ref
https://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Dunning-Kruger
https://psicologiaymente.net/psicologia/efecto-dunning-kruger#!
M'ho crec.
En el meu cas ha arribat al punt de dir que tenia un CI de 135 quan en realitat era de 153 de tant assumit que era el biaix.
Voler encaixar és un problema, sobretot quan s'és diferent. Una minusvalorada percepció d'un mateix (biaix cognitiu) acomplexa i perjudica. No haver tingut mai parella fa més gran el biaix sumant efecte "bola de neu (en una pendent)":
Esquematitzat és: crec que valc poc -> no agrado -> assumeixo que no valc -> no agrado.
Actualment ja no té remei: suman-t'hi les variables temps (envelliment) i malaltia (crònica, des dels 21).
total: vaig tenir el meu "peak" als 20: sense diners, sense feina, sense estudis acabats, acomplexat i havent estat fins als 17 en educació no-mixta i en ambient urbà no sociable. Aïllat, vamos.
Des dels 21: lyme -> espondilitis + sistema sanitari espanyol on un diagnòstic adequat triga 7, 15 anys, cosa especialment greu en malalties degeneratives que cal tractar a temps.
Sí, amb problemes (pel tema salut) però sí, vaig estudiar. En van resultar 3 carreres (dues llicenciatures i un grau), un màster de dos anys, un altre d'un any i uns estudis de doctorat a mig fer (no sé si els acabaré). Res d'això serveix de res en aquest país.
No hope.
