Del novè planeta

Periodicity of extinctions in the geologic past
(evolution/time series/paleontology)
DAVID M. RAUP AND J. JOHN SEPKOSKI, JR.
Department of Geophysical Sciences, University of Chicago, Chicago, IL 60637
Contributed by David M. Raup, October 11, 1983

http://www.pnas.org/content/81/3/801.full.pdf

Aquest és el títol d'un  paper que va sortir publicat el 1983. En ell s'explicava el descobriment d'un patró en les extincions que hi ha hagut a la història de la vida de la terra: cada un cert temps, una extinció massiva.
La hipòtesi que es proposava per explicar-ho era que el nostre sistema solar fos binari, amb una segona estrella orbitant amb el nostre sol. S'hipotetitzava que seria una enana marró. Cada un cert temps, segons la fase de la òrbita on es trobés aquest astre, es desestabilitzaria el cinturó de Kuiper i alguns dels seus objectes, o potser del núvol d'Oort, entrarien al sistema solar interior. Normalment és Júpiter qui protegeix la terra d'aquestes objectes, gràcies al seu tamany i el seu potent camp gravitatori, però en determinades circumstàncies això no seria suficient.
Aquesta teoria rep el nom de Nemesis, que és el nom que rebria aquest astre.

El problema d'aquesta hipòtesis és que, amb telescopis convecionals, un objecte tant llunyà i fosc es molt difícil de veure, perquè la quantitat de llum que emetria seria molt feble.
Però hauria d'emetre escalfor així que es va buscar amb sistemes d'infrarroig. Es va prospectar tot el cel i es va poder descartar finalment la hipòtesi de l'enana marró.

Això va donar peu a apreciar com a plausible part de la hipòtesi de Nibiru, un planeta gegant imaginari vinculat sovint amb històries sobre visites alienígenes i el món paranormal.

Mentrestant va seguir la observació de l'espai i el descobriment de més objectes transneptunians (que es troben més enllà de Neptú). Això va provocar que es degradés al planeta Plutó com a mini planeta, ja que van anar apareixent altres objectes similars. De Plutó es coneixia ja la seva pecularietat de tenir una òrbita fora del pla orbital de la resta dels planetes. I també una extranya excentricitat que desmostraria que algun objecte gran més enllà de Neptú l'atreia. Aleshores van aparèixer altres mini planetes, com Makemake. Anaven apareixent a mida que es buscava quin objecte alterava l'òrbita de Plutó.

Els nous objectes transneptunians tenien una cosa en comú: òrbites molt excèntriques i separades del pla orbital dels planetes del sistema solar interior.

A gener de 2016 es va publicar que es considerava demostrat que la causa de les estranyes òrbites dels objectes transneptunians al cinturó de Kuiper havia de ser un novè planeta molt gran, tant o més gran que la terra, i molt distant (més de 200 UA), però també molt difícil de detectar.

EVIDENCE FOR A DISTANT GIANT PLANET IN THE SOLAR SYSTEM
Konstantin Batygin & Michael E. Brown
Division of Geological and Planetary Sciences, California Institute of Technology, Pasadena, CA 91125
Draft version January 22, 2016

http://authors.library.caltech.edu/63794/1/document.pdf

No tindria llum pròpia i seria tant lluny que en prou feines hi arribaria la llum del sol, i encara menys la reflectiria. Aquesta hipòtesi rep el nom de Planeta X o del novè planeta. No té nom perquè encara no s'ha descobert. Però gràcies a les òrbites dels objectes transneptunians es va acotant cada cop més la franja de l'espai on es trobaria. Per cert, una UA (unitat astronòmica) és l'equivalent a la distància entre la terra i el sol, uns 8 minuts-llum.

https://www.caltech.edu/news/caltech-researchers-find-evidence-real-ninth-planet-49523

Al minut 0:39 d'aquest video es pot veure què passa amb les òrbites d'aquests objectes:

https://www.youtube.com/watch?v=mn-XJdwcrEc

Amb una òrbita molt excèntria i allunyada, aquest novè planeta trigaria 20 mil anys dels nostres en completar una volta al sol. I això es relacionaria amb els patrons trobats en les extincions del primer article mencionat.

Web de la NASA per participar a la recerca del novè planeta:
https://asunow.asu.edu/20170215-discoveries-asu-help-astronomers-find-undiscovered-planet

per començar ja, clica aquí