un exercici

bé doncs, aquí està.

Correspon a un exercici de classe perque veiem què té un retaule, coneguem els materials i tot això. Com sortís era menys important, així que vam tenir poc temps per a dibuixar i pintar. L'original d'on havia de copiar, a nivell de dibuix, no era gaire millor tampoc, eh? I ha sortit el xurro que ha sortit. Però en fi, tot i que per mi dóna la sensació de que té encara molta feina per fer-hi, que té errors molt grossos, que el dibuix està mal fet ... etc etc, en principi així és com ha quedat.


Si algun dia faig un retaule posan-t'hi el temps necessari, ara ja sé quins són els passos a seguir (per preparar la fusta, fer les barreges, conglomerats, tècniques d'estofat...). era l'objectiu.


en fi, aquesta cosa de la foto és el que ha sortit. a classe no és dels pitjors, algo és algo.
lo dels arcs a dalt i baix va ser cosa meva, per acabar d'omplir. també va ser cosa meva interessar-me per saber qui era la figura representada. es veu que a ningú li importava gaire. Es tracta de Santa Engràcia, natural de Braccara i a qui van agafar a Saragossa -CaesarAgusta en aquell moment- camí del seu casament. Màrtir cristiana del moment en que Dacià va ser enviat a la península a perseguir cristians. La van matar dos o tres mesos després que a Santa Eulàlia. És curiós que les dues tenen un origen tant semblant, les dues van ser patrones de Saragossa i Barcelona respectivament i les dues van deixar de ser-ho també a la mateixa època.
pd. encara li queda tela per fer-hi, però és que no tenim més temps! potser quan la pugui dur cap a casa la pugui acabar ...

pd. com que això és un blog (web log o registre de webs amb comentari) més val que comenci a funcionar com a tal. Aquí una adreça molt interessant on s'explica sobre el procés de fer retaules, materials i tècniques:
http://victoriavivancos.blogspot.com/2008/09/prctica-purpurinas-y-tecnicas-de.html

Sentit comú

Aquest dia, divendres passat, va venir la metge per mon avi. Diagnòstic: el coll del femur trencat. solució: cap. s'ha d'operar i als seus 94 anys i tal com està no ho passaria, així que re, aguantar i punt. total, nar a la facultat tard i amb el cap cot, rumiant com ens ho farem amb el mal q fa un os trencat i la inmovilitat q dona tot això... i sabent que no hi ha res a fer.
Ara, canviant-lo, veia ahir q el peu el movia. jo crec q si tingués l'os trencat, cony, es veuria. i ara que el canviava ma mare ell ha pogut aixecat el trasero. i que amb lo prim q està .. es veuria, cony, i no es veu. per mi que no l'hi té. a més tampoc té tant mal de cama, li deu venir de l'esquena. però com pot ser que un metge no ho vegi, això?

en el seu cas, dos anys de pressumptes almorranes -que no tenien motiu de ser-hi- van acabar que era un càncer de colon mal diagnosticat, i pq ma mare, al final, va decidir prescindir del diagnòstic i nar d'urgències. amb la vista li va passar semblant: anys esperant que les "cataractes" fessin el seu curs i al final resulta q tenia glaucoma. clar, quan el vam operar ja era massa tard, el nervi el tenia aixafat per la pressió de l'ull. a l'operació del colon li van tallar, per error, els nervis de la bufeta, i des de llavors -fa.. 6 o 8 anys- du sonda, la qual cosa li suposa infeccions constants. a vegades còrrer d'urgències cada quinze dies. i té la memòria malament per un problema de tensió diagnosticat massa tard: les microembòlies ja li havien deixat fora de servei bona part de la memòria a molt curt termini -segons quina, tot s'ha de dir-. i allà està: fent de ventre per la panxa, amb sonda, poca memòria, sense vista i la oïda tocada. Aguantant, amb paciència. i geniut, això sí.
però ves.. Tres mesos va estar ma mare amb uns dolors d'esquena fortissims, q no es podia moure, abans no li diagnostiquessin per fi -després de moltes visites a metges, totes un calvari- que se li havien aixafat dues vertebres per descalcificació provocada, a més, per la medicació que li havia donat la ginecòloga. fot-li gastos.
que si eren nervis, que si eren gasos, que si eren pedres.. vaia tres mesos, amb nadal al mig!
aquell any havien operat mon pare d'un tumoret que no tenia que ser re. despres es va estar tot un any i mig que no es trobava be i li deien que eren nervis (hipocondríac, li deien) fins que mirant allo que no era re veuen q tenia el fetge amb taques..
vaia nadal aquell també. un dia va anar per què li fessin una prova i ja no en va sortir. la prova li podia causar embòlies, així que sel van quedar a l'hospital... però no hi havia places on li tocava, així que estava en una altra banda. després d'unes dues hores de mal de cap molt fort -les infermeres no li feien cas, era un diumenge al matí- va entrar en coma i ja no en va sortir. una setmana jugant a tenis, la següent en una caixa.
jo vaig estar anys que em deien que el mal d'esquena eren nervis. i vinga a menjar-me el coco amb que estava tocat del bolet, i vinga a enviar-me a psiquiatres, els metges. i donar-me potingues que per sort no em prenia -el sentit comú em deia que algo passava i no era del cap-. i efectivament, però no seria un metge -i en vaig veure molts- qui m'ho veuria. el mal d'esquena era una malaltia que ara sembla que tinc una mica controlada. aixo dels nervis i la hipocondria m'ho van dir de vegades...!!
pero bueno, tampoc em veien l'os trencat les dues vegades que m'he n'he petat un. el primer, amb vuit anys, vaig estar una setmana. al segon cop, ja amb 17, no vaig sortir d'alla sense radiografia i, efectivament, tenia un os trencat. pel metge jo no feia prou cara de dolor. per trencar-n'hi un a ell!
de mentres.. tot i anar cada any al dentista, cap va ser prou bo per veure que sota el queixal del seny hi tenia una bola de pus del tamany de l'ungla del dit petit, que es va fer pq el queixal no havia acabat de sortir. deu anys tenint de temperatura -des dels 17- 36'8º -síntoma d'infecció-, amb molèsties que em deien que no eren res.. i sembla que això seria el que em causaria lo de l'esquena. tampoc va ser ni un metge ni un dentista qui m'ho va trobar. un cop va ser fora, per primer cop tenia temperatura normal.
també lo de la panxa vaig estar molts anys pq m'ho trobessin -set-.
i metges i metges i cagades i més cagades, i són coses que queden, pq de cos només tenim el que tenim.
ara mateix tinc un problema amb un queixal -de fa uns mesos- i vinga a dir-me que no és res. ja vorem...
amb això de la cama de mon avi estic emprenyat, ara. i descansat, pq amb sort seguirà, i això que al gener passat li havien dit que li quedaven sis mesos de vida! -per donar disgustos els metges en saben un rato-. no sé quant viurà, potser no gaire, pero queda clar que el diagnòstic era errat (res nou).
i més exemples podria posar, però no vull fer l'entrada tant llarga, a part que segurament en dos dies l'esborraré.
en tot cas, qui va al metge per operar-se i estar més guapo, a que li fotin les potes, el tallin i el cusin, és que s'ha begut l'enteniment. i en general no us cregueu mai gaire el que us digui un metge.

fa fresca per a un gra d'arròs

Aquesta tarda estava sense tabaco i he sortit a comprar-ne. no sabia de cap estanc obert i he anat a parar a pl. Catedral, on per cert ja hi ha la fira de santa llúcia. com q a la tele he vist que hi havia una cosa curiosa al cccb, i en la bici és un minut, hi he fet cap.
el cccb. és gratis :D. hi havia una exposició (performance?) força curiosa. Aquest dia a la facu vaig veure una q no em deia re -potser pq no em vaig quedar prou- però aquesta no era gent movent-se (be, si, però .. no, de fet no): era sobre grans d'arròs. una persona, un gra d'arròs. i veies piles i piletes de coses, i en podies comparar el volum. interessant. crec que s'hi estan fins demà.

com que ja tenia el tabac he nat tornant cap a casa. no feia dia per fer un cafe por ahi, feia fred. a pelai resulta que el carrer estava tancat i buit. un gust anar amb la bici per un carrer tant ample i tant buit :) . es veu que hi havia una mani. com que sóc curiós, m'hi he arrivat un moment.
era contra el capital i no sé què, però hi havia quatre gats -4- duent una pancarta contra lo de bolonya i m'hi he afegit. em miraven raro. es veu que són tant pocs que tots es coneixen.

i re, nar baixant per laietana, nar parant.. a les parades he aprofitat per acabar un crucigrama que duia a mitges. m'ha cridat l'atenció que quan els he comentat que posessin la pancarta més al mig -estaven molt en un costat- m'hagin fet cas. després naven a pl. sant jaume, però allà amb la bici jo no hi feia re. si hi ha molta gent costa sortir-ne. m'he acomiadat i he anat tirant.

total, q nar tirant i a arc de triomf hi havia un concert i paradetes. m'hi he apropat i es veu que era dels amazics. he estat xerrant amb un que em venia una samarreta amb una paraula en amazic. l'alfabet m'ha cridat l'atenció. en part recordava l'iber, però suposo que per l'influència cartaginesa de l'alfabet íber. per mi que l'alfabet amazic té una forta influència d'origen fenici-cartaginés. el noi no ho sabia.
m'ha fet gràcia que el que cantava deia coses en català, i m'he estat per allà una estona. hi havia menjar, i m'agrada tastar coses, així que m'he comprat un pastisset de fruits secs i unes olives. me les ha deixat tastar i m'han fet gràcia. a més, que el que me les ha venut m'ha fet un bon preu. m'ha cobrat 250g però me n'ha venut 380. :)

un negre després m'ha estat explicant en una altra parada una recepte d'uns bollos, però ja amb la pasteta n'he tingut prou, a part que a la mani m'he menjat uns huesitos q duia a la butxaca.
les olives molt bones :). avui és l'últim dia de la festa aquesta.

bueno, ja que m'hi he posat, afegiré també algun dibuix que he fet ultimament al parc.
aquest és d'uns gossos que estaven jugant. no paraven quiets ni un moment!

Aquest altre és de finals d'estiu. re, gent del parc. un paio que tenia molt lluny que es veu que controla la venda de cerveses i un tio que hi havia estirat d'esquena a la gespa.



Viam si en poso més. no és que em surtin gaire bé, però si no vaig practicant de tant en tant, encara em sortiran pitjor. tot és mirar de trobar algunes estones.
el dissabte passat també va estar bé. vaig anar a l'expo del muchá en bici amb un amic al caixaforum, i després vam veure una estona la font màgica tot fent unc cafè, que es veu que la van encendre no sé perquè. hi havia força gent.
la qüestió és nar voltant, perquè no m'entero mai de re del q es fa.

em ronda pel cap..

Si els forats negres es caracteritzen per la seva altíssima gravetat, tant alta que ni en surt la llum... Donada la naturalesa de la llum es traduïria això en el fet que l'altíssima gravetat produeix una fredor tant extrema que atura el moviment dels fotons? (potser d'aquí es podria calcular)
segona qüestió: una fredor a zero absolut alentiria el temps? és a dir, si aturem el moviment dels àtoms -efecte que es produeix a temperatura de zero absolut- generem un temps diferent? (recordi's aquí que la fredor es defineix com a reducció del moviment entre partícules). És el temps de fet derivat de la temperatura, traduïda aquesta com a energia en forma de moviment de les partícules que conformen els àtoms?
mmm

"the coldest place in the universe"
pd. canviant de tema: la falsedat de la donatio constantinii es coneix des del 1440!! :O

pd.2: estic fent un retaule. quan estigui acabat viam si el poso per aquí!

arbres

A finals de l'hivern passat vaig plantar un parell d'arbres. Com que m'agraden els fruiters -posats a plantar una arbre, que sigui productiu- vaig plantar un cirerer i un bercoquer. I de moment tiren endavant. Era per omplir un buit al jardí de ca mon avi.

a finales del invierno pasado planté un par de árboles. Como me gustan los frutales -puestos a plantar un árbol, que sea productivo- planté un cerezo y un albaricoquero. Y de momento tiran adelante. Fue para llenar un vacío en el jardín de casa de mi abuelo.

when was finishing last winter i planted a pair of trees. As i like the fruit trees -if you begin to plant a tree, better if is productive- i planted a cherry tree and a apricot tree. and by now they are going on. was for full an empty space in the garden of my grandfather's house.

Aquest dibuix el vaig fer no fa gaire. No em va quedar del tot malament.

este dibujo lo hice no hace mucho. no me quedó del todo mal.

i made this draw recently. did not became fully bad.

El dibuix no és més que un arbre del parc de la ciutadella una recent tarda de tardor. Vaig fer servir llapissos de colors d'aquests que es queden apartats en una caixa, amuntegats allà des que som petits. Volia veure si podia fer alguna cosa amb ells, tot i els seus colors cridaners. Sembla que algo sí que surt.

El dibujo no es más que un arbol del parque de la Ciutadella una reciente tarde de otoño. Utilicé lápices de colores de esos que se quedan apartados en una caja, amontonados allí desde que somos pequeños. Quería ver si podía hacer algo con ellos, a pesar de sus colores chillonres. parece que algo sí que sale.

the draw is just a tree in the Citadel Park a recent autum afternoon. I used colour pencils of those that are falled appart in a box, amounted there since we are children. i wanted to see if i was able to do something with them instead of their shrill colors. As it seems, something can be done.

encara res

dibuix del moviment II. els dibuixos són allò "captats" al vol.

bé, al segon vaig tenir uns quants segons per mirar. a la resta no. el tercer és d'una noia a mig fer la vertical. com que la vertical en sí és molt aburrida, la vaig dibuixar en aquell moment en què les cames pugen, però encara no són a dalt. a més, anava amb un bloc, que per dibuixar coses així és massa petit. es dibuixa millor en fulls dina3 o més grans. almenys aquesta mena de dibuixos.

en fin, tant li fot. a més, els millors dibuixos de moment els té la professora, que és la que avalua. i si me'n queda algun és massa grans per ficar-lo a l'scanner. però almenys poso alguna cosa per aquí, que no sigui dit.

són dibuixos fets molt depressa. no dona temps a fer detalls (ombres, perfilats perquè quedi net...). i hi veig molts errors i problemes. molts. però si començo a dir-los potser perden la gràcia.. En fi, són del tipus articulacions, coll, caderes, esquena, mans i peus. em queda molt per aprendre'n i no sé si serveix per a res.
de l'institut del teatre en tinc algun de xulo, potser el posaré per aquí. o no.
pel que fa a la resta de coses, res de nou. l'horitzó segueix pla, llis com un mirall. res a la vista.

Guaitant un horitzó sempre pla

Bueno, aquí estan. No s’ho valen, però em va dir que si m’hi posés en cosa de mesos podrien sortir-me coses precioses. Per l'ambient i tal. A mi, vist lo vist, crec que millor no m'hi dediqui. :O
Crec que va valorar el procés. De fet vist tot sencer té la seva gràcia.
La nit recull. La nit té moltes virtuts, però en pintura no em sembla un tema massa treballat.

bueno, aquí están. no lo valen, pero me dijeron que si me ponía en ello, en cosa de meses me podrían salir cosas preciosas. por el ambiente y tal. a mi, visto lo visto, me da que mejor no me dedique a esto. :O
creo q valoró el proceso. de hecho, visto todo entero, tiene su gracia.
la noche recoge. la noche tiene muchas virtudes, pero en pintura creo que no es un tema muy trabajado.

(per cert, no sé com m'ho faig q sempre sem veu tot tant malament! no és veu res de lo q hi ha! Amb lo bé que m'havien quedat els núvols! ¬_¬' )
(por cierto, no sé cómo me lo hago que siempre me sale todo tan mal! no se ve nada de lo que hay! con lo bien que me habían quedado las nubes! ¬_¬')

(aquest segon m'agrada molt menys. El tema de sota almenys es veu, però es va quedar a mitges. puffff aquí el cel no té blavors de capvespre com l'altre ni re. en fi, es veuen fatal, a cual peor)

Aquest vespre feien una peli –que he hagut de deixar de veure per una història secundària que s’hi explicava, d’una mirada– sobre la guerra. Peli "històrica".
La història ...sovint tendia a pensar que no li importava a ningú, però es veu que una mica sí. I en general crec que hi ha força confusions. Fa poc em vaig ficar en un foro, a petició d’una coneguda, per posar uns quants punts sobre unes quantes is. Ella no se’n sortia i s’agobiava. A mi em sap greu que tant uns com altres en sabessin tant poc. Hi vaig detectar alguns errors comuns. Potser algun dia en posi alguns per aquí ... Hi ha el risc que es faci molt pesat, però tant és. A qui no li interessi no s’ho llegirà.

Tornant a la nit, sembla que ajuda a evitar una mica la vergonya, a qui conec bastant; la por al cop que du a la trompada, records d’errors. No dir el que volia o recordava. Com la tonteria de dir 135 enlloc de 153 i d’altres menys tonteria..., que ja deuen ser igual, però...
En fi, abans morir que quedar bé. Casum.
Primavera punyetera! Amb lo tranquil que és l’hivern!

(este segundo me gusta mucho menos. el tema de debajo almenos se ve, pero se quedó a medias. pufff aquí el cielo no tiene azulados de anochecer como el otro ni nada. en fin, se ven fatal, a cual peor)

esta noche daban una peli -que he tenido que dejar de ver por una historia secundaria que narraba, de una mirada- sobre la guerra. una peli "histórica".

la historia... a menudo tendía a pensar que no le interesaba a nadie, pero parece que un poco sí. y en general creoque hay bastantes confusiones. hace poco me metí en un foro, a petición de una conocida, para poner unos cuantos puntos sobre unas cuantas íes. Ella no lo conseguía y se agobiaba. A mi me sabe mal que tanto unos como otros supieran tan poco. Detecté algunos errores comunes. quizá algún día ponga algunos por aquí... Existe el riesgo que se haga muy pesado, pero tanto da. A quien no le interese no lo leerá.

volviendo a la noche, parece que ayuda a evitar un poco la vergüenza, a la que conozco bastante; el miedo al golpe lleva al tortazo, recuerdos de errores. No decir lo que quería o recordaba. Como la tontería del decir 135 en vez de 153 o otras menos tontería... , que ya deben dar igual, pero...

en fin! antes morir que quedar bien. Cagüen.

molesta primavera! con lo tranquilo que es el invierno!