Entrada destacada

A mode de resum : 29 oct 2017 + actualització 14 des. 2017

A mode de resum: Europa demana dues coses: Rule of law (imperi de la llei o actuar dins de la legalitat); "la força dels argument...

diumenge, de desembre 08, 2013

La pregunta del referèndum. Una proposta doble

Dues consultes. Seria legal, ràpida i constitucional la primera; la segona derivaria de la primera.
La constitució defineix España com a "nación única e indivisible". I parla de "nacionalidades y regiones". Però no diu què és què, i el preàmbul de l'estatut, que és constitucional, diu que Catalunya és nació. Si una llei orgànica constitucional ho diu, ni que sigui en el preàmbul, ha de ser constitucional preguntar sobre el que figura en una llei tant important, no?. Així que s'hauria de preguntar, davant la confusió:
"Considereu Catalunya una nació sobirana amb dret i voluntat a decidir i canviar el seu propi marc polític?".
Això hauria de ser constitucional, perquè no pregunta per res que no estigui a les lleis vigents, aparentment contradictòries i per tant dignes d'una consulta.
Hauria d'incloure a tothom, ho votaria crec que tothom, i obriria obligatòriament un procés de formulació del nou marc, on la independència seria una de les opcions.
El PSC s'hi hauria de sumar, amb CUP, CiU, ERC, IC-IUiAlt, etc. El Sí hauria de superar el 80% i obriria legalment el meló, ja que la gent s'hauria pronunciat clarament per la voluntat d'excercir aquest dret de canviar i decidir el marc polític, i obligaria els governants a proposar canvis i posar-los a decisió dels votants.

divendres, de desembre 06, 2013

EU

Thats discrimination. And we are not allowed to vote about. Spain says that the constitution does not allow it, as does not allow nor recognise lots of other catalan demands that are rights for the rest of european citizens. After so many years in which have been banned and silenced, catalans are used to it. Now we want to vote about. Will Europe support democracy or the secular spanish regime of exception? By now, sadly, Europe is not on the side of democracy.

http://www.youtube.com/watch?v=JInDzLhMby0

dijous, de novembre 14, 2013

comentari

En resposta als que es fiquen amb el David Fernández, de la CUP, per dir-se FernandEZ i ser independentista:

-ez

(taberenc, 14/11/2013 a les 02:12)

Mon pare era castellà, així que sóc -ez i unes quantes coses més. Però sóc nascut a Catalunya i per tant català. Catalunya existirà mentre hi hagi catalans, i mentre hi hagi catalans Catalunya no serà castella. Jo sóc nascut a Catalunya i sóc català, i si no puc ser català a Espanya, perquè no em deixen ser el que sóc, perquè no em volen pel que sóc ni per com sóc, el problema el tenen ells, perquè jo no deixaré de ser el que sóc. Perquè no puc, perquè no vull. Perquè no em dóna la gana

http://www.naciodigital.cat/opinio/7067/malediccio/fernandez/vara



diumenge, de juliol 28, 2013

Doña Iris Castán

Va viure plenament. Com va voler. Va gaudir la vida a fons, aprofitant-la al màxim.
Una ment tant brillant que enlluernava. Una vida estroncada tant, tant, tant aviat!! però tant!
Tenia una personalitat i un caràcter tant poderosos que semblava que la seva aura ho havia de poder tot. No semblava possible que pogués morir així, tant de sobte, per un derrame, per una operació..
Costa tant de creure! Això ho fa especialment dur.. Només mirava endavant! deixa tantes coses pendents!
semblava dura, però tenia un gran cor. deia que no tenia empatia, però no era veritat. sempre li vaig dir.
i queden milers de personatges que havia dibuixat, orfes. projectes estroncats.
ara dibuixava mans..
era brillant, ha estat fulgurant. no sé què collons em veia, a mi. però m'ha deixat un buit que no es pot omplir.
a mi i segur que a molta gent. però el que no sap aquesta molta gent és que quan es passava la nit a l'ordinador, o la tarda, o el matí, jugant i xatejant, a les nits de supervisora al mc-donald's, fent partides al lol, o dissenyant cases al sims, era amb mi que jugava, o que hi parlava hores i hores, o a qui ensenyava les cases que feia.
ens haviem barallat i reconciliat unes quantes vegades. Em va dir que em tenia carinyo, com jo li vaig dir que n'hi tenia per ella.
i ara no puc deixar de plorar que amb només 24 anys acabats de fer se n'hagi anat per sempre més.
no ho puc assumir.
no es pot assumir una cosa aixi.

Lady Iris de Cardington , espero que hi hagi un altre món, perquè aquest no t'ha fet justícia.

http://www.youtube.com/watch?v=JWYK8Wzaf34&feature=youtu.be

aquest vídeo l'he fet amb algunes de les coses que t'agradaven, com el lol. vam passar molt bones estones junts jugant. la música és la que tu volies pel teu funeral. va per tu, .. iris..
T____T

dissabte, de juny 22, 2013



Ja és estiu
Sol i reverdiment, dies llargs, vespres agradables i moltes coses a fer!
Enrere misèries i miserables. La vida és curta!


Cançó "one summer's day" , the Joe Hisaishi, a la BSO d'Spirited Away
("el viatge de Chihiro")


divendres, de juny 21, 2013

amenizando la amenaza, des-.

Tu odio es mi distancia.


tu rencor el fuego que destruye.
tu venganza la sal en la tierra, volviéndola yerma y por siempre inhabitable.

toda tuya la destrucción.
Admira tu obra, tu elección, y siente mi pena por ti, animal encadenado a su furia y en su orgullo negado al uso de la razón.

Mi distancia asumida, por obligada. Soy paciencia y sé aceptar.
Tu obra es tu condena. Tu destrucción es tu castigo: te seguirá y se repetirá vayas donde vayas.



dimarts, d’abril 23, 2013

bienaventuranza

Bienaventurados aquellos que resuelven sus frustraciones amargando la vida de los demás, porque de ellos será el reino de la salud
firmado: un enfermo crónico

diumenge, de març 24, 2013

Saint Genesius of Rochafort

3D rude reconstruction of part of the priorate of Saint Genesius of Rochafort, a XIth century monastery (a priory) abandoned on the XV th century (secularized on XVIth). Investigating it is my current work on my master degree.
Im using google sketch up for doing this, because AutoCad is better but too difficult to learn without any help. Anyways, this is just for illustrate the text of the work, where is the real information. is an historic - archaeologic work, not arquitecture one.








dissabte, de març 23, 2013

dolly__girl

im testing , trying to draw on the computer. im not used to do it. i bought a cheap tablet (40 or 50 euros) and ive began to draw with it. but im not used at all to the tools of the programs yet. this draw is middle done. towel, as example, is undone yet.
is not good, i know. but lot of bad drawings should be done to learn to make the good ones :)
second image is the same, not finished yet eihter, but with a litle more done on it. body still is nearly undone. and im not sure if the piece of cloth is working. i think not..
Change on the towel. As soon as i dont know yet the tools or what they do, nor how to use them, im just making experiments. This time is a grey layer under a single plane color. The grey seems to make easier to make degradations and shadows, but ive not been maybe enought accurate, and result seems.. rude.

En el dibujo, por ahora: no funcionan los degradados. No estan relaciondos el fondo y el primer plano. La técnica es vectorial, no usé photoshop, y debería usar el photoshop. Y la figura relacionarse con el fondo. no funciona tampoco la luz ni el ambiente. Aun falta para que esté acabado.


adenda 28 III '13:
No creo que el amor de verdad pueda convertirse en odio. quizá en tristeza infinita, en decepción o pesar abrumador. Ni una madre pueda odiar un hijo, ni el que ama de verdad, como atado por el destino, pueda odiar. Cruel destino, ese amor no será correspondido.
Pero también es cierto que hay tantos tipos de formas de amar como de personas, que con el amor se sufre y mucho, y que sea como sea.. sólo le puedo desear suerte al que se halle en ese trance. Suerte y ánimos. El amor puede ser la peor galerna desatada, pero ánimos, que vendrá la calma.

En respuesta a: Odi et amo. Quare id faciam? fortasse requiris / Nescio, sed fieri sentio et excrucior ("Odio y amo. ¿Cómo es posible?, preguntarás acaso. No lo sé, pero siento que me ocurre y me atormenta" de Cátulo).

Cómo odiar a quién de verdad se quiere? no se puede.
http://www.youtube.com/watch?v=XlFOpw8tG7Y

dissabte, de març 09, 2013

barca feta a llapis

rude litle draw done with colour pencils on my tiny sketch book. invented theme. pencils are "alpino aqualine", a cheap label of watercolourable pencils that i use to take some practice. right now im  trying to create some artistic compositions (not like this sketch, different kind). if some of them works, maybe will became a paint.  but my current studies and some other things in which i lose some time makes me to not progress as much as i would like. time .. seems that we have a lot, but runs so quick!
prova 01 marca sobre dibuix fet a llapis, tema inventat, alpino aqualine
test 01 of watermark over the pencil drawing. invented theme with alpino aqualine.

dilluns, de març 04, 2013

De la corrupción

De la corrupción, de la palabra
Como píldora quería hablar de la corrupción. No de la tan manida y conocida por todos, sino de aquella previa y más grave, de la cual somos todos responsables: la corrupción del lenguaje. Y no porque crea que la política o la economía no sean importantes, antes más bien porque superando a éstas, la gente es capaz de decidir, moverse y hasta de morir por sus ideas, expresadas mediante el lenguaje. Incluso la economía se construye mediante ideas y por ende a partir de un lenguaje. Las ideas así se expresan, de modo que la corrupción del lenguaje conlleva la incomunicación entre personas y comunidades y hasta puede cobrarse vidas.

La vida de aquella persona que es insuficientemente atendida en un hospital infradotado porque alguien decidió que ese presupuesto debía ser austero, riguroso o liberal, partiendo de la idea que dicha infraestructura se sitúa en una comunidad de un “color” político, cuando esa tendencia política, un conjunto de ideas, se expresa mediante una palabra maldecida, tergiversada, malinterpretada y corrompida por quienes publican el lenguaje.

Y es que es la responsabilidad de la opinión publicada que la opinión pública contraste ciertos conocimientos, y cuando la opinión publicada, por intereses políticos o económicos mezquinos y cortoplacistas destruye una palabra puede generar con ello la incomunicación y el enfrentamiento entre grupos que se ven así incapaces de hablar y escuchar.

Y no me refiero únicamente a los abundantes eufemismos o los oxímorons que pueblan nuestros medios, en general usos tergiversados con fines interesados, mentiras más o menos apreciables a simple vista. Más bien también y sobretodo a la destrucción del significado de palabras de calado, como son por ejemplo términos tales como nacionalista o socialista que en las últimas fechas hemos visto como algunos, en medios como El Mundo, La Razón, el ABC, Intereconomía y otros convertían en atributos del totalitarismo fascista y en poco menos que descripciones del régimen alemán de finales de los años 30 del siglo xx. Quien primero creó esa correlación tenía seguramente la diabólica intención de enfrentar colectivos y destruir cualquier posibilidad de diálogo y convivencia corrompiendo las palabras con que se agrupaban sus ideas, en nada relacionadas con tan menospreciables y dañinos regímenes pretéritos. Pero es de todos nosotros, aquéllos que contamos con estudios superiores y tenemos la alta responsabilidad de escribir y ser leídos, es nuestra digo la responsabilidad de respetar las palabras y mantener la valía de nuestra lengua como medio de comunicación so pena de llegar al enfrentamiento entre personas, entre comunidades, incluso entre naciones, y todo porque nuestra holgazanería, cobardía, ineptitud o complicidad nos llevó a participar de un uso partidario, destructor, corrupto y corrompedor de las palabras en vez de usarlas con propiedad, respetándolas y respetándonos con ello.

Yo mismo, bislicenciado, reconozco tener un conocimiento escaso y limitado de esta lengua en estas líneas empleada y un aún más escaso conocimiento del extenso universo que conforman las palabras y su significado, pero aún así hay que plantar batalla, ser honesto y no dejarse arrastrar. Hablar y escribir, sobretodo escribir, con conocimiento y corrección. Porque soplan malos vientos, en estos tiempos en que hasta la RAE se plantea dejarse arrastrar por la corriente, y es por lo tanto nuestra la responsabilidad de las futuras tempestades aquí y ahora anidadas.

Adenda 21  V  '13:

http://www.hrw.org/news/2013/05/17/spain-s-attacks-fighting-back

http://www.vilaweb.cat/noticia/4116999/20130521/museu-jueu-berlin-troba-estupid-comparar-catalanisme-nazisme.html

divendres, de febrer 08, 2013

Catalunya 01


“El tribunal Internacional de Justícia en la seva sentència del 22 de juliol de 2010 va dir el següent:

Declarem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència.
Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona.
Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessària la legalitat.”



http://tribunes.racc.cat/ca/mapa_viari_espanyol_als_darrers_20_anys

"El Tribunal Internacional de Justicia en su sentencia del 22 de Julio de 2010 dijo lo siguiente:

Declaramos que no existe en derecho internacional ninguna norma que prohiba las declaraciones unilaterales de independencia.
Declaramos que cuando existe una contradicción entre legalidad constitucional de un estado y la voluntad democrática, prevalece esta segunda.
Declaramos que en una sociedad democrática, a diferencia de una dictadura, no es la ley la que determina la voluntad de los ciudadanos, sinó que es ésta la que crea y modifica cuando sea necesario la legalidad"