portugal,
Gibraltar,
el Rosselló,
Luxemburg,
Països Baixos (Holanda),
Països Baixos espanyols (Bèlgica),
Sardenya,
Sicília,
Regne de Nàpols,
Milanesat,
Franc Comptat,
Menorca (temporalment, s. xviii )
Catalunya (temporalment; 1641-1659 (II República catalana); 1808-1815 (com a part integrant del Regne de França)
Drets a la Casa d'Àustria, a la casa de Borbó i a la Diadema Imperial
Àfrica:
Nord: Marroc; enclavaments: Orà i Bujía, (Argèlia), Bizerta i Tunis (Tunis),
Oriental: Muscat, Quriyat, Qalhat, Sohar (Omán); Corfaçao, Julfar (Unió d'Emirats Àrabs)
Bahrain
Queixome, Comorao, Ormuz (Iran)
Pate Island (Somalia)
Lamu, Mombassa, Zanzíbar, Malindi (Kenya)
Pemba, Quelimane, Tete, Sena, Sofala, Mozambique (Mozambique)
Occidental:
Sàhara Occidental
Madeira (Portugal)
Cap Verd
Ifni
Guinea Espanyola (Guinea Equatorial)
Arguin (Mauritània)
Fernando Po (illa)
Ashim, Shama, Elmina
Santo Tomé (Illa)
Príncipe (Illa)
Annobon, Luanda, Benguela
Santa Helena (illa, UK)
Àsia:
Les Índies Orientals, pertanyent al Virreinato de Nueva España (?) (Filipines)
Fort Santo Domingo i Santísima Trinidad (Taiwan),
Macau (xina)
Malacca (malàisia)
Ambon, Larantuka, Adonara, Ende, Solor, Lifau al Timor occ., Tidore, Ternate (Indonèsia)
Syriam, Chittagong (Birmània)
Hugli (Bangladesh)
Ceilan portugués (Sri-Lanka)
Mylaporte, Megapatan, Tuticorin, Quilón, Cochín, Cranganore, Cannanore, Mangalore, Basrur, Honavar, Chaul, Goa, Bassein, Bombai, Daman, Surat, Diu, (índia)
Amèrica:
Virreinato de Nueva España: Mèxic amb tots els seus estats, Venezuela, part dels Estats Units (Califòrnia, Nevada, Arizona, Nou Mèxic, Utah, Colorado, Texas), Belize, Guatemala, Honduras, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica.
Lousiana: part dels Estats Units ( Lousiana, Arkansas, Oklahoma, Kansas, Nebraska, Iowa, Missouri, Wyoming, Montana, Dakota del Sur)
Fort San Miguel (Oregon, Estats Units)
Florida (Estats Units).
Illes del Carib: Cuba, Santo Domingo, Puerto Rico, Haití, Barbados, ..)
Virreinato de Nueva Granada ( Panamá, Colombia, Ecuador, Norte de Perú, Oeste de Guayana, Trinidad i Tobago )
Virreinato del Perú (Perú, Chile)
Virreinato del Río de la Plata ( Argentina, Bolívia, Paraguay, Uruguay )
Brasil (costa oriental básicament)
Jamaica
Europa:
Portugal,
Gibraltar,
el Rosselló,
Luxemburg,
Països Baixos (Holanda),
Països Baixos espanyols (Bèlgica),
Sardenya,
Sicília,
Regne de Nàpols,
Milanesat,
Franc Comptat,
Menorca (temporalment, s. xviii )
Catalunya (temporalment; 1641-1659 (II República catalana); 1808-1815 (com a part integrant del Regne de França)
Drets a la Casa d'Àustria, a la casa de Borbó i a la Diadema Imperial
Àfrica:
Nord: Marroc; enclavaments: Orà i Bujía, (Argèlia), Bizerta i Tunis (Tunis),
Oriental: Muscat, Quriyat, Qalhat, Sohar (Omán); Corfaçao, Julfar (Unió d'Emirats Àrabs)
Bahrain
Queixome, Comorao, Ormuz (Iran)
Pate Island (Somalia)
Lamu, Mombassa, Zanzíbar, Malindi (Kenya)
Pemba, Quelimane, Tete, Sena, Sofala, Mozambique (Mozambique)
Occidental:
Sàhara Occidental
Madeira (Portugal)
Cap Verd
Ifni
Guinea Espanyola (Guinea Equatorial)
Arguin (Mauritània)
Fernando Po (illa)
Ashim, Shama, Elmina
Santo Tomé (Illa)
Príncipe (Illa)
Annobon, Luanda, Benguela
Santa Helena (illa, UK)
Àsia:
Les Índies Orientals, pertanyent al Virreinato de Nueva España (?) (Filipines)
Fort Santo Domingo i Santísima Trinidad (Taiwan),
Macau (xina)
Malacca (malàisia)
Ambon, Larantuka, Adonara, Ende, Solor, Lifau al Timor occ., Tidore, Ternate (Indonèsia)
Syriam, Chittagong (Birmània)
Hugli (Bangladesh)
Ceilan portugués (Sri-Lanka)
Mylaporte, Megapatan, Tuticorin, Quilón, Cochín, Cranganore, Cannanore, Mangalore, Basrur, Honavar, Chaul, Goa, Bassein, Bombai, Daman, Surat, Diu, (índia)
Amèrica:
Virreinato de Nueva España: Mèxic amb tots els seus estats, Venezuela, part dels Estats Units (Califòrnia, Nevada, Arizona, Nou Mèxic, Utah, Colorado, Texas), Belize, Guatemala, Honduras, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica.
Lousiana: part dels Estats Units ( Lousiana, Arkansas, Oklahoma, Kansas, Nebraska, Iowa, Missouri, Wyoming, Montana, Dakota del Sur)
Fort San Miguel (Oregon, Estats Units)
Florida (Estats Units).
Illes del Carib: Cuba, Santo Domingo, Puerto Rico, Haití, Barbados, ..)
Virreinato de Nueva Granada ( Panamá, Colombia, Ecuador, Norte de Perú, Oeste de Guayana, Trinidad i Tobago )
Virreinato del Perú (Perú, Chile)
Virreinato del Río de la Plata ( Argentina, Bolívia, Paraguay, Uruguay )
Brasil (costa oriental básicament)
Jamaica
dijous, de febrer 02, 2017
Primer vídeo - esborrany
Aquest any treballo de professor en un Institut d'Educació Secundària. Havia de ser una substitució curta i acabar al desembre, per cobrir una baixa per maternitat. Però la va anar prorrogant, després la va continuar amb baixa per alletament i al final ha demanat l'excedència. Com que a l'Institut estan prou satisfets amb la meva feina sembla que em quedaré fins a final de curs.
Els meus plans eren donar les classes durant el període acordat i després poder dedicar-me al doctorat, que tinc plantat a mitges. Sembla que ho hauré de combinar.
Al primer trimestre als meus alumnes els vaig explicar teoria de la Gestalt, de pesos visuals i de composició. En aquesta darrera part els vaig parlar a fons de la proporció àuria i de l'espiral de Durero com a base compositiva.
Al llibre venia un excercici on es demanava fer una espiral i pintar-la. Em va semblar que no era adequat, així que vaig adaptar-lo:
els vaig demanar que fessin l'espiral, sí, però que hi posessin després lliurement taques de color amb forma i tamany lliure. Amb això treballaven lliures de la dictadura de la forma, que en el seu cas és encara molt rígida i frontal, hieràtica, pel que vaig veure als seus primers dibuixos. Volia que fessin servir l'espiral pel que és: per composar i distribuir colors a l'espai.
La segona part de l'exercici va consistir en posar en pràctica la teoria de la Gestalt i fer treballar la imaginació: havien de convertir les taques en formes.
El resultat: composicions figuratives amb ritme, molt superiors als dibuixos que prèviament havien realitzat pel seu compte.
Per fer-los venir ganes de treballar més endavant el dibuix tècnic vaig convertir alguns d'aquests dibuixos en 3D. I vaig fer un vídeo amb el conjunt.
Els dibuixos que hi ha al video no són els millors sinó els que primer vaig tenir. Potser més endavant faré un altre video amb més treballs. Hi ha alguns exercicis que valen molt la pena.
A continuació el vídeo (és curt):
https://www.youtube.com/watch?v=C9hvTsuFoEw
Els meus plans eren donar les classes durant el període acordat i després poder dedicar-me al doctorat, que tinc plantat a mitges. Sembla que ho hauré de combinar.
Al primer trimestre als meus alumnes els vaig explicar teoria de la Gestalt, de pesos visuals i de composició. En aquesta darrera part els vaig parlar a fons de la proporció àuria i de l'espiral de Durero com a base compositiva.
Al llibre venia un excercici on es demanava fer una espiral i pintar-la. Em va semblar que no era adequat, així que vaig adaptar-lo:
els vaig demanar que fessin l'espiral, sí, però que hi posessin després lliurement taques de color amb forma i tamany lliure. Amb això treballaven lliures de la dictadura de la forma, que en el seu cas és encara molt rígida i frontal, hieràtica, pel que vaig veure als seus primers dibuixos. Volia que fessin servir l'espiral pel que és: per composar i distribuir colors a l'espai.
La segona part de l'exercici va consistir en posar en pràctica la teoria de la Gestalt i fer treballar la imaginació: havien de convertir les taques en formes.
El resultat: composicions figuratives amb ritme, molt superiors als dibuixos que prèviament havien realitzat pel seu compte.
Per fer-los venir ganes de treballar més endavant el dibuix tècnic vaig convertir alguns d'aquests dibuixos en 3D. I vaig fer un vídeo amb el conjunt.
Els dibuixos que hi ha al video no són els millors sinó els que primer vaig tenir. Potser més endavant faré un altre video amb més treballs. Hi ha alguns exercicis que valen molt la pena.
A continuació el vídeo (és curt):
https://www.youtube.com/watch?v=C9hvTsuFoEw
dijous, de setembre 22, 2016
Del novè planeta
Periodicity of extinctions in the geologic past
(evolution/time series/paleontology)
DAVID M. RAUP AND J. JOHN SEPKOSKI, JR.
Department of Geophysical Sciences, University of Chicago, Chicago, IL 60637
Contributed by David M. Raup, October 11, 1983
http://www.pnas.org/content/81/3/801.full.pdf
Aquest és el títol d'un paper que va sortir publicat el 1983. En ell s'explicava el descobriment d'un patró en les extincions que hi ha hagut a la història de la vida de la terra: cada un cert temps, una extinció massiva.
La hipòtesi que es proposava per explicar-ho era que el nostre sistema solar fos binari, amb una segona estrella orbitant amb el nostre sol. S'hipotetitzava que seria una enana marró. Cada un cert temps, segons la fase de la òrbita on es trobés aquest astre, es desestabilitzaria el cinturó de Kuiper i alguns dels seus objectes, o potser del núvol d'Oort, entrarien al sistema solar interior. Normalment és Júpiter qui protegeix la terra d'aquestes objectes, gràcies al seu tamany i el seu potent camp gravitatori, però en determinades circumstàncies això no seria suficient.
Aquesta teoria rep el nom de Nemesis, que és el nom que rebria aquest astre.
El problema d'aquesta hipòtesis és que, amb telescopis convecionals, un objecte tant llunyà i fosc es molt difícil de veure, perquè la quantitat de llum que emetria seria molt feble.
Però hauria d'emetre escalfor així que es va buscar amb sistemes d'infrarroig. Es va prospectar tot el cel i es va poder descartar finalment la hipòtesi de l'enana marró.
Això va donar peu a apreciar com a plausible part de la hipòtesi de Nibiru, un planeta gegant imaginari vinculat sovint amb històries sobre visites alienígenes i el món paranormal.
Mentrestant va seguir la observació de l'espai i el descobriment de més objectes transneptunians (que es troben més enllà de Neptú). Això va provocar que es degradés al planeta Plutó com a mini planeta, ja que van anar apareixent altres objectes similars. De Plutó es coneixia ja la seva pecularietat de tenir una òrbita fora del pla orbital de la resta dels planetes. I també una extranya excentricitat que desmostraria que algun objecte gran més enllà de Neptú l'atreia. Aleshores van aparèixer altres mini planetes, com Makemake. Anaven apareixent a mida que es buscava quin objecte alterava l'òrbita de Plutó.
Els nous objectes transneptunians tenien una cosa en comú: òrbites molt excèntriques i separades del pla orbital dels planetes del sistema solar interior.
A gener de 2016 es va publicar que es considerava demostrat que la causa de les estranyes òrbites dels objectes transneptunians al cinturó de Kuiper havia de ser un novè planeta molt gran, tant o més gran que la terra, i molt distant (més de 200 UA), però també molt difícil de detectar.
EVIDENCE FOR A DISTANT GIANT PLANET IN THE SOLAR SYSTEM
Konstantin Batygin & Michael E. Brown
Division of Geological and Planetary Sciences, California Institute of Technology, Pasadena, CA 91125
Draft version January 22, 2016
http://authors.library.caltech.edu/63794/1/document.pdf
No tindria llum pròpia i seria tant lluny que en prou feines hi arribaria la llum del sol, i encara menys la reflectiria. Aquesta hipòtesi rep el nom de Planeta X o del novè planeta. No té nom perquè encara no s'ha descobert. Però gràcies a les òrbites dels objectes transneptunians es va acotant cada cop més la franja de l'espai on es trobaria. Per cert, una UA (unitat astronòmica) és l'equivalent a la distància entre la terra i el sol, uns 8 minuts-llum.
https://www.caltech.edu/news/caltech-researchers-find-evidence-real-ninth-planet-49523
Al minut 0:39 d'aquest video es pot veure què passa amb les òrbites d'aquests objectes:
https://www.youtube.com/watch?v=mn-XJdwcrEc
Amb una òrbita molt excèntria i allunyada, aquest novè planeta trigaria 20 mil anys dels nostres en completar una volta al sol. I això es relacionaria amb els patrons trobats en les extincions del primer article mencionat.
Web de la NASA per participar a la recerca del novè planeta:
https://asunow.asu.edu/20170215-discoveries-asu-help-astronomers-find-undiscovered-planet
per començar ja, clica aquí
(evolution/time series/paleontology)
DAVID M. RAUP AND J. JOHN SEPKOSKI, JR.
Department of Geophysical Sciences, University of Chicago, Chicago, IL 60637
Contributed by David M. Raup, October 11, 1983
http://www.pnas.org/content/81/3/801.full.pdf
Aquest és el títol d'un paper que va sortir publicat el 1983. En ell s'explicava el descobriment d'un patró en les extincions que hi ha hagut a la història de la vida de la terra: cada un cert temps, una extinció massiva.
La hipòtesi que es proposava per explicar-ho era que el nostre sistema solar fos binari, amb una segona estrella orbitant amb el nostre sol. S'hipotetitzava que seria una enana marró. Cada un cert temps, segons la fase de la òrbita on es trobés aquest astre, es desestabilitzaria el cinturó de Kuiper i alguns dels seus objectes, o potser del núvol d'Oort, entrarien al sistema solar interior. Normalment és Júpiter qui protegeix la terra d'aquestes objectes, gràcies al seu tamany i el seu potent camp gravitatori, però en determinades circumstàncies això no seria suficient.
Aquesta teoria rep el nom de Nemesis, que és el nom que rebria aquest astre.
El problema d'aquesta hipòtesis és que, amb telescopis convecionals, un objecte tant llunyà i fosc es molt difícil de veure, perquè la quantitat de llum que emetria seria molt feble.
Però hauria d'emetre escalfor així que es va buscar amb sistemes d'infrarroig. Es va prospectar tot el cel i es va poder descartar finalment la hipòtesi de l'enana marró.
Això va donar peu a apreciar com a plausible part de la hipòtesi de Nibiru, un planeta gegant imaginari vinculat sovint amb històries sobre visites alienígenes i el món paranormal.
Mentrestant va seguir la observació de l'espai i el descobriment de més objectes transneptunians (que es troben més enllà de Neptú). Això va provocar que es degradés al planeta Plutó com a mini planeta, ja que van anar apareixent altres objectes similars. De Plutó es coneixia ja la seva pecularietat de tenir una òrbita fora del pla orbital de la resta dels planetes. I també una extranya excentricitat que desmostraria que algun objecte gran més enllà de Neptú l'atreia. Aleshores van aparèixer altres mini planetes, com Makemake. Anaven apareixent a mida que es buscava quin objecte alterava l'òrbita de Plutó.
Els nous objectes transneptunians tenien una cosa en comú: òrbites molt excèntriques i separades del pla orbital dels planetes del sistema solar interior.
A gener de 2016 es va publicar que es considerava demostrat que la causa de les estranyes òrbites dels objectes transneptunians al cinturó de Kuiper havia de ser un novè planeta molt gran, tant o més gran que la terra, i molt distant (més de 200 UA), però també molt difícil de detectar.
EVIDENCE FOR A DISTANT GIANT PLANET IN THE SOLAR SYSTEM
Konstantin Batygin & Michael E. Brown
Division of Geological and Planetary Sciences, California Institute of Technology, Pasadena, CA 91125
Draft version January 22, 2016
http://authors.library.caltech.edu/63794/1/document.pdf
No tindria llum pròpia i seria tant lluny que en prou feines hi arribaria la llum del sol, i encara menys la reflectiria. Aquesta hipòtesi rep el nom de Planeta X o del novè planeta. No té nom perquè encara no s'ha descobert. Però gràcies a les òrbites dels objectes transneptunians es va acotant cada cop més la franja de l'espai on es trobaria. Per cert, una UA (unitat astronòmica) és l'equivalent a la distància entre la terra i el sol, uns 8 minuts-llum.
https://www.caltech.edu/news/caltech-researchers-find-evidence-real-ninth-planet-49523
Al minut 0:39 d'aquest video es pot veure què passa amb les òrbites d'aquests objectes:
https://www.youtube.com/watch?v=mn-XJdwcrEc
Amb una òrbita molt excèntria i allunyada, aquest novè planeta trigaria 20 mil anys dels nostres en completar una volta al sol. I això es relacionaria amb els patrons trobats en les extincions del primer article mencionat.
Web de la NASA per participar a la recerca del novè planeta:
https://asunow.asu.edu/20170215-discoveries-asu-help-astronomers-find-undiscovered-planet
per començar ja, clica aquí
Important a tenir en compte a l'hora de seguir una dieta
Durant anys s'ha dit que el col·lesterol era dolent. Que calia reduir-lo perquè provocava atacs de cor i altres dolències i que calia mantenir-se per sota de "200" a les analítiques.
Doncs bé, era mentida.
Ara resulta que els estudis en què s'havien fet aquestes afirmacions eren falsos i hem estat enganyats durant més de 60 anys:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Las-azucareras-pagaron-para-culpar-a-la-grasa-de-los-trastornos-de-corazon
i resulta que el que realment és dolent és el sucre. La indústria del sucre havia pagat els estudis que culpaven el col·lesterol de tots els mals. L'epidèmdia d'obesitat que viu el primer món es deuria a haver elimintat el col·lesterol de les dietes alhora que s'incrementava de forma dramàtica la ingesta de sucre tot canviant els processos metabòlics. I el col·esterol no només no és dolent, és bo, és necessari, no provoca problemes de cor ni de circulació i la seva baixa presència sí que és una important font de problemes.
En aquesta web, escrita per un metge, es descriu tot el procés. Val molt molt la pena llegir-la, tot i que és una mica llarg i en ocasions potser inclús dens. Però és altament recomanable llegir-ho i també tenir-ho a mà. Per això ho penjo ara aquí:
http://lameteoqueviene.blogspot.com.es/2016/08/la-gran-mentira-del-colesterol-y-el.html
Com és sabut, aquest blog és en realitat una mena de Web-log. Un log o registre d'entrades, sovint amb links i referències web, que penjo a la xarxa per poder tenir-hi accés quan em faci falta. Però sense arribar a ser l'equivalent d'un "favoritos" del navegador ja que la idea és que sigui útil, i per tant el nombre d'entrades s'ha de triar una mica per a temes que poden resultar interessants en un moment donat. No es tracta per tant d'un diari com passa amb molts altres blogs ni de res fet de cara a la galeria.
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Las-azucareras-pagaron-para-culpar-a-la-grasa-de-los-trastornos-de-corazon
i resulta que el que realment és dolent és el sucre. La indústria del sucre havia pagat els estudis que culpaven el col·lesterol de tots els mals. L'epidèmdia d'obesitat que viu el primer món es deuria a haver elimintat el col·lesterol de les dietes alhora que s'incrementava de forma dramàtica la ingesta de sucre tot canviant els processos metabòlics. I el col·esterol no només no és dolent, és bo, és necessari, no provoca problemes de cor ni de circulació i la seva baixa presència sí que és una important font de problemes.
En aquesta web, escrita per un metge, es descriu tot el procés. Val molt molt la pena llegir-la, tot i que és una mica llarg i en ocasions potser inclús dens. Però és altament recomanable llegir-ho i també tenir-ho a mà. Per això ho penjo ara aquí:
http://lameteoqueviene.blogspot.com.es/2016/08/la-gran-mentira-del-colesterol-y-el.html
Com és sabut, aquest blog és en realitat una mena de Web-log. Un log o registre d'entrades, sovint amb links i referències web, que penjo a la xarxa per poder tenir-hi accés quan em faci falta. Però sense arribar a ser l'equivalent d'un "favoritos" del navegador ja que la idea és que sigui útil, i per tant el nombre d'entrades s'ha de triar una mica per a temes que poden resultar interessants en un moment donat. No es tracta per tant d'un diari com passa amb molts altres blogs ni de res fet de cara a la galeria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)