La estatua de la libertad de Barcelona conocida está en el mismo paseo, unos cruces más arriba, dentro de la Biblioteca Arús, a lo alto de la escalinata de la entrada.
divendres, de maig 23, 2014
La otra estatua de la libertad
La estatua de la libertad de Barcelona conocida está en el mismo paseo, unos cruces más arriba, dentro de la Biblioteca Arús, a lo alto de la escalinata de la entrada.
divendres, d’abril 04, 2014
una entrada sin sentido par alguien que jamás existió
La sinceridad es un ejercicio de vagancia, una imagen de la profunda oquedad del presente sin medir ni meditar.
Tu me escondes tus secretos y yo te muestro mi más sincera falta de poesía dado el devenir del miedo cotidiano ante lo desconocido, ante el que uno no muestra confiado sus tesoros, sino que simplemente le dice al pedigüeño “mira, -sinceramente- esto es lo que tengo ahora, no te puedo dar nada más” con un gesto de hombros.
Si tu me hablas de tus sueños y tu sufrimiento, si me muestras quien eres en realidad, yo te hablaré del lodo y del carbón, del amanecer y del navegar entre olas negras de alquitrán aquí, en la cuneta de la carretera de esta vida donde nos hemos encontrado. Pero si me mientes y te escondes, si juegas y al ir y venir de un eterno toma y daca sin sentido, en el que arrogante pretendes mostrar tu superioridad en tus manipulaciones, entonces no me defenderé. La mayor resistencia ante el ataque no es la dureza del cristal ni del metal, sino la total maleabilidad . Tu das golpes? Yo soy el agua, sincera, transparente, en la que das esos golpes. En la que tus patadas y manotazos se convierten en simples chapoteos mientras espero en la distancia de la profundidad marina, la silente paciencia. Si das muchos quizá te salpique alguna gota, provocando tu ira y mi desdén, pero chapotear no es lo mejor que pueden hacer dos mentes en esta vida de tiempo limitado y siempre corriendo.
Dime quién eres y te mostraré quién soy. Escóndete y resbalaremos hasta el aburrimiento.
Tu me escondes tus secretos y yo te muestro mi más sincera falta de poesía dado el devenir del miedo cotidiano ante lo desconocido, ante el que uno no muestra confiado sus tesoros, sino que simplemente le dice al pedigüeño “mira, -sinceramente- esto es lo que tengo ahora, no te puedo dar nada más” con un gesto de hombros.
Si tu me hablas de tus sueños y tu sufrimiento, si me muestras quien eres en realidad, yo te hablaré del lodo y del carbón, del amanecer y del navegar entre olas negras de alquitrán aquí, en la cuneta de la carretera de esta vida donde nos hemos encontrado. Pero si me mientes y te escondes, si juegas y al ir y venir de un eterno toma y daca sin sentido, en el que arrogante pretendes mostrar tu superioridad en tus manipulaciones, entonces no me defenderé. La mayor resistencia ante el ataque no es la dureza del cristal ni del metal, sino la total maleabilidad . Tu das golpes? Yo soy el agua, sincera, transparente, en la que das esos golpes. En la que tus patadas y manotazos se convierten en simples chapoteos mientras espero en la distancia de la profundidad marina, la silente paciencia. Si das muchos quizá te salpique alguna gota, provocando tu ira y mi desdén, pero chapotear no es lo mejor que pueden hacer dos mentes en esta vida de tiempo limitado y siempre corriendo.
Dime quién eres y te mostraré quién soy. Escóndete y resbalaremos hasta el aburrimiento.
diumenge, de desembre 08, 2013
La pregunta del referèndum. Una proposta doble
Dues consultes. Seria legal, ràpida i constitucional la primera; la segona derivaria de la primera.
La constitució defineix España com a "nación única e indivisible". I parla de "nacionalidades y regiones". Però no diu què és què, i el preàmbul de l'estatut, que és constitucional, diu que Catalunya és nació. Si una llei orgànica constitucional ho diu, ni que sigui en el preàmbul, ha de ser constitucional preguntar sobre el que figura en una llei tant important, no?. Així que s'hauria de preguntar, davant la confusió:
"Considereu Catalunya una nació sobirana amb dret i voluntat a decidir i canviar el seu propi marc polític?".
Això hauria de ser constitucional, perquè no pregunta per res que no estigui a les lleis vigents, aparentment contradictòries i per tant dignes d'una consulta.
Hauria d'incloure a tothom, ho votaria crec que tothom, i obriria obligatòriament un procés de formulació del nou marc, on la independència seria una de les opcions.
El PSC s'hi hauria de sumar, amb CUP, CiU, ERC, IC-IUiAlt, etc. El Sí hauria de superar el 80% i obriria legalment el meló, ja que la gent s'hauria pronunciat clarament per la voluntat d'excercir aquest dret de canviar i decidir el marc polític, i obligaria els governants a proposar canvis i posar-los a decisió dels votants.
La constitució defineix España com a "nación única e indivisible". I parla de "nacionalidades y regiones". Però no diu què és què, i el preàmbul de l'estatut, que és constitucional, diu que Catalunya és nació. Si una llei orgànica constitucional ho diu, ni que sigui en el preàmbul, ha de ser constitucional preguntar sobre el que figura en una llei tant important, no?. Així que s'hauria de preguntar, davant la confusió:
"Considereu Catalunya una nació sobirana amb dret i voluntat a decidir i canviar el seu propi marc polític?".
Això hauria de ser constitucional, perquè no pregunta per res que no estigui a les lleis vigents, aparentment contradictòries i per tant dignes d'una consulta.
Hauria d'incloure a tothom, ho votaria crec que tothom, i obriria obligatòriament un procés de formulació del nou marc, on la independència seria una de les opcions.
El PSC s'hi hauria de sumar, amb CUP, CiU, ERC, IC-IUiAlt, etc. El Sí hauria de superar el 80% i obriria legalment el meló, ja que la gent s'hauria pronunciat clarament per la voluntat d'excercir aquest dret de canviar i decidir el marc polític, i obligaria els governants a proposar canvis i posar-los a decisió dels votants.
divendres, de desembre 06, 2013
EU
Thats discrimination. And we are not allowed to vote about. Spain says that the constitution does not allow it, as does not allow nor recognise lots of other catalan demands that are rights for the rest of european citizens. After so many years in which have been banned and silenced, catalans are used to it. Now we want to vote about. Will Europe support democracy or the secular spanish regime of exception? By now, sadly, Europe is not on the side of democracy.
http://www.youtube.com/watch?v=JInDzLhMby0
http://www.youtube.com/watch?v=JInDzLhMby0
dijous, de novembre 14, 2013
comentari
En resposta als que es fiquen amb el David Fernández, de la CUP, per dir-se FernandEZ i ser independentista:
-ez
-ez
(taberenc, 14/11/2013 a les 02:12)
Mon pare era castellà, així que sóc -ez i unes quantes
coses més. Però sóc nascut a Catalunya i per tant català. Catalunya existirà
mentre hi hagi catalans, i mentre hi hagi catalans Catalunya no serà castella.
Jo sóc nascut a Catalunya i sóc català, i si no puc ser català a Espanya, perquè
no em deixen ser el que sóc, perquè no em volen pel que sóc ni per com sóc, el
problema el tenen ells, perquè jo no deixaré de ser el que sóc. Perquè no puc,
perquè no vull. Perquè no em dóna la gana
http://www.naciodigital.cat/opinio/7067/malediccio/fernandez/vara
diumenge, de juliol 28, 2013
Doña Iris Castán
Va viure plenament. Com va voler. Va gaudir la vida a fons, aprofitant-la al màxim.
Una ment tant brillant que enlluernava. Una vida estroncada tant, tant, tant aviat!! però tant!
Tenia una personalitat i un caràcter tant poderosos que semblava que la seva aura ho havia de poder tot. No semblava possible que pogués morir així, tant de sobte, per un derrame, per una operació..
Costa tant de creure! Això ho fa especialment dur.. Només mirava endavant! deixa tantes coses pendents!
semblava dura, però tenia un gran cor. deia que no tenia empatia, però no era veritat. sempre li vaig dir.
i queden milers de personatges que havia dibuixat, orfes. projectes estroncats.
ara dibuixava mans..
era brillant, ha estat fulgurant. no sé què collons em veia, a mi. però m'ha deixat un buit que no es pot omplir.
a mi i segur que a molta gent. però el que no sap aquesta molta gent és que quan es passava la nit a l'ordinador, o la tarda, o el matí, jugant i xatejant, a les nits de supervisora al mc-donald's, fent partides al lol, o dissenyant cases al sims, era amb mi que jugava, o que hi parlava hores i hores, o a qui ensenyava les cases que feia.
ens haviem barallat i reconciliat unes quantes vegades. Em va dir que em tenia carinyo, com jo li vaig dir que n'hi tenia per ella.
i ara no puc deixar de plorar que amb només 24 anys acabats de fer se n'hagi anat per sempre més.
no ho puc assumir.
no es pot assumir una cosa aixi.
Lady Iris de Cardington , espero que hi hagi un altre món, perquè aquest no t'ha fet justícia.
http://www.youtube.com/watch?v=JWYK8Wzaf34&feature=youtu.be
aquest vídeo l'he fet amb algunes de les coses que t'agradaven, com el lol. vam passar molt bones estones junts jugant. la música és la que tu volies pel teu funeral. va per tu, .. iris..
T____T
Una ment tant brillant que enlluernava. Una vida estroncada tant, tant, tant aviat!! però tant!
Tenia una personalitat i un caràcter tant poderosos que semblava que la seva aura ho havia de poder tot. No semblava possible que pogués morir així, tant de sobte, per un derrame, per una operació..
Costa tant de creure! Això ho fa especialment dur.. Només mirava endavant! deixa tantes coses pendents!
semblava dura, però tenia un gran cor. deia que no tenia empatia, però no era veritat. sempre li vaig dir.
i queden milers de personatges que havia dibuixat, orfes. projectes estroncats.
ara dibuixava mans..
era brillant, ha estat fulgurant. no sé què collons em veia, a mi. però m'ha deixat un buit que no es pot omplir.
a mi i segur que a molta gent. però el que no sap aquesta molta gent és que quan es passava la nit a l'ordinador, o la tarda, o el matí, jugant i xatejant, a les nits de supervisora al mc-donald's, fent partides al lol, o dissenyant cases al sims, era amb mi que jugava, o que hi parlava hores i hores, o a qui ensenyava les cases que feia.
ens haviem barallat i reconciliat unes quantes vegades. Em va dir que em tenia carinyo, com jo li vaig dir que n'hi tenia per ella.
i ara no puc deixar de plorar que amb només 24 anys acabats de fer se n'hagi anat per sempre més.
no ho puc assumir.
no es pot assumir una cosa aixi.
Lady Iris de Cardington , espero que hi hagi un altre món, perquè aquest no t'ha fet justícia.
http://www.youtube.com/watch?v=JWYK8Wzaf34&feature=youtu.be
aquest vídeo l'he fet amb algunes de les coses que t'agradaven, com el lol. vam passar molt bones estones junts jugant. la música és la que tu volies pel teu funeral. va per tu, .. iris..
T____T
Subscriure's a:
Missatges (Atom)