Del novè planeta

Periodicity of extinctions in the geologic past
(evolution/time series/paleontology)
DAVID M. RAUP AND J. JOHN SEPKOSKI, JR.
Department of Geophysical Sciences, University of Chicago, Chicago, IL 60637
Contributed by David M. Raup, October 11, 1983

http://www.pnas.org/content/81/3/801.full.pdf

Aquest és el títol d'un  paper que va sortir publicat el 1983. En ell s'explicava el descobriment d'un patró en les extincions que hi ha hagut a la història de la vida de la terra: cada un cert temps, una extinció massiva.
La hipòtesi que es proposava per explicar-ho era que el nostre sistema solar fos binari, amb una segona estrella orbitant amb el nostre sol. S'hipotetitzava que seria una enana marró. Cada un cert temps, segons la fase de la òrbita on es trobés aquest astre, es desestabilitzaria el cinturó de Kuiper i alguns dels seus objectes, o potser del núvol d'Oort, entrarien al sistema solar interior. Normalment és Júpiter qui protegeix la terra d'aquestes objectes, gràcies al seu tamany i el seu potent camp gravitatori, però en determinades circumstàncies això no seria suficient.
Aquesta teoria rep el nom de Nemesis, que és el nom que rebria aquest astre.

El problema d'aquesta hipòtesis és que, amb telescopis convecionals, un objecte tant llunyà i fosc es molt difícil de veure, perquè la quantitat de llum que emetria seria molt feble.
Però hauria d'emetre escalfor així que es va buscar amb sistemes d'infrarroig. Es va prospectar tot el cel i es va poder descartar finalment la hipòtesi de l'enana marró.

Això va donar peu a apreciar com a plausible part de la hipòtesi de Nibiru, un planeta gegant imaginari vinculat sovint amb històries sobre visites alienígenes i el món paranormal.

Mentrestant va seguir la observació de l'espai i el descobriment de més objectes transneptunians (que es troben més enllà de Neptú). Això va provocar que es degradés al planeta Plutó com a mini planeta, ja que van anar apareixent altres objectes similars. De Plutó es coneixia ja la seva pecularietat de tenir una òrbita fora del pla orbital de la resta dels planetes. I també una extranya excentricitat que desmostraria que algun objecte gran més enllà de Neptú l'atreia. Aleshores van aparèixer altres mini planetes, com Makemake. Anaven apareixent a mida que es buscava quin objecte alterava l'òrbita de Plutó.

Els nous objectes transneptunians tenien una cosa en comú: òrbites molt excèntriques i separades del pla orbital dels planetes del sistema solar interior.

A gener de 2016 es va publicar que es considerava demostrat que la causa de les estranyes òrbites dels objectes transneptunians al cinturó de Kuiper havia de ser un novè planeta molt gran, tant o més gran que la terra, i molt distant (més de 200 UA), però també molt difícil de detectar.

EVIDENCE FOR A DISTANT GIANT PLANET IN THE SOLAR SYSTEM
Konstantin Batygin & Michael E. Brown
Division of Geological and Planetary Sciences, California Institute of Technology, Pasadena, CA 91125
Draft version January 22, 2016

http://authors.library.caltech.edu/63794/1/document.pdf

No tindria llum pròpia i seria tant lluny que en prou feines hi arribaria la llum del sol, i encara menys la reflectiria. Aquesta hipòtesi rep el nom de Planeta X o del novè planeta. No té nom perquè encara no s'ha descobert. Però gràcies a les òrbites dels objectes transneptunians es va acotant cada cop més la franja de l'espai on es trobaria. Per cert, una UA (unitat astronòmica) és l'equivalent a la distància entre la terra i el sol, uns 8 minuts-llum.

https://www.caltech.edu/news/caltech-researchers-find-evidence-real-ninth-planet-49523

Al minut 0:39 d'aquest video es pot veure què passa amb les òrbites d'aquests objectes:

https://www.youtube.com/watch?v=mn-XJdwcrEc

Amb una òrbita molt excèntria i allunyada, aquest novè planeta trigaria 20 mil anys dels nostres en completar una volta al sol. I això es relacionaria amb els patrons trobats en les extincions del primer article mencionat.

Web de la NASA per participar a la recerca del novè planeta:
https://asunow.asu.edu/20170215-discoveries-asu-help-astronomers-find-undiscovered-planet

per començar ja, clica aquí

Important a tenir en compte a l'hora de seguir una dieta

Durant anys s'ha dit que el col·lesterol era dolent. Que calia reduir-lo perquè provocava atacs de cor i altres dolències i que calia mantenir-se per sota de "200" a les analítiques. Doncs bé, era mentida. Ara resulta que els estudis en què s'havien fet aquestes afirmacions eren falsos i hem estat enganyats durant més de 60 anys:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Las-azucareras-pagaron-para-culpar-a-la-grasa-de-los-trastornos-de-corazon

i resulta que el que realment és dolent és el sucre. La indústria del sucre havia pagat els estudis que culpaven el col·lesterol de tots els mals. L'epidèmdia d'obesitat que viu el primer món es deuria a haver elimintat el col·lesterol de les dietes alhora que s'incrementava de forma dramàtica la ingesta de sucre tot canviant els processos metabòlics. I el col·esterol no només no és dolent, és bo, és necessari, no provoca problemes de cor ni de circulació i la seva baixa presència sí que és una important font de problemes.

En aquesta web, escrita per un metge, es descriu tot el procés. Val molt molt la pena llegir-la, tot i que és una mica llarg i en ocasions potser inclús dens. Però és altament recomanable llegir-ho i també tenir-ho a mà. Per això ho penjo ara aquí:

http://lameteoqueviene.blogspot.com.es/2016/08/la-gran-mentira-del-colesterol-y-el.html


Com és sabut, aquest blog és en realitat una mena de Web-log. Un log o registre d'entrades, sovint amb links i referències web, que penjo a la xarxa per poder tenir-hi accés quan em faci falta. Però sense arribar a ser l'equivalent d'un "favoritos" del navegador ja que la idea és que sigui útil, i per tant el nombre d'entrades s'ha de triar una mica per a temes que poden resultar interessants en un moment donat. No es tracta per tant d'un diari com passa amb molts altres blogs ni de res fet de cara a la galeria.