A mode de resum : 29 oct 2017 + actualització 14 des. 2017

A mode de resum:

Europa demana dues coses:

1. Rule of law (imperi de la llei o actuar dins de la legalitat);
2. "la força dels arguments enlloc de l'argument de la força". Intervenció de Donald Tusk al Consell d'Europa amb aquestes dues idees aquí: https://youtu.be/3JwdNNr5tz0

Això implica cessions per les dues bandes. Per una banda, la Ministra Cospedal no ens envia l'exèrcit ni entren els tancs per la Diagonal, com gustosament faria aplicant l'article 8 de la Constitució Espanyola. 

Tampoc podem nosaltres fer una "presa de la Bastilla" revolucionària i violenta, que en aquest cas seria una presa de la Gene o la Delegación del Gob.

Pel que fa al Rule of Law, l'aplicació del 155 cau fora de la llei. Rule of law implica només que cal saber, per vies legals, l'opinió sense ombra de dubte de la població. La solució seria un referèndum. España no el vol. L'alternativa eren les plebiscitàries. Les darreres les va rebentar Catalunya Sí Que Es Pot, dient que eren neutrals però impedint un mandat democràtic en vots i escons per l'independentisme. Va guanyar l'independentisme, però això ho ha de poder veure inclús Madrid.

Com fer un referèndum sense fer-lo i unes plebiscitàries sense que CSQEP les torpedini, sent unes autonòmiques dins una República declarada és el problema. 

Tenim a l'horitzó unes autonòmiques il·legals el 21 de Desembre. Tenim una República declarada sense control efectiu del territori ni mandat democràtic clar assumit des de Madrid ni des d'Europa.
Cap de les dues postures pot, ara per ara, imposar-se.

On som ara?

• La independència s'ha declarat però no és oficial perquè no apareix al DOGC. Per això no va sortir el President al balcó de la Generalitat. Per això la bandera espanyola oneja a la Generalitat. La independència està declarada com a objectiu, però no proclamada. Per tant encara impera la legislació espanyola.
• El President, consellers, etc poden negar-se a obeir les seves destitucions no tant en nom de la República declarada però no proclamada com sí perquè l'aplicació que s'ha fet del 155 és il·legal: 
• L'article 155 apareix a la constitució espanyola, però només com a marc de referència. No s'havia desenvolupat a nivell legislatiu. Això ha dut el gobierno a inventar-se'n l'aplicació. En fer-ho ha contravingut la constitució espanyola (articles 10 i 96) i la legislació internacional (Pacte de Drets Civils i Polítics, articles 1, 9, 25, 27 ). No ho dic jo; ho diu un expert de l'onu de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides sobre els Drets Humans ( https://goo.gl/i5Ni5A ) i el jutge Elpidio José Silva ( https://goo.gl/xbr8Aa ). El Pacte de Drets Civils i Polítics aquí ( https://goo.gl/RKLNfZ ) i la Constitució Espanyola aquí ( https://goo.gl/VQUbo8 ). En denuncia també la inconstitucionalitat el col·lectiu Praga de juristes ( http://collectiupraga.cat/wp-content/uploads/2017/10/Comunicat-155-DEF.pdf )

• L'informe de l'analista de l'ONU també ens recorda que: 

1. el precepte de la integritat territorial esgrimit per España només s'aplica per la relació entre estats, "no en relació a la voluntat d'una població a expressar el seu futur". 
2. La llei internacional sobre el dret d'autodeterminació dels pobles va més enllà dels processos de descolonització. 
3. Negar el dret d'autodeterminació va contra el pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, article 1. 
4. Les declaracions d'independència no són il·legals segons la legislació internacional ( aquest punt 4art i el punt 1er i 2n van aparèixer a la Sentència del Tribunal Internacional de Justícia a l'Haia el 22 de juliol de 2010. El punt 4art es troba explicitat a la pàgina 39 https://goo.gl/tV1VSy ).

• No es poden aplicar els càrrecs de sedició als Jordis ni de rebel·lió al President (ref video del jutge E. Silva). Això fa que les condemnes puguin ser revertides a Estrasburg.
• El propi principi de legalitat (el famós rule of law invocat per la UE) es va trencar pel propi Tribunal Constitucional en la seva sentència de 2010, qualificat pel catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo quan es coïa la sentència el 2007 com a "cop d'estat" ( https://goo.gl/5YjXwH ). De fet, l'estatut actual no l'hem pas votat tal com el tenim. Aquest simple detall ja el fa il·legítim , però a més il·legal perquè contravé els preceptes de reforma estatutària.

Però tant ineptes són al Gob. de España? Aquí ja entrem al terreny especulatiu:

• Ja el 2014 l'analista nord americà F.Betancur avisava que l'aparent inacció del Presidente Rajoy ( https://goo.gl/3nrvQZ ) podiar amagar el que en dia un gambit maquiavèl·lic (que aquí es llegeix amb el "cuanto peor mejor"). En quin sentit? El passat 26 d'octubre, mentre estàvem pendents del procés, el Banc Central Europeu es va reunir. Havia de decidir si reduïa la compra de deute espanyol, en el que fins ara es gastava 60mil milions d'euros mensuals per evitar la pujada de la prima de risc. Deien els rumors que volien reduir la compra a 40mil milions, el que suposava un cop fort. Al final l'han reduïda encara més: a 30mil milions, és a dir, a la meitat ( https://goo.gl/sSvscL ). Això suposarà problemes molt bèsties a mig termini.
• Espanya pensa començar una reforma constitucional d'aquí uns mesos en un context de crisi econòmica molt forta i amb el problema català per resoldre. Lína neo-liberal en l'econòmic (molta menys despesa social i en pensions) i recentralitzadora en lo polític. Possiblement amb en Pedro Sánchez a la Moncloa. Perquè en Sanchez? No només per la corrupció, no. Bàsicament perquè la reforma anirà en el sentit de retallar drets, i tindrà menys contestació social si ho fa un socialista que si ho fa el PP. Des del moment que la prima de risc anirà a l'alça i Espanya tindrà problemes per pagar els interessos, i que ja existeix l'article 135 a la constitució, els diners hauran de sortir de la despesa social per força. 
• Catalunya ha estat utilitzada com a via per forçar aquesta reforma constitucional recentralitzadora i neoliberal. Per això haurien estat tant "ineptes" de deixar que el tema es "podrís" i s'allargués tot aquest temps innecessàriament. Políticament, Catalunya està amortitzada: el PP hi és residual i el PSOE com a tal ni tansols hi té presència directa. A més, a can PP saben que sense Catalunya haurien guanyat en Zapatero totes les eleccions. La reforma constitucional es durà a terme doncs dins d'un context de crisi d'estat com Naomi Klein ens va ensenyar al seu documental "la doctrina del shock" ( https://goo.gl/X9hQUc ) que, dit sigui de passada, tothom hauria d'haver vist a aquestes alçades. S'aprofita una crisi (o es crea) per collar el sistema.

En conclusió:

• Espanya actualment és com un immens vaixell que va directe al desastre i du massa inèrcia i és massa gran com per fer-li canviar el rumb. La independència és com un bot salvavides, si és que el podem agafar. Inclús als treballadors espanyols els hi convé que prosperem: quan a Espanya les coses vagin realment malament, i hi aniran, almenys així podran tenir un lloc proper on anar i treballar. 

Dit això.. i guardant-me el que penso que implica tot plegat a mig - llarg termini (i que no m'agrada, però ara no és el moment) queda.. 

Com trenquem ara aquesta dinàmica?

la forma de trencar aquesta dinàmica podria venir per varis camins:

- Un, el dur: vaga general indefinida. Barcelona, el 1919, va realitzar una vaga general indefinida que va durar 44 dies. Gràcies a això es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores plasmada en llei per primer cop al món https://goo.gl/dkVjCR . Ja en aquell moment, el gobierno va mirar de fer-la descarrilar fent una convocatòria, en aquell cas als treballadors i pel servei militar "The Government in Madrid tried to destroy the strike by calling up all workers for military service, but this call was not heeded," Però la gent ho va ignorar, és a dir, va desobeir. Així " Thus, Spain became the first country in the world to pass a national eight-hour day law, as a result of 1919's general strike."

- La segona opció és anar a les eleccions al 21-D i guanyar-les en escons i vot popular per a la independència. El dolent d'aquesta opció és que implica reconèixer que segueix imperant la llei espanyola i que la República no controla de forma efectiva el territori, cosa imprescindible per ser reconeguda a l'estranger. Una cosa que, i m'agradaria equivocar-me, sembla evident. Si sortís bé (difícil, no impossible) s'obtindria un mandat democràtic innegable. El risc de potinada per part d'Indra seria més que alt. Perdre-les seria un desastre. No crec que la convocatòria feta per l'estat sigui fiable. 

- La tercera opció seria una combinació de les dues anteriors. Vaga per impedir el 21-D més eleccions pròpies, o aprofitar el 21-D per obtenir el mandat democràtic clar d'un cop, i d'aquí vaga general indefinida fins que el gobierno accepti negociar les condicions d'un divorci "amigable" amb intercessió europea. Perquè això funcionés caldria que la vaga fos prou llarga i intensa com per posar la prima de risc pels núvols.

El 21 - D podria ser la forma d'obtenir aquest mandat democràtic clar si es guanyés en vots i escons per l'independentisme. Si qui va votar SÍ l'1 d'oct. vota opció independentista ara, i Indra no potineja els resultats, ni tansols Madrid podrà negar la realitat. El mandat democràtic obtingut de forma legal hauria de ser reconegut també per Europa i caldria obrir les negociacions, dins del marc legal, per a una separació pactada repartint actius i passius i sense sortir, durant la transició, de la Unió Europea.
Que Rajoy admeti que no pot mantenir un govern col·lonial durant sis mesos i hagi triat l'opció d'unes eleccions urgents, en un dijous, demostra que tampoc es pot imposar per la força.
És repetir el 27 S sense que CSQEP torni a prendre el pèl als seus votants independentistes. Idiotes seran si sent indepes els voten.
I aplicar el resultat.

notes:
definició de rebel·lió segons RAE (que implica intenció de derrocar) : http://dle.rae.es/?id=VJnvRgt
definició de sedició segons RAE (variant suau de rebel·lió, i per tant igual intenció): http://dle.rae.es/?id=XRLF1qK
el delicte de sedició al codi penal: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t22.html
Aute de presó preventiva per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart pel delicte de "sedició tumultuària pacífica" (delicte que no existeix al codi penal): https://www.economiadigital.es/uploads/s1/52/85/35/2/sanchez_cuixart.pdf

Addenda 14 de desembre de 2017:

Els polítics catalans no s'ho van arribar a creure. No van estar a l'alçada de les circumstàncies.
No tenien preparat un mètode de control efectiu del territori. Sense això no hi ha independència.
Total: No hi ha independència, però a més queda molt mal ferit el catalanisme, vençut el projecte independentista i tancat l'autonomisme.

Passi el que passi el 21-D no només no hi haurà independència: les retallades, l'ofec econòmic i la intervenció han vingut per quedar-se.
http://ctxt.es/es/20171213/Politica/16689/lopez-tena-independencia-catalu%C3%B1a-referendum-proces-puigdemont-mas.htm

A falta d'un projecte realista de presa del control del territori, tot el que ha passat ha sigut perquè l'estat deixava fer per poder actuar sobre fets consumats i amb duresa. I vèncer.

Només una victòria en vots i escons el 21D podria obrir una escletxa d'esperança, i això no passarà. La propaganda a les televisions , ràdios i diaris estatals i locals per l'unionisme ha estat brutal. I l'independentisme no ha tingut força per oposar-s'hi.
Derrota catalana un cop més, i aquest cop potser definitiva.

Nacions Unides: opinió d'un expert seu en referència a l'article 155

Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides sobre els Drets Humans.
Expert independent de les Nacions Unides urgeix Espanya a revertir l'apliació de l'article 155.

Arguments:

• treure l'autonomia va contra els drets humans, en concret és un retrocés en el Pacte de Drets Civils i polítics, articles 1, 9, 25, 27 i contra la Constitució Espanyola ( Constitució espanyola en Pdf ) als articles 10 i 96, així com lleis espanyoles que implementen aquest pacte dels drets humans. 
• negar el dret a l'autodeterminació va contra l'article 1 del Pacte Internacional de drets civils i polítics ( pacte internacional de drets civils i polítics a wikipedia  ; Text del Pacte de Drets Civils i polítics a la pàgina de Nacions Unides )
• El principi d'integritat territorial només es pot aplicar en relació a tercers estats estrangers, no en relació al dret a una població a expressar la seva voluntat de controlar el seu futur (ho vaig comentar en una altra entrada, sobre la sentència de la Haia en referència a Kosovo, on es sostenia el mateix).
• La llei internacional d'autodeterminació va més enllà dels processos de descolonització. 

El text de l'analista de les Nacions Unides (en anglès) avisant de la il·legalitat nacional i internacional de l'aplicació del 155:
UN independent expert urges Spanish Government to reverse decision on Catalan autonomy

Per cert, pels que diguin que els catalans no estan discriminats, que expliquin això:

https://www.fdbetancor.com/2015/05/22/the-fragmentation-of-states-elite-access-to-power-in-spain-and-britain/
Només 1 dia, en 300 anys, ha estat cap de govern un català a Espanya si no es tenen en compte els excepcionals i breus períodes republicans.
Comptant els períodes republicans, poc més de 600 dies (no arriba a dos anys) en 300 anys.
Si la discriminació no existís, en un període tant llarg com són 300 anys, la presència de caps de govern catalans a Espanya s'acostaria a la proporció de població catalana en el conjunt d'Espanya.
Hi ha, per tant, una discriminació i és sostinguda a través del temps, dels segles, de les constitucions i dels règims polítics.

comentari al Financial Times

el meu anglés és bastant dolent. Hi ha errors. Però crec que s'entén el que hi dic:
(per cert, parrafote. Em passa sovint i hauria d'aprendre a ser més concís)

Article:

What next for Catalan crisis after Rajoy uses ‘nuclear option’?

( https://www.ft.com/content/59570550-b73b-11e7-8c12-5661783e5589#comments )

About the rule of law: the breaking of the law began when the popular party crushed the catalan statute of autonomy in 2010 ( https://elpais.com/diario/2007/02/10/espana/1171062012_850215.html ). The statute was not unconstutional according to the letter of the constutition, but was ruled unconstitutional by the interpretation of the constitution. By this way, PP changed the constitution (throught its interpretation) and the autonomy charter, which was previously been passed by catalan parliament (120 votes over 135 seats) Spanish parliament and a referendum (with approval of the 73% of voteres, 1,8 million ). As Javier Perez Royo said on 2007 (is constitutional law catedratic) this was a coup d'etat.

The 1st mass demostration was the same day that the constitutional court declared that the statute was illegal. The new statute has not been voted again, so in fact catalonia has not a valid statute since then. So dont talk about rule of law. Rule of law was broken back then, and it is since then. The last referendum of 1-oct had more voters in favor of independence than votes had the current illegal catalan statue of autonomy (more than 2 million).

These are facts.

Spain use to say that catalans are selfish, cowards and they joke about us as if we were jews. In fact, they call us "polish" (polacos), as a reminder that they would like to do to us the same that jews suffered in the Varsow Ghetto. Is funny that they accuse us of supremacism or nazism, while our president was imprisoned by the gestapo and shot by a firing squad in the early 40's by the franco regime. the only democratically elected president in europe that suffered that fate, by the way. Is appaling how the heirs of franco, an ally of hitler, who was in gov. untill the day of his dead and is still buried on a massive monument built by slaves, accuse catalans of nazism. Europe ignored us then, backing franco. and still ignore us, backing the corrupt heirs of franco.

But let me remind you something: you maybe enjoy a 8 hours working day. What you maybe doesnt know is that this was illegal not yet 100 years ago. And what you maybe doesnt know is that was thanks to a 44 days general strike in barcelona that the 8 hours working day became legal, being spain the 1st country in the world to have it and, and from there, the rest of countries. (general strike 1919: https://en.wikipedia.org/wiki/Anarchism_in_Spain#General_Strike_of_1919 ). So maybe spain has lied to all about catalans and their commitment for rights and freedom. On 1st place, has lied always about the existance itself of the catalans as a national comunity. And, of course, with the help of europe to just ignore us, as usual.

So here we are, fighting for freedom and democratic rights again, being ignored again, and with tons of lies coming from spain again. Nothing new. We all know how those things evolve. Will be massive general strikes. will be represion. this is 155. Lets hope that we dont end on a civil war again. As usual, spain will ignore the laws, whatever they say about rule of law (spain talking about rule of law is like north korea or East german talking about democracy). No surprise that spain is on the 97th position on justice in the last world economic forum survey.

Europe doesnt know catalans. Just believes the spanish version about us. But Barcelona wasnt called the rose of fire because of anything. This error could drive to the falling of the spanish economy and, with it, the european economy and the euro. ignoring spain as usual and its abusive behaviour as usual, now that spain is within europe and the eurozone, could have this time a high price for all. We Catalans doesnt want to harm anybody. We are peaceful people. We are just fed about spain and want to be free. But we are going to stand by our rights and our democratically ellected leaders. lets hope, for all, that this time Europe doesnt ignore us again. Sadly, we all know that europe will ignore us. The price for all is still to be seen.

el dia clau

Sembla que la sort del procés es decidirà el dia 26 d'octubre

https://www.bloomberg.com/news/articles/2017-10-12/spanish-bonds-face-turbulent-weeks-on-catalan-standoff-ecb-meet

Si els rumors són certs i el BCE deixa de comprar bons espanyols a partir de la reunió del 26, la prima de risc penjarà d'un fil i qualsevol inestabilitat a Catalunya podria dur l'economia espanyola a la fallida. Abans d'aquest dia no dóna temps a fer efectiu el 155 i després, qualsevol intent de fer-lo efectiu podria ensorrar l'economia espanyola. Per tant, si els rumors van de debò, tindria sentit que es demanés a en Puigdemont l'aplaçament i a partir del 26 s'entraria en un procés negociat. Que fos evident o no de cara l'opinió pública ja seria secundari i més enfocat a evitar problemes per la banda de la població espanyola.

Actualització a 29 octubre 2017:

Estava previst que la despesa del BCE en deute espanyol es reduís de 60mil milions d'euros a 40mil milions segons els rumors a què havia fet referència. Al final la reducció va ser encara més alta: a 30mil milions ( https://goo.gl/sSvscL ).
Això implica menys protecció contra la pujada de la prima de risc, més inestabilitat i major perill per a l'economia espanyola. Aquesta situació es donaria quan Espanya no pogués renovar la compra de deuta a les properes emissions de l'any que ve. La situació segurament se la menjaria un futur govern de coalició del PSOE enmig d'una reforma constitucional que per força haurà de ser neo-liberal i recentralitzadora "per reduir despesa".

Serem independents?

Fets:

1. la declaració es va fer a mitges: el President tot just va "assumir" el mandat de l'1 d'Octubre (es podria haver fet amb més solemnitat) i en va suspendre els efectes.
2. Hi haurà intent d'aplicar l'article 155 per part de l'Estat, tot i que com a llei no està desenvolupat i seria per tant com a mínim al·legal, si no il·legal directament.
3. S'ha intentat espantar la gent amb el trasllat de seus socials d'empreses
4. S'intenta espantar la gent amb males dades econòmiques
5. Espanya es prepara per actuar i resistir amb força:

•    -l'exèrcit ha mogut tropes cap a Barcelona (una fragata, uns portamines)
•    -hi manté un fort destacament policial d'antidisturbis
•    -ocuparan llocs clau quan toqui el moment 

Internacionalment s'insisteix amb l'Imperi de la Llei, tot donant suport a l'executiu espanyol. El govern català ha perdut aquest relat i no sembla capacitat per fer saber que qui ha trencat primer i amb més profunditat l'Imperi de la Llei ha estat precisament l'Estat espanyol.

• la sentència de l'estatut va ser un cop d'estat encobert: canvi de la constitució mitjançant el canvi de la seva interpretació sense seguir els camins reglamentaris per al canvi constitucional.
• la sentència de l'estatut era il·legal, tot i vigent, perquè els jutges que hi havia no havien de ser-hi de dret a llei. 
• actuació partidària de la fiscalia, l'aparell judicial i el legislatiu al servei de l'executiu, demostrant una completa falta de separació de poders (és a dir, absència de garanties democràtiques)
• les actuacions contra Forcadell i la mesa del Parlament, funcionaris, etc van contra els drets humans i el dret comunitari. No serveix de res tenir una sentència d'aquí 10 anys del Tribunal de la Haia que ens doni la raó (com va passar amb el cas Atutxa)
• l'intent d'entrar a la seu de la cup sense ordre judicial va contra el principi de pluralitat democràtica, a part de ser il·legal.
• els registres, els requisaments, els escorcolls i les detencions ordenats per la fiscalia eren il·legals
• la policia i la guàrdia civil van intervenir sense sol·licitut dels mossos, fent la seva intervenció il·legal
• El referèndum de l'1 d'octubre no era ni il·legal ni legal, era al·legal. El constitucional només el va suspendre, però no ha emès sentència encara i per tant no era il·legal.
• El que es va fer al Parlament de Catalunya els dies 5 i 6 de setembre era forçar el reglament, però dins del reglament, i per tant legal. També es va fer així la reforma de la constitució espanyola.
• Com bé va explicar el diputat del pnv, si l'estat tracta de prendre possessió dels mossos (com ja va intentar la fiscalia) aniria contra el vigent Estatut, i seria per tant il·legal i inconstitucional.
• L'article 1 de la constitució preval sobre el segon. A l'article 1 es parla de pluralisme democràtic i drets humans. Espanya està posant la indissoluble unitat d'Espanya (article 2) per damunt de l'article 1.
• No és il·legal ni inconstitucional fer un referèndum sobre la independència de Catalunya. Hi ha fins a 5 maneres de fer-ho. Si no es pot fer és perquè els partits majoritaris espanyols no volen, en general, i l'executiu del PP i en Rajoy en concret no volen.
• L'Estatut que va ser votat no és el que hi ha vigent, i el que hi hauria ara vigent no va ser votat. Això ens deixa legalment sense estatut i per tant la independència només cal que sigui reconeguda, perquè legalment no tenim estatut segons marquen els procediments legals.

Això que he dit (i més que podria dir un expert en lleis) ho hauria de saber tothom. Ho hauria de saber tota la premsa internacional. Ho haurien de saber els líders internacionals que s'omplen la boca parlant del "the rule of law".

Conclusió
Veig que els polítics catalans estan massa preocupats pel twitter i la propaganda, però que no fan la feina ben feta a nivell legal i de relacions. Almenys no se'ls veu seriositat.

Haurien d'inundar el tribunal de drets humans de querelles contra l'Estat espanyol.
I haurien de començar a treure la poteta a nivell de relacions internacionals: relacions amb korea del nord, veneçuela, etc.. Són estats, ens podrien ajudar, els podríem ajudar, i si els poders que manen al món ens deixen abandonats als peus dels cavalls espanyols, haurem de reaccionar per defensar la nostra sobirania.

Aquesta falta de seriositat, aquesta confiança cega demostrada en una Europa que en el passat ja ha demostrat que no es mereix cap confiança, aquesta estupidesa de pensar que "Espanya no s'atrevirà a.." i aquesta falta de rigurositat a nivell de fer saber els nostres arguments al món (el discurs de Tardà al Congrès va ser lamentable) fa que tingui bastant poca confiança en aconseguir la independència.

A que l'aconseguim li dono un 30% de possibilitats com a molt, i sempre que la gent tingui molts més nassos que els nostres polítics i puguin canviar les tornes: passar de que la independència de Catalunya com a problema i l'Imperi de la llei espanyola la solució a què la unitat i estabilitat d'Espanya siguin el problema i la independència la solució. Però per aconseguir-ho caldria rebentar l'economia espanyola amb aturades com la del 3 d'octubre però indefinides. I no sé si la gent ho suportaria.

Sobre la DUI (Declaració Unilateral d'Independència)
Primer de tot especificar que hauríem de parlar de DI (Declaració d'Independència) perquè la "unilateralitat" hi és sempre. Sempre és un que es declara independent. No l'hi declara ningú.

Després del referèndum del 1 d'Octubre, on més gent va votar a favor de la independència que no gent havia votat a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, la Generalitat havia d'implementar el resultat fent una DI. La diferència entre declaració i proclamació residiria en que la declaració parla d'intencions per començar un procés de transició amb l'estat de provinença amb una negociació d'intercanvi  d'actius i passius mentre que a la proclamació l'Estat Català ja es considera plenament funcional.
El President Puigdemont va assumir el mandat de l'1 d'Octubre, una forma de dir sense dir que feia la DI, per tot seguit suspendre-la. Per què?
La compareixença del President es va endarrerir una hora. En aquell moment Donald Tusk, President del Consell d'Europa, havia intervingut dient això:

Què és el Consell d'Europa? 

https://en.wikipedia.org/wiki/Council_of_Europe

Si el President del Consell d'Europa demana en un ple del Consell que cal aturar-se per parlar, s'atura. El Consell d'Europa no només és un organisme que agrupa 47 països, inclosos els Estats Units com a observadors, o Israel, i inclou fins i tot Rússia. A més no reconeix alguns estats (com Transnístria Ossètia del Sur..), que en bona part no són reconeguts per la comunitat internacional i són en un llimb degut a això. No és concebible que un cas semblant passés a la frontera de França i el cor d'Europa occidental. Del Consell depenen organismes com la famosa "Comissió de Venècia", el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Té més poder que la pròpia Unió Europea. Però és un poder més implícit que explícit, més arbitral que pràctic a curt termini. El fet que el seu President demani personalment al Sr. Puigdemont que aplaci la DI és un motiu de pes per fer-ho. Espero que a canvi d'alguna garantia; sinó el Consell ens posaria als peus dels cavalls d'Espanya. 

La violència del dia 1 s'hauria aturat al migdia, pel que sembla que digui el sr. Tusk, per la seva trucada a en Rajoy. 

Pel que es diu avui es reuneixen els que manen: la primera ministra d'Alemanya Angela Merkel (que depèn dels verds després de les darreres eleccions, sent els verds simpatitzants de la causa catalana pel que es va veure a l'Europarlament la setmana passada), i el primer ministre de França, Macron, que té un punt de vista molt més proper al del PP i el PSOE sobre la qüestió. 

L'assumpte és ara per tant un assumpte Europeu. La Independència, tot i suspesa, ha estat declarada. Els diputats van signar aquest text on s'especifica:

https://www.scribd.com/document/361239901/Declaracio-Independe-ncia#download&from_embed

Es diu que hauria d'haver estat aprovada al ple del Parlament, però la signatura també és vàlida. Així es va fer en el cas de la Declaració d'Independència dels Estats Units, per exemple, signada pels representats de les 13 col·lònies.

Quina era l'alternativa?
La policia espanyola i la Guàrdia Civil havien començat a prendre posicions en edifics clau. Espanya preparava els estats de setge i d'excepció, es preparava per detenir els representats catalans i per aplicar l'article 155 de la Constitució (no desenvolupat legislativament) que implica assumir el poder de la Generalitat, intervenint-la del tot. També es preparava una vaga general en resposta, que anava de l'11 d'octubre al 16 com a mínim. Cinc dies de vaga general amb talls de carreteres , vies fèrries i bloqueig d'instal·lacions. Hi hauria hagut aldarulls, enfrontaments i potser trets i morts. S'hauria aturat l'economia catalana, i de retruc l'espanyola i bona part de la portuguesa, afectant també a França. Perquè per Catalunya transita el 70% de les exportacions espanyoles cap a Europa, i la gran majoria dels intercanvis comercials per tren i carretera entre Espanya/Portugal i França/Europa. Això no només hauria afectat per tant l'economia catalana: hauria posat en risc l'economia espanyola en aumentar la prima de risc (que és la diferència entre l'interès que es paga pel deute espanyol en comparació amb el  deute alemany); Espanya en prou feines pot pagar els interessos del deute actual. Amb un aument de la prima de risc hauria pogut caure en "default"; Espanya deu molts diners, i Europa l'avala. A més, econòmicament és massa gran per poder ser salvada. La caiguda de l'economia espanyola hauria pogut significar el final de l'Euro.
Per això grups com The Elders (on hi ha figures com l'ex president de les nacions unides Koffi Anan), a part de diferents països, s'havien ofert de mitjancers de forma desesperada. Fins a 8 premis nobel de la pau s'han pronunciat també sobre l'assumpte.

És a dir: l'alternativa no era una alternativa viable per Europa.
Ahir, quan des d'Europa es va trucar a en Puigdemont, a part de demanar també devien oferir alguna cosa, ja sigui reconeixement o intervenció. A més també devien trucar al govern espanyol (motiu pel qual, enlloc de comparèixer en Rajoy va comparèixer la vicepresidenta. El que digués pot ser corregit posteriorment pel Primer ministre d'Espanya). Es van reunir d'urgència el cap del govern espanyol i el cap del partit de la oposició (Pedro Sánchez, PSOE) a la residència oficial del primer ministre (Palacio de la Moncloa) i avui, dimecres 11, hi ha reunió extraordinària del Consell de Ministres.
Se suposa que parlaran del que els diu Europa.
Finalment, si l'opció triada pel President Puigdemont no hagués estat la més adequada, tot i desagradable, les CUP li haurien retirat el suport. I no ho van fer.

Per tant paciència. De tot el que està passant no sen coneixeran els detalls. A Europa és coneguda el providencial orgull espanyol. Per això es va intervenir l'economia fa uns anys sense que la intervenció es fes evident. Així que el que es negociï no se sabrà per no "ofendre" Espanya. I el resultat s'aplicarà de forma eufemística, almenys de cara a la opinió pública espanyola.

La primera resposta de Rajoy ha estat aquesta:

En Rajoy diu que vol estar segur de que la independència està sobre la taula per iniciar el 155.
Si Europa no s'imposa (i dubto que ho faci) a en Puigdemont només li hauran fet perdre el temps, i l'empenta guanyada l'1 d'Oct. Hauria d'aprofitar el temps per preparar-se per un conflicte.

El tractat de la Unió diu:

Artículo 2
La Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad humana, libertad, democracia,
igualdad, Estado de Derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los derechos de las
personas pertenecientes a minorías. Estos valores son comunes a los Estados miembros en una
sociedad caracterizada por el pluralismo, la no discriminación, la tolerancia, la justicia, la solidaridad
y la igualdad entre mujeres y hombres.

A l'article 7 diu:

el Consejo, por mayoría de cuatro quintos de sus miembros y previa aprobación del
Parlamento Europeo, podrá constatar la existencia de un riesgo claro de violación grave por parte de
un Estado miembro de los valores contemplados en el artículo 2.

Cuando se haya efectuado la constatación contemplada en el apartado 2, el Consejo podrá
decidir, por mayoría cualificada, que se suspendan determinados derechos derivados de la aplicación
de los Tratados al Estado miembro de que se trate, incluidos los derechos de voto del representante
del Gobierno de dicho Estado miembro en el Consejo. 

Tractat de la Unió Europea: http://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:2bf140bf-a3f8-4ab2-b506-fd71826e6da6.0005.02/DOC_1&format=PDF

El cap del PSOE, Pedro Sánchez, diu que ha parlat amb en Rajoy. Que començaran a parlar de reformar la Constitució d'aquí 6 mesos. Que de mentres està amb el que diu en Rajoy, és a dir, el 155.

En Rajoy, per la seva banda, diu no acceptar mediacions ni ingerències.
El Parlament Europeu, en els seus portaveus del PP europeu (al costat del diputat espanyol del PP González Pons) i del Partit Socialista Europeu (al costat de la diputada del PSOE), junt amb el Partit Liberal Europeu (darrera del qual hi havia el diputat de C's) van deixar clar a les seves intervencions que per sobre de tot hi ha "the rule of law", l'imperi de la llei. Per sobre, per tant, dels principis democràctics i dels drets fonamentals, que es sobreentenen com inclosos dins de la llei.
Els seus discursos semblaven i segurament van ser escrits pels seus col·legues espanyols.

Pinten bastos.
Finalment acorden el PP, PSOE i Ciutadans aplicar l'article 155

https://www.fdbetancor.com/2017/10/11/catalonia-update-rajoy-and-sanchez-respond/

Sembla que la intervenció europea es limita a demanar diàleg i sol·lucionar-ho dins d'Espana i d'acord amb la llei espanyola. Per la llei d'Espanya no tenim dret a opinar sobre l'assumpte. Estem venuts. Per tant directes al 155.

Discussió al ple del Consell d'Europa sobre Catalunya.

Video del ple:
https://vodmanager.coe.int/coe/webcast/coe/2017-10-12-2/en/3

1h25' fins que canvien de tema. Hi parlen varis representants espanyols, del PP, PSOE i C's: que lo de l'1 d'oct. era il·legal, que això trenca famílies, que Espanya i les seves institucions són suficients per abordar el tema, que més d'un milió de persones es van manifestar per la unitat d'Espanya a Barcelona (cosa que és mentida. Entre 60mil y 300mil. Només van omplir la Via Laietana) i, sobretot, com diu el darrer del PP, que amb la unitat d'Espanya no es negocia. Un del PP ha estat bastant desagradable en respondre a representants d'altres països que demanaven diàleg, i els ha dit que "no jugasen a ser aprendices de brujo".
També n'han parlat altres en contra. A destacar la representant de Sèrbia i els representats crec que d'Azerbadjan sobre Nagorno-Kharabak, un conflicte semblant amb Armènia; una que potser també era Sèrbia. I un turc que no sabiar parlar i ha dit algo dels kurds.

Per altra banda, uns altres representants han demanat diàleg, respecte per les minories, ofert mediació i condemnat l'acció de la policia: els representants del Podemos i el PNV, de Bèlgica, de Canadà, del Regne Unit, de Suïssa i d'altres països. Molt bona la intervenció del PNV i de Podemos. Emotiva la del canadenc i força determinada la de Suïssa. El de Bèlgica semblava flamenc.
Els únics que no han sabut parlar en anglès els espanyols de PP, PSOE i C's, i les de Sèrbia. I el turc.. assassinava l'anglés. Deia el darrer que ha intervingut, un tal Agramunt, per part del PP espanyol, que el nacionalisme català només porta banys de sang, i que els catalans només tenen l'extrema dreta i l'extrema esquerra com a companys de viatge. Veient els companys de viatge d'Espanya sí que hi ha per apretar a còrrer.
Interessant que el canadenc només ha parlat donant el seu punt de vista personal. No volia implicar el seu país, pel motiu que fos.
Veurem.

La meva opinió personal és que la independència es veu com un problema i la llei espanyola com la solució. Per què la independència sigui la solució cal convertir la unitat d'Espanya en un problema. Això només depèn de nosaltres. Haurem de repetir el 3 d'Octubre. Repetir-lo fins a la sacietat. Que trontolli l'economia, pugi la prima de risc i Espanya no pugui fer front als interessos del deute.

Després d'haver vist el debat al Consell d'Europa m'ha donat la sensació que saben que amb Espanya no es pot negociar. Que no ens hi volem quedar però que no tenim forma de pronunciar-nos-hi. Suposo que esperen que les coses empitjorin; veuen que no s'hi pot fer res. M'ha donat la sensació que esperen que el tema s'estabilitzi, estant disposats a condemnar l'abús de la força per part d'Espanya, mentre s'arriba a un control efectiu del territori per part catalana. I aleshores començarien els contactes bilaterals per fer acords i, a mig termini, reconeixements oficials. Però només és una sensació.