Entrada destacada

A mode de resum : 29 oct 2017 + actualització 14 des. 2017

A mode de resum: Europa demana dues coses: Rule of law (imperi de la llei o actuar dins de la legalitat); "la força dels argument...

dimarts, d’agost 08, 2023

are leaders unable to identify the social problems, hence unable to fix them?

 Politicians are elected to administer with an ideological bias.

If you want to identify problems, go to the officials,

and those should go to their own data or, if that's not enough,

to science. There is an entire state there that also has a job to do, not just the politicians.

 

It often happens that officials have enough problems to

deal with already, so they may tend to think

that a problem is not a problem as long as does not affect

them directly or it is not big enough.

they may even try to silence it.

They may also have an ideological bias.

 

And this is where few members of society are activated

themselves to make known to officials and politicians

about their problem. They can make noise to be heard.

That noise means someone has a problem.

 

A problem that is not solved tends to grow.

Dealing with problems only after they have grown makes activism a lucrative business.

The media play a key role in making noise heard, in highlighting

specific noises. The media also have their own agenda, which is that of their owners.

 

A society that does not listen to noise will create officials

and politicians who don't listen to the noise either, because

They come from that society. Society may tend not to elect leaders

to fix or identify problems, but only to reduce noise.

 

So you can have a deafening noise in one hand (the only way to make a problem fixed) and the media highlights it maybe to criminalize it, pointing out how deafening that noise is.

Media highlights can intensify a small noise to the point of making it deafening.

 

Why? to create fear. Fear is also a lucrative business.

Fear defeats ethics; panic is selfish and breaks social cohesion.

A fearful and selfish disjointed society that emphasizes the

noise makers is beneficial to those who make a living from creating noise and to those in power, as any alternative to them is feared and criminalized.

 

In the meantime, the problems will remain unresolved. Fear and lack of ethics feed each other.

Problem solving requires calm debate, deep knowledge, trust (in the other's ethics), seeing the other as an equal:

without fear, without hate. Then things can be changed.

It also requires a functioning education system and basic knowledge. a social network for those who have fallen (solidarity).

A selfish, fearful, unethical and disjointed society has more room for hatred than for solidarity.

And then things can start to go very wrong.

divendres, de maig 12, 2023

el temps

El temps és el ritme en què discorren els canvis.
La massa ocupa espai. En l'espai-temps. La massa ocupa temps. La massa interfereix. 
La massa interfereix el temps. La massa és un estat de l'energia.
La massa alenteix el temps(1). On hi ha més massa el temps va més lent.
La diferència entre el temps menys interferit i el temps més interferit produeix dos ritmes de canvi diferents. Aquests dos temps en una massa fan que una part es desplaci pel temps més ràpid que l'altre part. Això corva el temps en l'espai i crea la percepció de gravetat. La corva tendeix a dirigir la massa cap on el pas del temps va més lent, que és on hi ha més massa.

L'univers (l'espai-temps) s'expandeix en l'espai; també en el temps. Si el temps parés, l'espai no s'expandiria. L'energia fosca que empeny l'expansió de l'espai també és la que expandeix el temps.
Un espai més expandit implica menys interferència (l'energia està més dissipada, la massa més escampada) i per tant hi ha menys gravetat de l'univers com a tal, la corva és més plana, la "caiguda" menys ràpida, la direcció més recta, la gravetat de l'univers per mantenir-se unit és menor, i per tant l'expansió és més gran.

No és que l'expansió s'acceleri, és que és menor la força que el frena, perquè està més dissipada.

Al nèixer el temps neixen l'espai i la gravetat. Però el primer seria el temps en dos rellotges. Del seu desajustment ve tota la resta.
En un univers en expansió, en què s'expandeixen temps i espai, amb una matèria on el temps va més lent, el temps hi discorre a un ritme menor. A la matèria, el temps està en un moment anterior. Quant d'anterior des que es va iniciar el temps?
Si al centre del sol el temps va més lent, sobre els 4500 milions d'anys que han passat des què es va formar, quants anys han passat al nucli del sol? Viatjar-hi seria per tant viatjar a un temps passat que conviu amb el temps present.
Si el temps del nucli del sol és passat per nosaltres, també ho és l'expansió de l'univers? A la zona afectada per la gravetat del sol, l'univers està menys expandit?
En un univers amb una expansió que s'accelera, la diferència entre els dos temps hauria de crèixer, i per tant també la gravetat (diferència dels temps).
En aquest sentit la massa d'un forat negre supermassiu i primordial hauria pogut créixer degut a l'expansió de l'univers, i per tant ser menor en un temps pretèrit?

-----

1.- Al final sembla que la matèria és on el temps va més lent. Aleshores, el temps hi va més lent perquè hi ha matèria, o hi ha matèria perquè el temps hi va més lent? Com en els discs d'acreació, la resposta seria gradual. En un temps uniforme i matèria dissolta en l'espai, tot aniria en línia recta en el temps i en l'espai. Un grumoll de matèria seria una porció d'alentiment en el temps. Si és prou a prop de mès matèria, en corvarà el camí en el temps i en l'espai i atraurà més matèria.
Però tot això ve donat en un temps en moviment (el temps existeix) i en un context d'existència de matèria (dissonància en el temps).