1714

A 15 de mayo se levantó trinchera contra la ciudad; batía la artillería al convento de los capuchinos, bien fortificado, y hacía no poco fuego el baluarte de San Pedro; tomóse el convento, y en él cuatrocientos catalanes. Con esto se adelantó la trinchera a la muralla; parte del pueblo se salió a la orilla del mar, y se puso entre la ciudad y Monjuí para salvarse de las bombas. Las naves del Rey, que corrían a la ribera, los obligaron con la artillería a retirarse dentro de los muros. A treinta de mayo se puso una batería contra el convento de Jesús, que también estaba fortificado, y contra el bastión de la puerta que llaman del Ángel. En este estado llegó el duque de Berwick con veinte mil franceses. Retiróse a la corte el duque de Populi, bien recibido del Rey, que le honró con el Toisón de Oro. Las cosas estaban en estado que no pudo el duque de Berwick adelantar mucho, y a 13 de julio hicieron los sitiados una salida por dos partes; los de la puerta del Mar asaltaron las trincheras por un lado; los otros por la frente.
...
Al fin, al amanecer del día 11 de septiembre se dio general. Cincuenta compañías de granaderos empezaron la tremenda obra; por tres partes seguían cuarenta batallones y seiscientos dragones desmontados; los franceses asaltaron al bastión de Levante, que estaba enfrente; los españoles, por los lados de Santa Clara y Puerta Nueva. La defensa fue más obstinada y feroz. Tenían armadas las brechas de artillería, cargadas de bala menuda, que hizo gran estrago. No fueron rechazados los que asaltaron, pero morían en el fatal lindar, sin vencer, hasta que, entrando siempre gente fresca, aflojó precisamente la fuerza de los sitiados, menores en número. Todos a un tiempo montaron la brecha, españoles y franceses; el valor con que lo ejecutaron no cabe en la ponderación. Más padecieron los franceses, porque atacaron lo más difícil; plantaron el estandarte del rey Felipe sus tropas en el baluarte de Santa Clara y Puerta Nueva; ya estaban los franceses dentro de la ciudad, pero entonces empezaba la guerra, porque habían hecho tantas retiradas los sitiados, que cada palmo de tierra costaba muchas vidas.
...
Villarroel y el cabo de los Conselleres de la ciudad juntaron los suyos y acometieron a los franceses, que se iban adelantando ordenados; ambos quedaron gravemente heridos. Entonces desmayaron los defensores, pero en todas las partes de la ciudad se mantuvo la guerra por doce continuas horas, porque todo el pueblo peleaba.
...
No se ha visto en este siglo semejante sitio, más obstinado y cruel.
...
No faltó quien aconsejase al Rey asolar la ciudad y plantar en medio una columna. El Rey se excedió en clemencia, y la conservó, pero abatida.

Biblioteca Cervantes Virtual. "Comentarios de la guerra de España e historia de su rey Felipe V, El Animoso Vicente Bacallar y Sanna"

Ensorrar-lo l'ensorraran, però no es podrà dir que no he fet res per impedir-ho.

sap greu.

i 3

la falta de costum, les possibles conseqüències, la falta d'antecedents, la falta de confiança, els nervis o l'stress preexistent, el prestar excessiva atenció (per viure en un món petit, amb pocs estímuls, o tancat per algun motiu), el pur desconeixement o inclús el simple contagi poden portar la por.
conèixer els motius, veure què l'alimenta, desgranar-ne el contingut i anar-lo enfrontant (menjar, dormir, distreure's, anàlisi racional de causes, enfrontament directe estil empíric, obviar-la si cal) són formes de mirar de fer-li front.
com més va més veig que té a veure amb molts altres sentiments, que s'amaga sota múltiples cares i vestits i que inclús pot estar present, sense causa ni origen, a l'espera d'agafar-se a algun motiu.
tothom hi viu amb més o menys intensitat i no crec que sigui gens saludable en el dia a dia, generalment.
endavant!

pd. aquestes tres entrades no tindrien cap mena de sentit en la mesura que no aporten cap informació a part de la demostració pública d'una feblesa personal per part del seu autor. no tindrien cap mena de sentit dic si no fos perquè a part de la quasi nul·la informació que donen sí que demostren un fet a tenir en compte: tot i tocar el tema de la por i facilitar la interpretació que l'autor és poruc (-_-), ¿en quants blogs un pot trobar males experiències o defectes de l'autor enlloc de virtuts i bones experiències? ; ¿és més poruc el qui diu que té por que el que no diu res i se n'amaga, i cas de mostrar coses són només les plomes del pavo real?

la por (1)

resum:

cansat.
em llevo pel matí ben d'hora per poder anar a nedar abans d'anar a la feina on aguanto el q puc, pq l'esquena està més be però no be del tot de la lumbàlgia que vaig tenir al març.
anímicament estic cansat. per la tarda feina de la facu, on queden dues setmanes per recuperar la feina perduda en dos mesos. i ahir al vespre, a més, tornant sol de la facu vaig veure q els de química havien montat una barra de cervesa per recaudar fons pel seu viatge de fi de curs. m'hi vaig acostar, em van convidar..però em van donar un got ja fet servir, pq no els en quedaven de nets, i em vaig agobiar molt després. em va sortir el cansament o jo q se, però em vaig començar a menjar l'olla i ni vaig sopar.

i encara no tinc la panxa be (del mal rato, no per altra cosa).

en extés; de la por

ahir al sortir de la facu no vaig anar per on sempre. volia caminar una mica. tornant sol ja a quarts de nou de la nit. hi havia una festa que s'acabava dels estudiants de química, recollint diners per al viatge de fi de curs. m'hi vaig acostar. em van oferir cervesa gratis, però ja no quedaven gots nets, i me la van posar en un got usat. i en vaig beure. (!!!!!). em va posar menys de mig got i en vaig beure poca, d'un got usat un sol cop segurament, però després em va venir el neguit, un cop vaig marxar.
tinc una salut dolenta: la panxa malament, l'esquena malament (segons dies), un tractament que debilita el sistema inmune. a més la percepció que la gent té malalties contagioses i les notícies actuals sobre la grip mexicana.
total: que no vaig sopar i vaig estar inquiet. encara n'estic, però no hi puc fer res. només esperar. si les malalties més comuns de contraure així són mononucleosi, hepatitis A i refredats, esperar que en els deguts períodes d'incuvació no surti res. les altres he anat veient que demanen de certa participació de sang pel mig.
precisament venia de veure l'obra exposada d'una noia que deia que així havia agafat la mononucleosi (per la falta d'higiene d'un bar).

la por és un sentiment, diuen. jo no sabria descriure massa bé què és un sentiment, però sé que la por no m'agrada i quan es presenta m'empeny i em pot dur força malestar. la part bona és que això ajuda a compendre els altres quan passen un mal tràngol.
la por que conec és normalment relacionada amb el futur i la incertesa. i el futur és incert per definició! la costum m'abriga amb una seguretat racionalment falsa però agradable com l'escalfor del llit un matí d'hivern.
el conte infantil del joan sense por explica que el valent no és el qui desconeix la por, sinò aquell qui tot i conèixer-la fa el que ha de fer, tot i la por.
suposo que vist així, la por és la consciència sobre la conseqüència dels propis actes. però ei, que llevar-se del llit no vol dir ser un temerari ni fer disbarats, eh?
suposo que un problema que tinc és la canalització dels sentiments i, en el meu cas, com els exterioritzo físicament: somatització. plorar amb la tristesa o perdre la gana amb l'angoixa. si em passés gaire sovint crec que em preocuparia però per a això existeix la comunicació: es compara la reacció pròpia amb la dels altres i si és semblant és que no hi ha motiu per preocupar-se, oi?
una cosa que també fa por és el patiment futur. la por a patir. la por a veure com tenies uns plans, unes esperances, una previsió de futur per ser feliç, i com tot això es pot veure trastocat o tallat irremeiablement. castells a l'aire que provoquen patiment present.

com es concilia la por amb el present? els motius racionals ajuden poc quan hi ha somatització perquè el cap sap però "el cos" sent. i com he dit el futur és impredible.

si la clau és mirar cap a una altra banda llavors la feina, el dia a dia, l'anar fent, ajuden a anar passant fins que ha passat prou temps com per veure que el futur temut no ha arrivat.

en endavant, sigui el que sigui, seré més prudent. i això que ja ho sóc molt! ahir no sé on tenia el cap.
vaia m

strawberry flowers

a month was passed since the dead at home of my grandfa. was the saint day of my mother, and she made a cake, but didnt decorate it. not enough fine to do it. coffee time, after lunch, i told her to let me use a pair of strawberrys and some litle candy "threads".
i got the idea of make a litle more pretty the cake just to up the state of mind. some simple litle beauty, sometimes, it helps. but the merit of have eaten a good cake was all of her, of course. i just did it a litle more apetizing.
and then a smile appeared :)

19 de gener

a l'avi avui li costava una mica respirar. aquest vespre. era cap allà un quart de deu que li he comentat a ma mare que casi truquéssim un metge, per veure si era per posar-li aire o algo. ja li costava molt moure's.
aquets dies, per les mucositats que tenia, li costava menjar i empassar, i s'havia aprimat. però amb els batuts que li compràvem com els d'hospital nàvem fent. feia menys d'una setmana va venir la metge perquè ja es veia que no nava bé.
Allà dos quarts de deu ma mare li ha donat una mica d'aigua. però li costava empassar. aquest vespre estava fotut. i no parlava, estava com absent. jo hi he anat, i curiosament el lloro, que l'he hagut de treure perquè tenia moltes ganes de sortir de la gàbia, també ha vingut i volia veure'l. no ha parat fins que l'ha vist. li hem comentat a l'avi, i m'ha semblat que encara ens sentia i que li feia certa gràcia. difícil de saber.
m'he posat a fer el sopar -patata bullida amb ceba- i a parar taula. a les deu menys un parell de minuts ma mare ha anat a veure si havia vomitat l'aigua o si en volia més o com estava, però m'ha cridat que hi anés. em sembla que és mort, m'ha comentat.
i sí.

descansa en pau.

després ha vingut el metge. després el del certificat..etc

gruna

emm.. una noia del xat q té bestioles m'ha dit si li podia fer un dibuix d'una.. i en un quart d'hora he fet aixo q segueix: llapis grafit i jastà. a més ha quedat tallat per l'scànner, pq no hi cabia bé el full. en fi, es veu que li ha fet molta gràcia i m'ha demanat que ho posés aquí.. o sigui q millor no dic tots els defectes q hi veig. la bestiola és una fura q es diu gruna. bueno, com q li ha agradat tant, suposo q ja està bé, oi?
:S

emm una chica del chat que tiene animalitos me ha dicho que si le podía hacer un dibujo de uno... y en un cuarto de hora he hecho lo que se ve en la imagen.
lápiz grafito y ya está. Una parte ha quedado cortada por el escáner porque no cabía la hoja entera. En fin, parece que le ha gustado y me ha pedido que lo pusiera por aquí. O sea que mejor no digo todos los defectos que le veo. El animalito es una hurón que se llama gruna. Bueno, dado que le ha gustado tanto, supongo que ya está bien, no?
:S

so... a girl from a chat that has litle animals has asked to me if i could make a draw of one of them for her... and in a quarter of hour ive done what can be seen in the picture.
is graphit pencil and no more. A part has been cut by the scanner because the paper was too big and didnt fit. So well, it seems that has pleased her a lot and then she has asked to me to put it here too. Then is better that i dont say all the deffects that i see on the draw. This litle animal is a female ferret and is called gruna. As soon has the owner was so pleased with it i guess that is fine, isnt it?
:S