El temps és el ritme en què discorren els canvis.
La massa ocupa espai. En l'espai-temps. La massa ocupa temps. La massa interfereix.
La massa interfereix el temps. La massa és un estat de l'energia.
La massa alenteix el temps(1). On hi ha més massa el temps va més lent.
La diferència entre el temps menys interferit i el temps més interferit produeix dos ritmes de canvi diferents. Aquests dos temps en una massa fan que una part es desplaci pel temps més ràpid que l'altre part. Això corva el temps en l'espai i crea la percepció de gravetat. La corva tendeix a dirigir la massa cap on el pas del temps va més lent, que és on hi ha més massa.
L'univers (l'espai-temps) s'expandeix en l'espai; també en el temps. Si el temps parés, l'espai no s'expandiria. L'energia fosca que empeny l'expansió de l'espai també és la que expandeix el temps.
Un espai més expandit implica menys interferència (l'energia està més dissipada, la massa més escampada) i per tant hi ha menys gravetat de l'univers com a tal, la corva és més plana, la "caiguda" menys ràpida, la direcció més recta, la gravetat de l'univers per mantenir-se unit és menor, i per tant l'expansió és més gran.
No és que l'expansió s'acceleri, és que és menor la força que el frena, perquè està més dissipada.
Al nèixer el temps neixen l'espai i la gravetat. Però el primer seria el temps en dos rellotges. Del seu desajustment ve tota la resta.
En un univers en expansió, en què s'expandeixen temps i espai, amb una matèria on el temps va més lent, el temps hi discorre a un ritme menor. A la matèria, el temps està en un moment anterior. Quant d'anterior des que es va iniciar el temps?
Si al centre del sol el temps va més lent, sobre els 4500 milions d'anys que han passat des què es va formar, quants anys han passat al nucli del sol? Viatjar-hi seria per tant viatjar a un temps passat que conviu amb el temps present.
Si el temps del nucli del sol és passat per nosaltres, també ho és l'expansió de l'univers? A la zona afectada per la gravetat del sol, l'univers està menys expandit?
En un univers amb una expansió que s'accelera, la diferència entre els dos temps hauria de crèixer, i per tant també la gravetat (diferència dels temps).
En aquest sentit la massa d'un forat negre supermassiu i primordial hauria pogut créixer degut a l'expansió de l'univers, i per tant ser menor en un temps pretèrit?
-----
1.- Al final sembla que la matèria és on el temps va més lent. Aleshores, el temps hi va més lent perquè hi ha matèria, o hi ha matèria perquè el temps hi va més lent? Com en els discs d'acreació, la resposta seria gradual. En un temps uniforme i matèria dissolta en l'espai, tot aniria en línia recta en el temps i en l'espai. Un grumoll de matèria seria una porció d'alentiment en el temps. Si és prou a prop de mès matèria, en corvarà el camí en el temps i en l'espai i atraurà més matèria.
Però tot això ve donat en un temps en moviment (el temps existeix) i en un context d'existència de matèria (dissonància en el temps).
