Primer de tot especificar que hauríem de parlar de DI (Declaració d'Independència) perquè la "unilateralitat" hi és sempre. Sempre és un que es declara independent. No l'hi declara ningú.
Després del referèndum del 1 d'Octubre, on més gent va votar a favor de la independència que no gent havia votat a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, la Generalitat havia d'implementar el resultat fent una DI. La diferència entre declaració i proclamació residiria en que la declaració parla d'intencions per començar un procés de transició amb l'estat de provinença amb una negociació d'intercanvi d'actius i passius mentre que a la proclamació l'Estat Català ja es considera plenament funcional.
El President Puigdemont va assumir el mandat de l'1 d'Octubre, una forma de dir sense dir que feia la DI, per tot seguit suspendre-la. Per què?
La compareixença del President es va endarrerir una hora. En aquell moment Donald Tusk, President del Consell d'Europa, havia intervingut dient això:
Què és el Consell d'Europa?
Si el President del Consell d'Europa demana en un ple del Consell que cal aturar-se per parlar, s'atura. El Consell d'Europa no només és un organisme que agrupa 47 països, inclosos els Estats Units com a observadors, o Israel, i inclou fins i tot Rússia. A més no reconeix alguns estats (com Transnístria Ossètia del Sur..), que en bona part no són reconeguts per la comunitat internacional i són en un llimb degut a això. No és concebible que un cas semblant passés a la frontera de França i el cor d'Europa occidental. Del Consell depenen organismes com la famosa "Comissió de Venècia", el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Té més poder que la pròpia Unió Europea. Però és un poder més implícit que explícit, més arbitral que pràctic a curt termini. El fet que el seu President demani personalment al Sr. Puigdemont que aplaci la DI és un motiu de pes per fer-ho. Espero que a canvi d'alguna garantia; sinó el Consell ens posaria als peus dels cavalls d'Espanya.
La violència del dia 1 s'hauria aturat al migdia, pel que sembla que digui el sr. Tusk, per la seva trucada a en Rajoy.
Pel que es diu avui es reuneixen els que manen: la primera ministra d'Alemanya Angela Merkel (que depèn dels verds després de les darreres eleccions, sent els verds simpatitzants de la causa catalana pel que es va veure a l'Europarlament la setmana passada), i el primer ministre de França, Macron, que té un punt de vista molt més proper al del PP i el PSOE sobre la qüestió.
L'assumpte és ara per tant un assumpte Europeu. La Independència, tot i suspesa, ha estat declarada. Els diputats van signar aquest text on s'especifica:
Es diu que hauria d'haver estat aprovada al ple del Parlament, però la signatura també és vàlida. Així es va fer en el cas de la Declaració d'Independència dels Estats Units, per exemple, signada pels representats de les 13 col·lònies.
Quina era l'alternativa?
La policia espanyola i la Guàrdia Civil havien començat a prendre posicions en edifics clau. Espanya preparava els estats de setge i d'excepció, es preparava per detenir els representats catalans i per aplicar l'article 155 de la Constitució (no desenvolupat legislativament) que implica assumir el poder de la Generalitat, intervenint-la del tot. També es preparava una vaga general en resposta, que anava de l'11 d'octubre al 16 com a mínim. Cinc dies de vaga general amb talls de carreteres , vies fèrries i bloqueig d'instal·lacions. Hi hauria hagut aldarulls, enfrontaments i potser trets i morts. S'hauria aturat l'economia catalana, i de retruc l'espanyola i bona part de la portuguesa, afectant també a França. Perquè per Catalunya transita el 70% de les exportacions espanyoles cap a Europa, i la gran majoria dels intercanvis comercials per tren i carretera entre Espanya/Portugal i França/Europa. Això no només hauria afectat per tant l'economia catalana: hauria posat en risc l'economia espanyola en aumentar la prima de risc (que és la diferència entre l'interès que es paga pel deute espanyol en comparació amb el deute alemany); Espanya en prou feines pot pagar els interessos del deute actual. Amb un aument de la prima de risc hauria pogut caure en "default"; Espanya deu molts diners, i Europa l'avala. A més, econòmicament és massa gran per poder ser salvada. La caiguda de l'economia espanyola hauria pogut significar el final de l'Euro.
Per això grups com The Elders (on hi ha figures com l'ex president de les nacions unides Koffi Anan), a part de diferents països, s'havien ofert de mitjancers de forma desesperada. Fins a 8 premis nobel de la pau s'han pronunciat també sobre l'assumpte.
És a dir: l'alternativa no era una alternativa viable per Europa.
Ahir, quan des d'Europa es va trucar a en Puigdemont, a part de demanar també devien oferir alguna cosa, ja sigui reconeixement o intervenció. A més també devien trucar al govern espanyol (motiu pel qual, enlloc de comparèixer en Rajoy va comparèixer la vicepresidenta. El que digués pot ser corregit posteriorment pel Primer ministre d'Espanya). Es van reunir d'urgència el cap del govern espanyol i el cap del partit de la oposició (Pedro Sánchez, PSOE) a la residència oficial del primer ministre (Palacio de la Moncloa) i avui, dimecres 11, hi ha reunió extraordinària del Consell de Ministres.
Se suposa que parlaran del que els diu Europa.
Finalment, si l'opció triada pel President Puigdemont no hagués estat la més adequada, tot i desagradable, les CUP li haurien retirat el suport. I no ho van fer.
Per tant paciència. De tot el que està passant no sen coneixeran els detalls. A Europa és coneguda el providencial orgull espanyol. Per això es va intervenir l'economia fa uns anys sense que la intervenció es fes evident. Així que el que es negociï no se sabrà per no "ofendre" Espanya. I el resultat s'aplicarà de forma eufemística, almenys de cara a la opinió pública espanyola.
La primera resposta de Rajoy ha estat aquesta:
En Rajoy diu que vol estar segur de que la independència està sobre la taula per iniciar el 155.
Si Europa no s'imposa (i dubto que ho faci) a en Puigdemont només li hauran fet perdre el temps, i l'empenta guanyada l'1 d'Oct. Hauria d'aprofitar el temps per preparar-se per un conflicte.
El tractat de la Unió diu:
Artículo 2
La Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad humana, libertad, democracia,
igualdad, Estado de Derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los derechos de las
personas pertenecientes a minorías. Estos valores son comunes a los Estados miembros en una
sociedad caracterizada por el pluralismo, la no discriminación, la tolerancia, la justicia, la solidaridad
y la igualdad entre mujeres y hombres.
La Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad humana, libertad, democracia,
igualdad, Estado de Derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los derechos de las
personas pertenecientes a minorías. Estos valores son comunes a los Estados miembros en una
sociedad caracterizada por el pluralismo, la no discriminación, la tolerancia, la justicia, la solidaridad
y la igualdad entre mujeres y hombres.
A l'article 7 diu:
el Consejo, por mayoría de cuatro quintos de sus miembros y previa aprobación del
Parlamento Europeo, podrá constatar la existencia de un riesgo claro de violación grave por parte de
un Estado miembro de los valores contemplados en el artículo 2.
Parlamento Europeo, podrá constatar la existencia de un riesgo claro de violación grave por parte de
un Estado miembro de los valores contemplados en el artículo 2.
Cuando se haya efectuado la constatación contemplada en el apartado 2, el Consejo podrá
decidir, por mayoría cualificada, que se suspendan determinados derechos derivados de la aplicación
de los Tratados al Estado miembro de que se trate, incluidos los derechos de voto del representante
del Gobierno de dicho Estado miembro en el Consejo.
decidir, por mayoría cualificada, que se suspendan determinados derechos derivados de la aplicación
de los Tratados al Estado miembro de que se trate, incluidos los derechos de voto del representante
del Gobierno de dicho Estado miembro en el Consejo.
Tractat de la Unió Europea: http://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:2bf140bf-a3f8-4ab2-b506-fd71826e6da6.0005.02/DOC_1&format=PDF
El cap del PSOE, Pedro Sánchez, diu que ha parlat amb en Rajoy. Que començaran a parlar de reformar la Constitució d'aquí 6 mesos. Que de mentres està amb el que diu en Rajoy, és a dir, el 155.
En Rajoy, per la seva banda, diu no acceptar mediacions ni ingerències.
El Parlament Europeu, en els seus portaveus del PP europeu (al costat del diputat espanyol del PP González Pons) i del Partit Socialista Europeu (al costat de la diputada del PSOE), junt amb el Partit Liberal Europeu (darrera del qual hi havia el diputat de C's) van deixar clar a les seves intervencions que per sobre de tot hi ha "the rule of law", l'imperi de la llei. Per sobre, per tant, dels principis democràctics i dels drets fonamentals, que es sobreentenen com inclosos dins de la llei.
Els seus discursos semblaven i segurament van ser escrits pels seus col·legues espanyols.
Pinten bastos.
Finalment acorden el PP, PSOE i Ciutadans aplicar l'article 155
https://www.fdbetancor.com/2017/10/11/catalonia-update-rajoy-and-sanchez-respond/
Sembla que la intervenció europea es limita a demanar diàleg i sol·lucionar-ho dins d'Espana i d'acord amb la llei espanyola. Per la llei d'Espanya no tenim dret a opinar sobre l'assumpte. Estem venuts. Per tant directes al 155.
Discussió al ple del Consell d'Europa sobre Catalunya.
Video del ple:
https://vodmanager.coe.int/coe/webcast/coe/2017-10-12-2/en/3
1h25' fins que canvien de tema. Hi parlen varis representants espanyols, del PP, PSOE i C's: que lo de l'1 d'oct. era il·legal, que això trenca famílies, que Espanya i les seves institucions són suficients per abordar el tema, que més d'un milió de persones es van manifestar per la unitat d'Espanya a Barcelona (cosa que és mentida. Entre 60mil y 300mil. Només van omplir la Via Laietana) i, sobretot, com diu el darrer del PP, que amb la unitat d'Espanya no es negocia. Un del PP ha estat bastant desagradable en respondre a representants d'altres països que demanaven diàleg, i els ha dit que "no jugasen a ser aprendices de brujo".
També n'han parlat altres en contra. A destacar la representant de Sèrbia i els representats crec que d'Azerbadjan sobre Nagorno-Kharabak, un conflicte semblant amb Armènia; una que potser també era Sèrbia. I un turc que no sabiar parlar i ha dit algo dels kurds.
Per altra banda, uns altres representants han demanat diàleg, respecte per les minories, ofert mediació i condemnat l'acció de la policia: els representants del Podemos i el PNV, de Bèlgica, de Canadà, del Regne Unit, de Suïssa i d'altres països. Molt bona la intervenció del PNV i de Podemos. Emotiva la del canadenc i força determinada la de Suïssa. El de Bèlgica semblava flamenc.
Els únics que no han sabut parlar en anglès els espanyols de PP, PSOE i C's, i les de Sèrbia. I el turc.. assassinava l'anglés. Deia el darrer que ha intervingut, un tal Agramunt, per part del PP espanyol, que el nacionalisme català només porta banys de sang, i que els catalans només tenen l'extrema dreta i l'extrema esquerra com a companys de viatge. Veient els companys de viatge d'Espanya sí que hi ha per apretar a còrrer.
Interessant que el canadenc només ha parlat donant el seu punt de vista personal. No volia implicar el seu país, pel motiu que fos.
Veurem.
La meva opinió personal és que la independència es veu com un problema i la llei espanyola com la solució. Per què la independència sigui la solució cal convertir la unitat d'Espanya en un problema. Això només depèn de nosaltres. Haurem de repetir el 3 d'Octubre. Repetir-lo fins a la sacietat. Que trontolli l'economia, pugi la prima de risc i Espanya no pugui fer front als interessos del deute.
Després d'haver vist el debat al Consell d'Europa m'ha donat la sensació que saben que amb Espanya no es pot negociar. Que no ens hi volem quedar però que no tenim forma de pronunciar-nos-hi. Suposo que esperen que les coses empitjorin; veuen que no s'hi pot fer res. M'ha donat la sensació que esperen que el tema s'estabilitzi, estant disposats a condemnar l'abús de la força per part d'Espanya, mentre s'arriba a un control efectiu del territori per part catalana. I aleshores començarien els contactes bilaterals per fer acords i, a mig termini, reconeixements oficials. Però només és una sensació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada