Europa demana dues coses:
- Rule of law (imperi de la llei o actuar dins de la legalitat);
- "la força dels arguments enlloc de l'argument de la força". Intervenció de Donald Tusk al Consell d'Europa amb aquestes dues idees aquí: https://youtu.be/3JwdNNr5tz0
Això implica cessions per les dues bandes. Per una banda, la Ministra Cospedal no ens envia l'exèrcit ni entren els tancs per la Diagonal, com gustosament faria aplicant l'article 8 de la Constitució Espanyola.
Tampoc podem nosaltres fer una "presa de la Bastilla" revolucionària i violenta, que en aquest cas seria una presa de la Gene o la Delegación del Gob.
Pel que fa al Rule of Law, l'aplicació del 155 cau fora de la llei. Rule of law implica només que cal saber, per vies legals, l'opinió sense ombra de dubte de la població. La solució seria un referèndum. España no el vol. L'alternativa eren les plebiscitàries. Les darreres les va rebentar Catalunya Sí Que Es Pot, dient que eren neutrals però impedint un mandat democràtic en vots i escons per l'independentisme. Va guanyar l'independentisme, però això ho ha de poder veure inclús Madrid.
Com fer un referèndum sense fer-lo i unes plebiscitàries sense que CSQEP les torpedini, sent unes autonòmiques dins una República declarada és el problema.
Tenim a l'horitzó unes autonòmiques il·legals el 21 de Desembre. Tenim una República declarada sense control efectiu del territori ni mandat democràtic clar assumit des de Madrid ni des d'Europa.
Cap de les dues postures pot, ara per ara, imposar-se.
Cap de les dues postures pot, ara per ara, imposar-se.
On som ara?
- La independència s'ha declarat però no és oficial perquè no apareix al DOGC. Per això no va sortir el President al balcó de la Generalitat. Per això la bandera espanyola oneja a la Generalitat. La independència està declarada com a objectiu, però no proclamada. Per tant encara impera la legislació espanyola.
- El President, consellers, etc poden negar-se a obeir les seves destitucions no tant en nom de la República declarada però no proclamada com sí perquè l'aplicació que s'ha fet del 155 és il·legal:
- L'article 155 apareix a la constitució espanyola, però només com a marc de referència. No s'havia desenvolupat a nivell legislatiu. Això ha dut el gobierno a inventar-se'n l'aplicació. En fer-ho ha contravingut la constitució espanyola (articles 10 i 96) i la legislació internacional (Pacte de Drets Civils i Polítics, articles 1, 9, 25, 27 ). No ho dic jo; ho diu un expert de l'onu de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides sobre els Drets Humans ( https://goo.gl/i5Ni5A ) i el jutge Elpidio José Silva ( https://goo.gl/xbr8Aa ). El Pacte de Drets Civils i Polítics aquí ( https://goo.gl/RKLNfZ ) i la Constitució Espanyola aquí ( https://goo.gl/VQUbo8 ). En denuncia també la inconstitucionalitat el col·lectiu Praga de juristes ( http://collectiupraga.cat/wp-content/uploads/2017/10/Comunicat-155-DEF.pdf )
- L'informe de l'analista de l'ONU també ens recorda que:
- el precepte de la integritat territorial esgrimit per España només s'aplica per la relació entre estats, "no en relació a la voluntat d'una població a expressar el seu futur".
- La llei internacional sobre el dret d'autodeterminació dels pobles va més enllà dels processos de descolonització.
- Negar el dret d'autodeterminació va contra el pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, article 1.
- Les declaracions d'independència no són il·legals segons la legislació internacional ( aquest punt 4art i el punt 1er i 2n van aparèixer a la Sentència del Tribunal Internacional de Justícia a l'Haia el 22 de juliol de 2010. El punt 4art es troba explicitat a la pàgina 39 https://goo.gl/tV1VSy ).
- No es poden aplicar els càrrecs de sedició als Jordis ni de rebel·lió al President (ref video del jutge E. Silva). Això fa que les condemnes puguin ser revertides a Estrasburg.
- El propi principi de legalitat (el famós rule of law invocat per la UE) es va trencar pel propi Tribunal Constitucional en la seva sentència de 2010, qualificat pel catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo quan es coïa la sentència el 2007 com a "cop d'estat" ( https://goo.gl/5YjXwH ). De fet, l'estatut actual no l'hem pas votat tal com el tenim. Aquest simple detall ja el fa il·legítim , però a més il·legal perquè contravé els preceptes de reforma estatutària.
- Ja el 2014 l'analista nord americà F.Betancur avisava que l'aparent inacció del Presidente Rajoy ( https://goo.gl/3nrvQZ ) podiar amagar el que en dia un gambit maquiavèl·lic (que aquí es llegeix amb el "cuanto peor mejor"). En quin sentit? El passat 26 d'octubre, mentre estàvem pendents del procés, el Banc Central Europeu es va reunir. Havia de decidir si reduïa la compra de deute espanyol, en el que fins ara es gastava 60mil milions d'euros mensuals per evitar la pujada de la prima de risc. Deien els rumors que volien reduir la compra a 40mil milions, el que suposava un cop fort. Al final l'han reduïda encara més: a 30mil milions, és a dir, a la meitat ( https://goo.gl/sSvscL ). Això suposarà problemes molt bèsties a mig termini.
- Espanya pensa començar una reforma constitucional d'aquí uns mesos en un context de crisi econòmica molt forta i amb el problema català per resoldre. Lína neo-liberal en l'econòmic (molta menys despesa social i en pensions) i recentralitzadora en lo polític. Possiblement amb en Pedro Sánchez a la Moncloa. Perquè en Sanchez? No només per la corrupció, no. Bàsicament perquè la reforma anirà en el sentit de retallar drets, i tindrà menys contestació social si ho fa un socialista que si ho fa el PP. Des del moment que la prima de risc anirà a l'alça i Espanya tindrà problemes per pagar els interessos, i que ja existeix l'article 135 a la constitució, els diners hauran de sortir de la despesa social per força.
- Catalunya ha estat utilitzada com a via per forçar aquesta reforma constitucional recentralitzadora i neoliberal. Per això haurien estat tant "ineptes" de deixar que el tema es "podrís" i s'allargués tot aquest temps innecessàriament. Políticament, Catalunya està amortitzada: el PP hi és residual i el PSOE com a tal ni tansols hi té presència directa. A més, a can PP saben que sense Catalunya haurien guanyat en Zapatero totes les eleccions. La reforma constitucional es durà a terme doncs dins d'un context de crisi d'estat com Naomi Klein ens va ensenyar al seu documental "la doctrina del shock" ( https://goo.gl/X9hQUc ) que, dit sigui de passada, tothom hauria d'haver vist a aquestes alçades. S'aprofita una crisi (o es crea) per collar el sistema.
- Espanya actualment és com un immens vaixell que va directe al desastre i du massa inèrcia i és massa gran com per fer-li canviar el rumb. La independència és com un bot salvavides, si és que el podem agafar. Inclús als treballadors espanyols els hi convé que prosperem: quan a Espanya les coses vagin realment malament, i hi aniran, almenys així podran tenir un lloc proper on anar i treballar.
Dit això.. i guardant-me el que penso que implica tot plegat a mig - llarg termini (i que no m'agrada, però ara no és el moment) queda..
Com trenquem ara aquesta dinàmica?
la forma de trencar aquesta dinàmica podria venir per varis camins:
- Un, el dur: vaga general indefinida. Barcelona, el 1919, va realitzar una vaga general indefinida que va durar 44 dies. Gràcies a això es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores plasmada en llei per primer cop al món https://goo.gl/dkVjCR . Ja en aquell moment, el gobierno va mirar de fer-la descarrilar fent una convocatòria, en aquell cas als treballadors i pel servei militar "The Government in Madrid tried to destroy the strike by calling up all workers for military service, but this call was not heeded," Però la gent ho va ignorar, és a dir, va desobeir. Així " Thus, Spain became the first country in the world to pass a national eight-hour day law, as a result of 1919's general strike."
- La segona opció és anar a les eleccions al 21-D i guanyar-les en escons i vot popular per a la independència. El dolent d'aquesta opció és que implica reconèixer que segueix imperant la llei espanyola i que la República no controla de forma efectiva el territori, cosa imprescindible per ser reconeguda a l'estranger. Una cosa que, i m'agradaria equivocar-me, sembla evident. Si sortís bé (difícil, no impossible) s'obtindria un mandat democràtic innegable. El risc de potinada per part d'Indra seria més que alt. Perdre-les seria un desastre. No crec que la convocatòria feta per l'estat sigui fiable.
- La tercera opció seria una combinació de les dues anteriors. Vaga per impedir el 21-D més eleccions pròpies, o aprofitar el 21-D per obtenir el mandat democràtic clar d'un cop, i d'aquí vaga general indefinida fins que el gobierno accepti negociar les condicions d'un divorci "amigable" amb intercessió europea. Perquè això funcionés caldria que la vaga fos prou llarga i intensa com per posar la prima de risc pels núvols.
El 21 - D podria ser la forma d'obtenir aquest mandat democràtic clar si es guanyés en vots i escons per l'independentisme. Si qui va votar SÍ l'1 d'oct. vota opció independentista ara, i Indra no potineja els resultats, ni tansols Madrid podrà negar la realitat. El mandat democràtic obtingut de forma legal hauria de ser reconegut també per Europa i caldria obrir les negociacions, dins del marc legal, per a una separació pactada repartint actius i passius i sense sortir, durant la transició, de la Unió Europea.
Que Rajoy admeti que no pot mantenir un govern col·lonial durant sis mesos i hagi triat l'opció d'unes eleccions urgents, en un dijous, demostra que tampoc es pot imposar per la força.
És repetir el 27 S sense que CSQEP torni a prendre el pèl als seus votants independentistes. Idiotes seran si sent indepes els voten.
I aplicar el resultat.
notes:
definició de rebel·lió segons RAE (que implica intenció de derrocar) : http://dle.rae.es/?id=VJnvRgt
definició de sedició segons RAE (variant suau de rebel·lió, i per tant igual intenció): http://dle.rae.es/?id=XRLF1qK
el delicte de sedició al codi penal: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t22.html
Aute de presó preventiva per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart pel delicte de "sedició tumultuària pacífica" (delicte que no existeix al codi penal): https://www.economiadigital.es/uploads/s1/52/85/35/2/sanchez_cuixart.pdf
Addenda 14 de desembre de 2017:
Els polítics catalans no s'ho van arribar a creure. No van estar a l'alçada de les circumstàncies.
No tenien preparat un mètode de control efectiu del territori. Sense això no hi ha independència.
Total: No hi ha independència, però a més queda molt mal ferit el catalanisme, vençut el projecte independentista i tancat l'autonomisme.
Passi el que passi el 21-D no només no hi haurà independència: les retallades, l'ofec econòmic i la intervenció han vingut per quedar-se.
http://ctxt.es/es/20171213/Politica/16689/lopez-tena-independencia-catalu%C3%B1a-referendum-proces-puigdemont-mas.htm
A falta d'un projecte realista de presa del control del territori, tot el que ha passat ha sigut perquè l'estat deixava fer per poder actuar sobre fets consumats i amb duresa. I vèncer.
Només una victòria en vots i escons el 21D podria obrir una escletxa d'esperança, i això no passarà. La propaganda a les televisions , ràdios i diaris estatals i locals per l'unionisme ha estat brutal. I l'independentisme no ha tingut força per oposar-s'hi.
Derrota catalana un cop més, i aquest cop potser definitiva.
- Un, el dur: vaga general indefinida. Barcelona, el 1919, va realitzar una vaga general indefinida que va durar 44 dies. Gràcies a això es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores plasmada en llei per primer cop al món https://goo.gl/dkVjCR . Ja en aquell moment, el gobierno va mirar de fer-la descarrilar fent una convocatòria, en aquell cas als treballadors i pel servei militar "The Government in Madrid tried to destroy the strike by calling up all workers for military service, but this call was not heeded," Però la gent ho va ignorar, és a dir, va desobeir. Així " Thus, Spain became the first country in the world to pass a national eight-hour day law, as a result of 1919's general strike."
- La segona opció és anar a les eleccions al 21-D i guanyar-les en escons i vot popular per a la independència. El dolent d'aquesta opció és que implica reconèixer que segueix imperant la llei espanyola i que la República no controla de forma efectiva el territori, cosa imprescindible per ser reconeguda a l'estranger. Una cosa que, i m'agradaria equivocar-me, sembla evident. Si sortís bé (difícil, no impossible) s'obtindria un mandat democràtic innegable. El risc de potinada per part d'Indra seria més que alt. Perdre-les seria un desastre. No crec que la convocatòria feta per l'estat sigui fiable.
- La tercera opció seria una combinació de les dues anteriors. Vaga per impedir el 21-D més eleccions pròpies, o aprofitar el 21-D per obtenir el mandat democràtic clar d'un cop, i d'aquí vaga general indefinida fins que el gobierno accepti negociar les condicions d'un divorci "amigable" amb intercessió europea. Perquè això funcionés caldria que la vaga fos prou llarga i intensa com per posar la prima de risc pels núvols.
El 21 - D podria ser la forma d'obtenir aquest mandat democràtic clar si es guanyés en vots i escons per l'independentisme. Si qui va votar SÍ l'1 d'oct. vota opció independentista ara, i Indra no potineja els resultats, ni tansols Madrid podrà negar la realitat. El mandat democràtic obtingut de forma legal hauria de ser reconegut també per Europa i caldria obrir les negociacions, dins del marc legal, per a una separació pactada repartint actius i passius i sense sortir, durant la transició, de la Unió Europea.
Que Rajoy admeti que no pot mantenir un govern col·lonial durant sis mesos i hagi triat l'opció d'unes eleccions urgents, en un dijous, demostra que tampoc es pot imposar per la força.
És repetir el 27 S sense que CSQEP torni a prendre el pèl als seus votants independentistes. Idiotes seran si sent indepes els voten.
I aplicar el resultat.
notes:
definició de rebel·lió segons RAE (que implica intenció de derrocar) : http://dle.rae.es/?id=VJnvRgt
definició de sedició segons RAE (variant suau de rebel·lió, i per tant igual intenció): http://dle.rae.es/?id=XRLF1qK
el delicte de sedició al codi penal: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t22.html
Aute de presó preventiva per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart pel delicte de "sedició tumultuària pacífica" (delicte que no existeix al codi penal): https://www.economiadigital.es/uploads/s1/52/85/35/2/sanchez_cuixart.pdf
Addenda 14 de desembre de 2017:
Els polítics catalans no s'ho van arribar a creure. No van estar a l'alçada de les circumstàncies.
No tenien preparat un mètode de control efectiu del territori. Sense això no hi ha independència.
Total: No hi ha independència, però a més queda molt mal ferit el catalanisme, vençut el projecte independentista i tancat l'autonomisme.
Passi el que passi el 21-D no només no hi haurà independència: les retallades, l'ofec econòmic i la intervenció han vingut per quedar-se.
http://ctxt.es/es/20171213/Politica/16689/lopez-tena-independencia-catalu%C3%B1a-referendum-proces-puigdemont-mas.htm
A falta d'un projecte realista de presa del control del territori, tot el que ha passat ha sigut perquè l'estat deixava fer per poder actuar sobre fets consumats i amb duresa. I vèncer.
Només una victòria en vots i escons el 21D podria obrir una escletxa d'esperança, i això no passarà. La propaganda a les televisions , ràdios i diaris estatals i locals per l'unionisme ha estat brutal. I l'independentisme no ha tingut força per oposar-s'hi.
Derrota catalana un cop més, i aquest cop potser definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada