Dues consultes. Seria legal, ràpida i constitucional la primera; la segona derivaria de la primera.
La constitució defineix España com a "nación única e indivisible". I parla de "nacionalidades y regiones". Però no diu què és què, i el preàmbul de l'estatut, que és constitucional, diu que Catalunya és nació. Si una llei orgànica constitucional ho diu, ni que sigui en el preàmbul, ha de ser constitucional preguntar sobre el que figura en una llei tant important, no?. Així que s'hauria de preguntar, davant la confusió:
"Considereu Catalunya una nació sobirana amb dret i voluntat a decidir i canviar el seu propi marc polític?".
Això hauria de ser constitucional, perquè no pregunta per res que no estigui a les lleis vigents, aparentment contradictòries i per tant dignes d'una consulta.
Hauria d'incloure a tothom, ho votaria crec que tothom, i obriria obligatòriament un procés de formulació del nou marc, on la independència seria una de les opcions.
El PSC s'hi hauria de sumar, amb CUP, CiU, ERC, IC-IUiAlt, etc. El Sí hauria de superar el 80% i obriria legalment el meló, ja que la gent s'hauria pronunciat clarament per la voluntat d'excercir aquest dret de canviar i decidir el marc polític, i obligaria els governants a proposar canvis i posar-los a decisió dels votants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada