Entrada destacada

A mode de resum : 29 oct 2017 + actualització 14 des. 2017

A mode de resum: Europa demana dues coses: Rule of law (imperi de la llei o actuar dins de la legalitat); "la força dels argument...

dilluns, de març 14, 2011

ceramic restoration

restoration of a traditional catalan ceramic tile. XVIIIth century. was in two pieces, so was "glued" and done a chromatic reintegration. also an structural reintegration in the upper corner.
Before and after in the pictures below. maybe theres not so much difference between them.



diumenge, de març 06, 2011

buit

Calafell a l'estiu. Grafit en llibreta dina6. Migdia. Versió 2.0 (...). El tema pot ser el mateix. No tinc còpia del primer, així que tècnicament no sé si hi ha millora. Però el motiu que em va dur a fer-lo el primer cop (veure alguna cosa en aquell paisatge que trobava digne de ser dibuixat, de dedicar una estona per plasmar-ho) ja no hi era al segon. El tema, el lloc, la tècnica es poden repetir. El moment i el motiu no. I sense això sembla que tingui menys sentit.

"Empty"
Summer at Calafell town. Graphite on a din A6 handbook. Midday. Version 2. Theme can be the same. I havent got a copy of the first one, so i dont know if theres a thecnic improvement. but the reason that led to make it the first time (as example have seen something in that landscape that i thought that deserved to be drawn, to take some time to translate it) was not there the second time. Theme, place, technique can be repeated. The moment and reason dont. and without them seems that theres less meaning.

divendres, de febrer 18, 2011

water words

"Negative thoughts can easily obscure a situation or interpretation of a relation and turn to inestable and dark what in fact would should have been a blue sky"
"words by themselves dont come to say anything if you dont pay attention at the meaning and sense that they have; descriptions and explanations are just literature if you dont put on them the care that they deserve. Is needed to go step by step, slowly, like in the relationships, to try to not sink in a nonsense sea"

dilluns, de febrer 14, 2011

Per un instant

Reordenant l'habitació i treient la pols amuntegada surten coses del passat oblidat que es torna una mica més present en retrobar-les. Deu anys pel cap baix feia del darrer cop que aquella habitació era viva. Després la vaig deixar, però les coses hi van quedar.
De fet definitivament no la vaig deixar fins el 2003, perquè a la mort de mon pare encara hi era, allà. Però moltes coses ja aleshores eren enmagatzemades. Seria definitiu.
2003: també l'any que em van diagnosticar, tot i patir des del '97.
La malaltia primer no s'accepta, perquè el record de la salut és tant viu que la malaltia es veu com un error persistent. Només, a poc a poc, amb la imperceptible implacabilitat del vent erosionant la muntanya, la malaltia va prenent possessió. I un s'hi adapta. Els desitjos, els somnis, les possibilitats.. tot s'adapta. Inclús el cap funciona diferent, sempre amb una part "distreta" pel dolor continu, present tots els minuts de totes les hores de tots els dies de tots els mesos de tots els anys, sense fer mai vacances. Es viu amb això, però el cap ja no és el que era.
Veure de cop papers vells, fotos velles, còmics vells, antics interessos, antics somnis, antigues passions, el passat fugaçment es torna present, el cap per uns instants recupera part de les funcions que li eren pròpies, i per uns instants torno a tenir allò que trobava normal i que tant poc vaig aprofitar. i és que si ara m'ho miressin no crec que ni de lluny arrivés a 153.
Suposo que encara queden restes. el temps les acabarà d'esborrar.
Es pot morir sense morir. Només cal deixar de ser qui s'és. La malaltia crònica, el temps, la frustració i l'adaptar-se per seguir endavant, l'erosió imperceptible fent desert el jardí.


dissabte, de gener 08, 2011

oi

La lògica diu que quan algú descobreix un nou recurs explotable en benefici propi, com menys difusió en faci menys haurà de competir per mantenir-ne l'explotació en exclusiva.

amb la densitat demogràfica dels darrers temps, la competència pel control dels recursos és inmensa, i no és contra la natura si no contra els altres semblants.

les idees crec que són un recurs, sobretot quan són noves. les idees poden ser armes poderoses o eines tecnològiques de primera magnitud. sovint un recurs natural

es torna explotable degut a una idea de com fer-lo explotable o quina utilitat donar-li.

però la naturalesa humana, el primer impuls, crec que és el contrari, el d'explicar les coses:

mira això! mira què he trobat! miiiraa, quèè maacoo. o "se m'ha acudit això, a que és bona idea?"

lògicament parlant tot plegat és una mala idea. no sé si això es fa per vanitat (aconseguir l'atenció de l'altre) o per sincera i despreocupada fraternitat.

a mi en tot cas em passa. crec que és per això que se'm podria qualificar de tonto o d'inmadur. trist, oi?

per cert, l'altre dia veia per casualitat coses a youtube sobre els jocs olímpics de barcelona 92. Maco! i què impressionant la cançó del Freddy Mercury fent duet amb la Montserrat Caballé

: Barcelona.

després vaig llegir algus comentaris al youtube: que a Madrid no li havien concedit els JJOO, que quina elegància la dels jocs de barcelona, .. en general bons comentaris

i tristesa per la pèrdua de Freddy Mercury abans dels jocs. hi estic d'acord. per cert que els comentaris són distribució d'idees que la gent fa de forma gratuïta, pel plaer de compartir,

com passa amb els "blogs" (que de fet no són blogs, pq haurien de ser llistes d'adreces útils a internet i no ho són normalment)

el cas és que després vaig mirar la premsa, el tema dels toros i els catalans. i vaig pensar:

si tant defensen els toros, si tant cultura i patrimoni són, farien una inaguració d'uns jocs olímpics, ,davant de tot el món, amb una "corrida de toros" ? crec que

imaginar la situació (inconcebible, crec jo) demostra que de fet l'espectacle dels toros és una salvatjada.

http://www.avui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/353951-rtve-veta-les-corrides-en-considerar-les-violencia-amb-animals.html

Encara se'm posa la pell de gallina amb aquesta cançó:

http://www.youtube.com/watch?v=m3V2ecJpscI

dimarts, d’abril 13, 2010

recerca

De la mateixa manera que els criteris ètics preconitzen la lliure circulació de la informació sobre els procediments de restauració entre els que s'hi dediquen, a la pràctica la informació roman estanca només accessible a través de cursos de pagament, màsters, post-graus, cursets d'aficionat o llibres que, a més, sovint l'escatimen tant com poden, mentre els professionals guarden amb zel els seus "secrets". És un tipus d'egoïsme que es dóna sobretot a casa nostra i al món llatí, pel que he anat veient, més que no a l'anglosaxó. És la carència d'utopia en el sentit de creença en el valor suprem de la ciència i la seva divulgació o de que el que compta és la salvaguarda del patrimoni per sobre de l'interès crematístic individual.
No és per què sí que a Espanya hi dominen tant els monopolis, gremis, estancs i grups tancats. Misèria i miserables en el sentit més ampli del terme. La competitivtat i l'individualisme tant de moda els darrers anys no fan si no donar una coartada teòrica sobre una realitat que ja existia i que farà mal i més mal amb el pas dels anys. No és perquè sí que el patrimoni hispànic ha patit tants expolis. Hi ha coses que són culturals.
Desgraciadament la desídia, la falta d'interès o de preparació en el millor dels casos és el que domina en els àmbits que, pagats amb diner públic, haurien de ser l'excepció. Això és: el món universitari.
Aquesta entrada és per introduir aquesta gloriosa excepció que suposa el blog de restauració de la universitat de valència a què aquesta entrada dóna accès. Una maravella a tenir en compte.
(clica sobre el títol de l'entrada per accedir-hi; article sobre desinsectació per anòxia de material orgànic)

dilluns, de setembre 21, 2009

Stolen

Most of the pencil drawings shown here were in the same litle "book". This summer i have done a few more and my idea was to scan them and hang them here, just to show them and maybe waiting some comment. i think that ive been improving my skills.
This will not happen since last friday my litle book was stolen. I think that i wont see it never again, and since i was for nearly one year making drawings on it, and since there was some drawings (like the one that i did the day before my grandfathers would die) that were significant to me, i feel bad.
worse because as soon as is not an "expensive" bought thing, i cant go anywhere to know about who stoled it instead there was cameras in the area recording the scene. Thats what police told me.