a l'avi avui li costava una mica respirar. aquest vespre. era cap allà un quart de deu que li he comentat a ma mare que casi truquéssim un metge, per veure si era per posar-li aire o algo. ja li costava molt moure's.
aquets dies, per les mucositats que tenia, li costava menjar i empassar, i s'havia aprimat. però amb els batuts que li compràvem com els d'hospital nàvem fent. feia menys d'una setmana va venir la metge perquè ja es veia que no nava bé.
Allà dos quarts de deu ma mare li ha donat una mica d'aigua. però li costava empassar. aquest vespre estava fotut. i no parlava, estava com absent. jo hi he anat, i curiosament el lloro, que l'he hagut de treure perquè tenia moltes ganes de sortir de la gàbia, també ha vingut i volia veure'l. no ha parat fins que l'ha vist. li hem comentat a l'avi, i m'ha semblat que encara ens sentia i que li feia certa gràcia. difícil de saber.
m'he posat a fer el sopar -patata bullida amb ceba- i a parar taula. a les deu menys un parell de minuts ma mare ha anat a veure si havia vomitat l'aigua o si en volia més o com estava, però m'ha cridat que hi anés. em sembla que és mort, m'ha comentat.
i sí.
descansa en pau.
després ha vingut el metge. després el del certificat..etc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada