la falta de costum, les possibles conseqüències, la falta d'antecedents, la falta de confiança, els nervis o l'stress preexistent, el prestar excessiva atenció (per viure en un món petit, amb pocs estímuls, o tancat per algun motiu), el pur desconeixement o inclús el simple contagi poden portar la por.
conèixer els motius, veure què l'alimenta, desgranar-ne el contingut i anar-lo enfrontant (menjar, dormir, distreure's, anàlisi racional de causes, enfrontament directe estil empíric, obviar-la si cal) són formes de mirar de fer-li front.
com més va més veig que té a veure amb molts altres sentiments, que s'amaga sota múltiples cares i vestits i que inclús pot estar present, sense causa ni origen, a l'espera d'agafar-se a algun motiu.
tothom hi viu amb més o menys intensitat i no crec que sigui gens saludable en el dia a dia, generalment.
endavant!
pd. aquestes tres entrades no tindrien cap mena de sentit en la mesura que no aporten cap informació a part de la demostració pública d'una feblesa personal per part del seu autor. no tindrien cap mena de sentit dic si no fos perquè a part de la quasi nul·la informació que donen sí que demostren un fet a tenir en compte: tot i tocar el tema de la por i facilitar la interpretació que l'autor és poruc (-_-), ¿en quants blogs un pot trobar males experiències o defectes de l'autor enlloc de virtuts i bones experiències? ; ¿és més poruc el qui diu que té por que el que no diu res i se n'amaga, i cas de mostrar coses són només les plomes del pavo real?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada