There is a possible not enought explored solution. And i think that is the best way. I'll try to explain in my awful english:
By one side, instead of voting an Independence Declaration without capability to make it effective, what should have had been voted is the abolition of the Nueva Planta Decree. The Nueva Planta Decrees are still a source of law (https://www.diarilaveu.com/noticia/21070/el-tc-es-remet-al-decret-de-nova-planta-per-justificar-leliminacio-del-dret-civil-valencia#.WYl8YJrC1U-.twitter )
Catalan Parliament would have had the right to vote that. And that would have changed everything.
Those decrees are still alive and they are there because of the "Right of conquest", which is their source of legitimacy. And that source, nowadays, is not appropiate nor acceptable.
Thats historic legitimacy.
Our demonstrations on 11 Sep. are because of those decrees and the abolition of the catalan constitutions.
The landscape that would open that would be wide enough as to let to open an update period of the ancient constitutions to the international rights and charters and the democratic principles. Which catalanist party would have opposed to the abolition of the Nueva Planta Decrees ? none. Just Pp and Ciudadanos.
The landscape opened by that, linked to the real , natural and ancient right of the catalans, much older than the current constitution, would have been a nearly full independence. The step from there to the independent republic, as Pau Claris declared on the xvii th century would have been much shorter.
And the catalan constitucions would have permited to have an army, the ancient Miquelets (https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquelet ).
I should remember here that the Barcelonian County title is still existing, and is vacant nowadays. And that the catalan parliament, under the catalan constitutions, could have given that title to someone , nominally some kind of chief of state but obligated to obey the catalan laws, to take it.
If we have the Generalitat (from 1359) and the Mossos (from 1720 aprox.), and Gibraltar or Luxembourg existance are examples of the vitality of those pacts and decrees, then recalling and updating our legitimate laws would have been easier, and with wider support, than our current situation.
And, by the other side, the key point, before the Declaration of the Republic, would have been to nominate as to count of Barcelona to someone like the Bishop of Urgell, catalan and already a Chief of State as co-princep d'Andorra. that means that he already has a chair in the UN.
Other possibilities could have been explored, as they were in the past of our history.
here, wrote in catalan, a little longer explanation of the issue https://pequod-tng.blogspot.com.es/2017/11/hi-ha-un-elefant-al-mig-de-lhabitacio.html , in the second part of that entry. begins where it says "una possible sortida".
the speech of Pau Claris, in catalan, in the catalan parliament (junta de braços) answering to the speech of the royalist Pau Duran, according to Francisco Manuel de Melo, can be found here:
https://www.llibertat.cat/2014/06/discurs-de-pau-claris-on-es-va-decidir-la-resistencia-contra-els-exercits-d-ocupacio-de-felip-iv-26697 and here http://www.lasega1640.cat/?tag=pau-claris
"Els homes van fer els reis i no pas els reis als homes" : "were the men who created the kings and not the kings to the men"
https://en.wikipedia.org/wiki/Catalan_Republic_(1641)
http://www.devolucio.cat/constitucions/01.html
https://www.parlament.cat/web/documentacio/cataleg/fitxes/index.html?p_pagina=2&p_fw=16663218
Entrada destacada
A mode de resum : 29 oct 2017 + actualització 14 des. 2017
A mode de resum: Europa demana dues coses: Rule of law (imperi de la llei o actuar dins de la legalitat); "la força dels argument...
diumenge, de novembre 12, 2017
divendres, de novembre 10, 2017
Hi ha un elefant al mig de l'habitació; possible sortida per al Procés.
La nostra atenció ara mateix és en els presos. Mentre això sigui així es fa bona la decisió de l'estat d'empresonar-los. Aconsegueix dos objectius:
- 1 ) intimida i condueix a arrepentiments i desesercions:
- La fiscalia actua talment com els Tribunals de la Santa Inquisició (article on es reconeix que s'actua ideològicament per part de la fiscalia aquí) però substituint la Sagrada Bíblia per la Constitución Española. Als Tribunals de la Santa Inquisició, la pena pels penedits que refusaven la seva fe era menor que als que insistien en la seva postura.
- El dimitit conseller Santi Vila va aconseguir escapar-se de la presó amb una fiança de 50mil € precisament pel seu penediment (article sobre el cas aquí), mentre que la resta de consellers romanen presos. Sí, estan a presó de forma arbitrària (auto de prisión aquí ) i il·legal (anàlisis jurídiques per part del catedràtic de dret penal J. Queralt aquí i aquí ), però això ara és secundari.
- La Presidenta del Parlament, segona autoritat de Catalunya després del MH President de la Generalitat, ara es desdiu de la Declaració: diu que només era "simbòlica". Suficient perquè pugui salvar-se de la presó amb una fiança de 150mil €.
- Això demostra, més que cap altra cosa, que són presos de consciència. Però precisament per això, el pendiment fa tant de mal (X. Albiol, líder del PP català, reconeixent aquest objectiu aquí). Demostra que els polítics desdits no s'havien acabat de creure el seu paper, què feien i què representaven. Què està en joc.
- 2 ) Distreu de l'autència naturalesa del procés:
- Es protesta per demanar l'alliberament dels presos fins que la magnanimitat de l'Estat demostri la seva benevolència, i quan vegi que el procés ha estat derrotat i els súbdits es vegin desmobilitzats els deixi anar temporalment fins que sigui l'hora d'aplicar-los penes de presó i multes. Tant se val si el procediment sencer és il·legal. Quan el Tribunal Europeu de torn es pronunciï (Estrasburg, segurament), d'aquí 8, 10 o 15 anys, tot plegat serà un record llunyà. És el que va passar amb J.M. Atutxa (article sobre el cas aquí)
- La gent s'oblida mentrestant que hi ha una República declarada (tot i que no proclamada), una sobirania diferent, i que els reus no són només presos polítics (article sobre si són o no presos polítics aquí per part de Dr. R. Cotarelo): són hostatges que l'Estat utilitza per distreure, desmoralitzar, atemorir i, cas que fos necessari, intercanviar per aconseguir pau cas que fos necessari. Pidolar el seu alliberament és reconèixer que importa més que surtin de la presó que no posar en marxar la República, fer que aquesta tingui un control efectiu del territori i, arribada l'hora de negociar, siguin sobre la taula de negociacions (segurament a canvi de milers de milions d'euros).
- Espanya no és democràtica:
- No existeix la separació de poders (Montestiqueu 1748): la fiscalia, amb fiscals anomenats directament per l'executiu, actua a toc de xiulet de l'executiu. I es maniobra per tenir els jutges obeint el partit polític que controla l'executiu, ja sigui al Tribunal Constitucional, al Tribunal de Comptes (encarregat de les multes mil·lionàries al MH President Mas i els seus consellers) o a l'Audiència Nacional (cas de la jutge Lamela, que per "coincidència" li toca encarregar-se de la presó dels dos Jordis i també de l'executiu català. I cobra pels serveis prestats aquí amb condecoracions, aquí quedant-se la plaça i aquí en sa germana ). Mentre que judicialment, la seva feina és plena de "forats negres" (anàlisi del jutge Elpidio Silva aquí).
- Es prioritza la Indisoluble Unidad de España als principis democràtics (figura 1), que queden relegats. Tant se val si això contradiu la Constitución i els tractats internacionals signats per Espanya. L'article sobre la "indisoluble unidad" és el 2. L'article 1er defineix Espanya com un estat de dret i democràtic amb pluralisme polític. Jurídicament prevalen els tractats internacionals signats per el Estado Español i l'article 1er sobre l'article 2n. A la pràctica no es fa així i no s'actua com si no hi haguessin lleis ni principis per sobre de la Unidad de España. , suposant una pràctica inconstitucional i contrària a dret.
- L'extrema dreta actua amb total impunitat des del carrer i des de les insitucions (figura 2), atemorint la gent (figura 4 i figura 5). Exemple: el portaveu d'un sindicat de policia identificat entre els ultres que escridassaven, insultaven i amenaçaven representants catalans quan anaven a declarar a Madrid aquí. Més referències a agresiones fascistas tras manifestación por unidad de España , a más agresiones fascistas. i a España ya es sinónimo de fascismo. Context de l'Estado Español com a règim en aquest article: "why catalans want to secede from Spain".
- Els mitjans de comunicació espanyols són barroerament parcials (figura 3). Tertúlies on mai hi ha independistes a ràdios i televisions (i cas que n'hi hagi algun pot fer poc menys que de florero). Diaris impresos on els titulars sobre el procés són intercanviables (El País, La Razón, El Mundo, el ABC, La Vanguardia, El Periódico de Cataluña...). El poder econòmic mana i es absolutament contrari al procés, tant a España com a Catalunya. Seguint aquestes línies, vídeo on s'analitza comparativament el tractament a mitjans espanyols i mitjans catalans dels mateixos fets.
- Ni es planteja dur a terme un referèndum a Catalunya. Ja sigui negant-lo en rodó o condicionant-lo a que l'Estat el permeti, cosa que no farà MAI. Així no només no és possible per part de l'estat, tampoc ho és per part dels partits que tenen el total control de les institucions de l'estat: Partido Popular, Partido Socialista Obrero Español, Ciudadanos i en bona part Podemos. Se'ls ha d'afegir Coalición Canaria, Unión del Pueblo Navarro, Partido Aragonés Regionalista, Unió Democràtica de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya, Compromís, Partido Nacionalista Vasco, etc
- Europa no té en compte els principis democràtics.
- Europa està dominada pels partits Popular Europeu i Socialista Europeu, amb el Partit Liberal Europeu pel mig. Aquests partits treuen molts parlamentaris gràcies als seus equivalents espanyols (PP, PSOE, C's) així que, en aquesta qüestió, han donat complert suport als seus col·legues espanyols i n'han adoptat el discurs.
- El "rule of law" no s'entén com a subjecte als principis democràtics sinó que aquests es donen per suposats i per tant només impera la llei, digui el que digui aquesta llei. Encara que sigui antidemocràtica, autoritària o contrària al Dret Internacional com en el nostre cas.
- L'estabilitat dels estats i de l'economia està per damunt dels principis democràtics. La Unió actua com estava previst: com un tap i no com un revulsiu per la democràcia. En aquest article sensacionalista en parlen una mica (aquí).
- A Catalunya els partits dominants en vots tampoc posen la democràcia per davant de la Unidad de España. Són Podemos, PSOE, PP i Ciudadanos a les Elecciones Generales; Ciudadanos, PSC, PP i Catalunya Sí Que Es Pot a les autonòmiques.
Quin és l'elefant que ningú veu?
D'on no n'hi ha no en raja: l'analfabetisme funcional pel que fa a la democràcia i els seus principis és absolutament dominant a tota España. Entre la població general, entre les elits econòmiques, polítiques i fins i tot culturals i, és clar, periodístiques. La quantitat d'evidències on sustentar aquesta hipòtesi és aclaparadora.
D'on no n'hi ha no en raja: l'analfabetisme funcional pel que fa a la democràcia i els seus principis és absolutament dominant a tota España. Entre la població general, entre les elits econòmiques, polítiques i fins i tot culturals i, és clar, periodístiques. La quantitat d'evidències on sustentar aquesta hipòtesi és aclaparadora.
Si la I República espanyola va fer fallida perquè no hi havia republicans, a l'actual mal anomenada Monarquía Democrática Española ( o Reino de España) no hi ha cultura democràtica.
Per partits,
- el cas del Partido Popular és evident. Venen del falangisme. Es van oposar a la constitució quan va nèixer. Estan plagats de franquistes o fills o nets de franquistes. I per ells la democràcia és només un vel que tapa el fet que fan el mateix que havien fet sempre i que seguiran fent sempre.
- en el cas del Partido Socialista o de Izquierda Unida (comunistes) no és tant evident, però és el mateix cas. També dominat per antics falangistes o comunistes i fills o nets de falangistes o comunistes en el cas del Psoe. Vinguin de dretes o d'esquerres, cap de les dutes tradicions a España és democràtica. Per les esquerres la democràcia tampoc era el referent sinó la "dictadura del prol·letariat", sobretot al partit comunista. Això inclou els comunistes d'Iniciativa per Catalunya i els socialistes del PSC. No s'han cregut mai la democràcia ni coneixen la filosofia que hi ha al darrera.
- Tampoc en bona part de CiU: Convergència Democràtica Catalunya tenia també gent de l'oligarquia catalana, classistes. I anaven coaligats amb Unió Democràtica de Catalunya, classistes, de dretes, pràcticament haurien pogut ser el partit popular català com és UPN a Navarra. Quan, per salvar-se, Convergència va sumar-se al sobiranisme/independentisme, Unió se'n va desmarcar. I va ser destruït pel "tsunami". Ara, el seu cap de files anirà a les llistes del PSC.
- Finalment, la gent, l'autèntic motor, havent estat educada al franquisme els més grans i en una democràcia poruga i limitada els més joves, ignora els filòsofs de la democràcia, els principis i drets de la democràcia, la seva història i els sacrificis que cal per obtenir-la.
Franco va morir al llit. España era majoritàriament partidària del franquisme sinó de forma activa, sí de forma passiva. Catalunya en bona part també.
Tenim un cap d'Estat hereu del franquisme, que no té legitimitat democràtica i que participa com a actor polític de part enlloc de mantenir-se almenys neutre o com a àrbitre.
La gent va molt perduda. S'intueix què es vol i se sap més o menys, però es viu en un estat i es vota a uns partits sense consciència democràtica. I la gent, l'únic que queda, es veu incapaç de donar resposta filosòfica ni argumental sòlida.
I no es pot tenir una República sense una ciutadania formada i compromesa en els principis democràtics i republicans (com passa a les vagues generals, on els botiguers i les fàbriques obren igualment). No hi pot haver República sense republicans, igual que no va poder ser el 1875.
I no es pot tenir una República sense una ciutadania formada i compromesa en els principis democràtics i republicans (com passa a les vagues generals, on els botiguers i les fàbriques obren igualment). No hi pot haver República sense republicans, igual que no va poder ser el 1875.
Amb uns partits espanyols i catalans, un estat espanyol en totes les seves cares (policia, justícia, legislatiu..), uns mitjans de comunicació espanyols i catalans i una població aclaparadorament majoritària a Espanya que desprecien tant com ignoren la democràcia, sumat a això una Europa el pragmatisme de la qual és també despreciar la democràcia, no hi ha motius per pensar que una victòria independentista el 21 de desembre de 2017 serveixi de res.
España no és democràtica i per tant no serveix de res seguir insistint només en aquest sentit.
España no és democràtica i per tant no serveix de res seguir insistint només en aquest sentit.
figura 4.- Video on apareixen espanyolistes als carrers de Barcelona actuant amb violència sobre
ciutadans catalans d'origen estranger.
Figura 5.- Video on apareixen espanyolistes als carrers de Barcelona actuant amb violència sobre ciutadans catalans d'origen estranger.
Què cal fer?
Una possible sortida:
Una possible sortida:
Per una banda, enlloc de votar al Parlament una Declaració d'Independència tant solemne com buida es podria haver votat primer l'Abolició del Decret de Nova Planta. I la Plena Efectivitat de les Constitucions Catalanes, per obrir un procés per actualitzar-les. I amb això es poden convocar places de Miquelets. No es tracta només de democràcia, es tracta de històrica i reconeguda legitimitat històrica, és a dir, de tradició secular. Negar aixo seria tant com negar la pròpia història; la història sí té un pes específic i reconeixible, molt més que els principis democràtics i els tractats internacionals. I un pes enorme. No per res celebrem l'11 de Setembre i tenim una Generalitat. Ni el PSC ni CSQEP, per comunistes que siguin, podrien negar-se d'entrada a un exercici d'aquesta mena, que per altra banda veurien com a reformista i federalista, i per tant amb bons ulls. Es podria vendre com la solució definitiva al tema del "encaje de Cataluña".
- Cal recordar que els Decrets de Nova Planta segueixen vigents i són font de normativa actual, com es pot veure en aquest article publicat en premsa (aquí)
- Són les nostres constitucions. Si es van "reestablir" els borbons, que venen precisament d'allà, bé que podem nosaltres restablir les nostres constitucions. No diuen que España té 5 segles? això vol dir que no seria una independència d'España per ells (tot i que ho seria) i ningú fora podria dir que és contrari a llei.
- Al període de reforma constitucional de les Constitucions Catalanes s'actualitzarien per incloure-hi els drets humans i cartes internacionals. Si això fos preparat es podria votar en un dia. Les Constitucions i la seva actualització en una forma similar a la llei de Transitorietat.
- I si cal una justificació, el fet que els Borbons accedissin al dret al tro de la Monarquia Hispànica de forma il·legítima mitjançant una firma falsificada hauria de ser suficient per als més conservadors (article sobre l'estudi que demostraria la il·legitimitat original de la Casa de Borbó per ocupar el tro d'Espanya aquí. Roma els podria treure però no ho faria )
Per altra banda, i aprenent de la nostra història i no de països veïns, es podria fer el que ja vam fer en el passat i que va funcionar. Per qüestió de drets.
- Reestablertes les Constitucions, es podrien convocar eleccions amb cens propi d'inscrits per a Lo General de Catalunya, Parlament Sobirà de Catalunya amb funció constituent. Seients reservats per a Clergat i Noblesa si cal. Podria sumar per la causa les ales més dretanes de l'església i l'oligarquia (com el Conde de Godó), i els anglesos bé que tenen la Cambra dels Lords. En aquest cas tindria una funció més aviat testimonial, però igualment important.
- I aquí és on arribem al rovell de l'ou: la monarquia espanyola és hereditària però la figura del Cap d'Estat a Catalunya, com a Compte de Barcelona, és electiva. Cal que el votin les corts i les corts el poden revocar si cal. I per què fos una figura efectiva, amb poder real, es podria nomenar un Compte de Barcelona o un cap d'Estat ... estranger:
- Igual que va passar al Compromís de Casp (inicis s. XV, entrada de la Casa de Trastàmara);
- o durant la 2a guerra civil catalana (2a 1/2 del XV) en què es proclama la República breument i després es nomena un nou Compte de Barcelona;
- com va passar al XVII (Pau Claris), en què també es proclama la República i es nomena un rei estranger protector de la República. "Els homes van fer els reis i no pas els reis als homes" ( http://www.lasega1640.cat/?p=1148 );( https://en.wikipedia.org/wiki/Pau_Claris_i_Casademunt )
- El Cap d'Estat podria tenir la funció nominal i limitada de Compte de Barcelona, ja que les Constitucoins Catalanes donen la prerrogativa al Parlament per triar el Compte sempre que juri defensar i obeir les constitucions. Seria un càrrec representatiu i amb poder limitat, similar a la funció que fa actualment el Rei d'Espanya.
- Cal recordar que actualment el càrrec de Compte de Barcelona és vacant. Per tant, el Parlament podria nomenar per a aquest càrrec a..:
- El Bisbe d'Urgell: ja és cap d'Estat com a Co-príncep d'Andorra. És català. Podria fer servir el seient que Andorra té a la ONU per demanar intervenció de les Nacions Unides i així internacionalitzar el conflicte. I tot i que el Vaticà seria reticent d'entrada, donaria una sortida natural a la necessitat que té el Vaticà de desfer-se un dia del co-principat donat l'interès que hi ha a la Cúria a deixar enrere la part "terrenal", vinculant-lo al Càrrec de Compte de Barcelona o a un futur President de la República Catalana. Es mantindria la separació en dos estats i faria Catalanya vers Andorra un paper similar al que ja té França. Seria la sortida més convenient, lògica i natural per les dues parts. La por, la desídia, la vergonya i la falta de coratge impedirien que pogués cristalitzar. A la llarga, però, haurà de passar si realment Roma vol desfer-se dels problemes que li suposa l'administració ordinària i li cal un co-príncep diferent al Bisbe de la Seu, que hauria de ser o el cap de la República/Compte de Barcelona o el cap de l'Estat Espanyol. Altres sortides són més .."imaginatives":
- el Secretari General de l'ONU, no nominalment sinó vinculat al càrrec, fent Catalunya un protectorat sota els auspicis de les Nacions Unides i la legitimitat del dret de triar democràticament el propi líder. Si refusés (que seria el normal) es podria tractar de triar algú que pogués aportar capacitat dissuassòria o coercitiva respecte Espanya:
- el President de Rússia, no de forma nominal sinó vinculada al càrrec. Una mica com va fer Rússia amb Crimea. Tant és qui: el lloc de Compte de Barcelona i Cap d'Estat de Catalunya està subjecte al cumpliment de la llei. Igual que és nomentat pot ser destituït. I si es porta bé, es pot tenir màniga ampla. En tot cas algú disposat a defensar el renascut país. Algú com en Putin podria tenir-hi cert interès.
- la Reina d'Anglaterra, mateix cas (bé que és cap de diversos estats com ara Canadà o Austràlia)
- el Papa de Roma, mateix cas, situació similar a Andorra, de forma transitòria.
- el President de França (com a Príncep, igual que a Andorra),
- O el President del Consell d'Europa. Que seria dels més lògics i dels que més ràpid es negaria.
- ...
- Per estrany que sembli inclús a Espanya, a la I República, va passar un cas similar amb Amadeu de Savoia fa poc més de cent anys.
- No deixa de ser un cas similar també l'arribada de Josep Tarradellas.
- És per això que no m'atreia que la independència s'establís com a Estat en la forma de República. És una forma una mica estúpida de tancar-nos portes.
- No seria un cas d'annexió ni canvi de fronteres per part d'un tercer estat, prohibit per la Llei Internacional, perquè es nomenaria el càrrec de Cap d'Estat però es mantindria la sobirania pròpia i els límits propis. No es tractaria per tant de canviar Espanya per un altre país. Però sí es crearien noves sinergies que podrien interessar a potències estrangeres. Un cas similar seria el que tenia la Unió Soviètica respecte Cuba, però bilateral i sense la càrrega ideològica.
- Sigui com sigui, la sobirania ens l'hem de creure i l'hem de fer efectiva, amb forces pròpies o alienes. Del que he comentat hi ha antencedents històrics abundants. La pròpia Guerra de Successió va venir per un cas similar. Els antecedents avalen el dret a fer-ho.
- Per poder-ho dur a terme caldria primer establir un control efectiu, encara que insostenible, sobre el territori. És on entrarien els miquelets. Almenys per donar temps al nou Cap d'Estat a prendre possessió, reconèixer el nou Estat com a aliat del seu i dur tropes per defensar-lo a més llarg plaç. En no tractar-se d'una invasió ni annexió sinó d'un "assumpte intern", la NATO no hauria de poder intervenir.
- Tal com anem, i anant tot sols, no sembla que tinguem cap possibilitat de sortir-nos-en si no és amb violència i morts. I tot i així el fracàs seria la sortida més probable si no es compta amb ajut dissuasori extern.
Tot plegat pot semblar una bogeria. Però també ho era restablir la Generalitat i aquí està.
signat: J. Lozano, Llic. en història
nota històrica explicativa:
Un principat era un tipus d'ens sobirà igual q un regne. Andorra és co-principat. Mònaco, principat. En un principat no hi ha sobirà: hi ha primus inter pares, primer entre iguals; aquest "primer" és el princeps, i d'aquí ve lo de principat. Als regnes, on hi havia sobirà ( que vol dir que és sobre o per damunt de la resta), el príncep era ľhereu perquè era el primer entre iguals. La qüestió és que Catalunya, Principat, era estat sobirà, perquè no tenia rei. La sobirania es dipositava al seu parlament, les Corts Catalanes. El princep, el Compte de Barcelona, havia de jurar fidelitat a la llei per ser escollit princep. I podia ser revocat per contrafur. Per aixo les Corts nomenen primer Felip Vè i després ľArxiduc Carles, perquè depenia de les Corts Catalanes. I per això Pau Claris va poder proclamar la república catalana el 1641, que va durar fins el 1659. Era legal i legítim. Derogant el Decret de Nova Planta es recupera la sobirania que per legitimitat històrica ens pertany.
La nostra matança del te de Boston va ser el Corpus de Sang. El nostre himne ve d'allà. I Pau Claris el nostre G. Washington. El camí hi és. I és allà. I depèn dels nostres propis antecedents històrics, de les nostres pròpies lleis, i no de la nul·la voluntat democràtica espanyola.
dissabte, de novembre 04, 2017
Un comentari en un diari
(comentari al financial times, a un article on el director editorial del diari feia befa del fet que puigdemont sigui a Brussel·les)(en el meu molt mal anglès.. però bé, crec que s'entén)
http://on.ft.com/2ziYqT6
https://www.ft.com/content/04a36dc4-bfb9-11e7-9836-b25f8adaa111
(una de les fonts d'informació per fer aquest escrit: https://www.fdbetancor.com/2015/05/22/the-fragmentation-of-states-elite-access-to-power-in-spain-and-britain/ )
http://on.ft.com/2ziYqT6
https://www.ft.com/content/04a36dc4-bfb9-11e7-9836-b25f8adaa111
One day.
In the world of economics you appreciate the cold data more than the cultural complexities. A mathematical approach. And, on your point of view, the "rich selfish catalans" (numbers talking) can't say that are victims, and of course not a repressed cultural minority that could argue that need its own state. They are perfectly embedded within the Spanish nation and only because of the recent crisis they began to weeping.
Now the data: excluding the brief republican periods, so we are talking about monarchic periods and dictatorial periods, for how much time have reached a catalan the office of Prime Minister in Spain? Any catalan, on any period on the last 3 centuries. Knowing that they are nowadays around 16% of population, and given a so long time (3 centuries), and that we talk about any person born in Catalonia, you could conclude that maybe is near to the amount of population in percent as it would be in any country without major problems of discrimination, isn't it?
Well, the answer is one person and for one single day. In 3 centuries. His name Serafín María de Sotto.
Only 1 day, one single day in 3 hundred years, Spain had the experience of having a catalan as Prime Minister on "normal conditions" (i.e. Monarchy or dictatorship).
In the 1st Spanish Republic (1873-1874), a very brief try of freedom, we have 3 catalans on successive very short periods being 1st ministers. Two of them murdered. Total amount, adding this, sums not 2 years in total, within 3 hundred years.
As a person of cold data, you think that this is perfectly reasonable and has a rational explanation.
Another funny data, as funny as your article: Catalonia has tried, since the begining of the XXth century, to have its own government. Its own institutions. Began with a "mancomunity" of the catalan provinces that, again in a Republican period, became to the restoration of the Generalitat.
So it had its own ellected leaders: all of them experienced exile or prison for their ideas, and often because of their status as catalan leaders. One of them was captured by gestapo and given back to Spain, so he could be killed by a firing squad. I repeat: all the catalan leaders during the XX century. Prat de la Riba (was in jail), Puig i Cadafalch (exile), Macià (exile and jail), Companys (jail, exile and killed because was the elected catalan president), Irla (exile), Tarradellas (exile) and Pujol (jail, as catalan leader, before being elected president).
On the XXIst , things have changed. President Mas, by now, just had forbid to take public office. Maragall was obliged to resign and Puigdemont.. Well, Puigdemont, according to your article, is just a selfish classist catalan rich who betrays his friends and is just creating a fake story about the happy and harmonious relation between catalans and Spain.
So fun! Would you dare to be Catalan President in our happy harmonious european Spanish democracy? We could bet about if you would end in jail, exiled, banned or murdered.
but sure.. catalans complain just as the pitty narrow-view provincial minority that they are. Not repressed at all..
(The only exception is José Montilla, born in Andalucía and who belongs to a main spanish political party )
In the world of economics you appreciate the cold data more than the cultural complexities. A mathematical approach. And, on your point of view, the "rich selfish catalans" (numbers talking) can't say that are victims, and of course not a repressed cultural minority that could argue that need its own state. They are perfectly embedded within the Spanish nation and only because of the recent crisis they began to weeping.
Now the data: excluding the brief republican periods, so we are talking about monarchic periods and dictatorial periods, for how much time have reached a catalan the office of Prime Minister in Spain? Any catalan, on any period on the last 3 centuries. Knowing that they are nowadays around 16% of population, and given a so long time (3 centuries), and that we talk about any person born in Catalonia, you could conclude that maybe is near to the amount of population in percent as it would be in any country without major problems of discrimination, isn't it?
Well, the answer is one person and for one single day. In 3 centuries. His name Serafín María de Sotto.
Only 1 day, one single day in 3 hundred years, Spain had the experience of having a catalan as Prime Minister on "normal conditions" (i.e. Monarchy or dictatorship).
In the 1st Spanish Republic (1873-1874), a very brief try of freedom, we have 3 catalans on successive very short periods being 1st ministers. Two of them murdered. Total amount, adding this, sums not 2 years in total, within 3 hundred years.
As a person of cold data, you think that this is perfectly reasonable and has a rational explanation.
Another funny data, as funny as your article: Catalonia has tried, since the begining of the XXth century, to have its own government. Its own institutions. Began with a "mancomunity" of the catalan provinces that, again in a Republican period, became to the restoration of the Generalitat.
So it had its own ellected leaders: all of them experienced exile or prison for their ideas, and often because of their status as catalan leaders. One of them was captured by gestapo and given back to Spain, so he could be killed by a firing squad. I repeat: all the catalan leaders during the XX century. Prat de la Riba (was in jail), Puig i Cadafalch (exile), Macià (exile and jail), Companys (jail, exile and killed because was the elected catalan president), Irla (exile), Tarradellas (exile) and Pujol (jail, as catalan leader, before being elected president).
On the XXIst , things have changed. President Mas, by now, just had forbid to take public office. Maragall was obliged to resign and Puigdemont.. Well, Puigdemont, according to your article, is just a selfish classist catalan rich who betrays his friends and is just creating a fake story about the happy and harmonious relation between catalans and Spain.
So fun! Would you dare to be Catalan President in our happy harmonious european Spanish democracy? We could bet about if you would end in jail, exiled, banned or murdered.
but sure.. catalans complain just as the pitty narrow-view provincial minority that they are. Not repressed at all..
(The only exception is José Montilla, born in Andalucía and who belongs to a main spanish political party )
(una de les fonts d'informació per fer aquest escrit: https://www.fdbetancor.com/2015/05/22/the-fragmentation-of-states-elite-access-to-power-in-spain-and-britain/ )
diumenge, d’octubre 29, 2017
A mode de resum : 29 oct 2017 + actualització 14 des. 2017
A mode de resum:
Europa demana dues coses:
Europa demana dues coses:
- Rule of law (imperi de la llei o actuar dins de la legalitat);
- "la força dels arguments enlloc de l'argument de la força". Intervenció de Donald Tusk al Consell d'Europa amb aquestes dues idees aquí: https://youtu.be/3JwdNNr5tz0
Això implica cessions per les dues bandes. Per una banda, la Ministra Cospedal no ens envia l'exèrcit ni entren els tancs per la Diagonal, com gustosament faria aplicant l'article 8 de la Constitució Espanyola.
Tampoc podem nosaltres fer una "presa de la Bastilla" revolucionària i violenta, que en aquest cas seria una presa de la Gene o la Delegación del Gob.
Pel que fa al Rule of Law, l'aplicació del 155 cau fora de la llei. Rule of law implica només que cal saber, per vies legals, l'opinió sense ombra de dubte de la població. La solució seria un referèndum. España no el vol. L'alternativa eren les plebiscitàries. Les darreres les va rebentar Catalunya Sí Que Es Pot, dient que eren neutrals però impedint un mandat democràtic en vots i escons per l'independentisme. Va guanyar l'independentisme, però això ho ha de poder veure inclús Madrid.
Com fer un referèndum sense fer-lo i unes plebiscitàries sense que CSQEP les torpedini, sent unes autonòmiques dins una República declarada és el problema.
Tenim a l'horitzó unes autonòmiques il·legals el 21 de Desembre. Tenim una República declarada sense control efectiu del territori ni mandat democràtic clar assumit des de Madrid ni des d'Europa.
Cap de les dues postures pot, ara per ara, imposar-se.
Cap de les dues postures pot, ara per ara, imposar-se.
On som ara?
- La independència s'ha declarat però no és oficial perquè no apareix al DOGC. Per això no va sortir el President al balcó de la Generalitat. Per això la bandera espanyola oneja a la Generalitat. La independència està declarada com a objectiu, però no proclamada. Per tant encara impera la legislació espanyola.
- El President, consellers, etc poden negar-se a obeir les seves destitucions no tant en nom de la República declarada però no proclamada com sí perquè l'aplicació que s'ha fet del 155 és il·legal:
- L'article 155 apareix a la constitució espanyola, però només com a marc de referència. No s'havia desenvolupat a nivell legislatiu. Això ha dut el gobierno a inventar-se'n l'aplicació. En fer-ho ha contravingut la constitució espanyola (articles 10 i 96) i la legislació internacional (Pacte de Drets Civils i Polítics, articles 1, 9, 25, 27 ). No ho dic jo; ho diu un expert de l'onu de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides sobre els Drets Humans ( https://goo.gl/i5Ni5A ) i el jutge Elpidio José Silva ( https://goo.gl/xbr8Aa ). El Pacte de Drets Civils i Polítics aquí ( https://goo.gl/RKLNfZ ) i la Constitució Espanyola aquí ( https://goo.gl/VQUbo8 ). En denuncia també la inconstitucionalitat el col·lectiu Praga de juristes ( http://collectiupraga.cat/wp-content/uploads/2017/10/Comunicat-155-DEF.pdf )
- L'informe de l'analista de l'ONU també ens recorda que:
- el precepte de la integritat territorial esgrimit per España només s'aplica per la relació entre estats, "no en relació a la voluntat d'una població a expressar el seu futur".
- La llei internacional sobre el dret d'autodeterminació dels pobles va més enllà dels processos de descolonització.
- Negar el dret d'autodeterminació va contra el pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, article 1.
- Les declaracions d'independència no són il·legals segons la legislació internacional ( aquest punt 4art i el punt 1er i 2n van aparèixer a la Sentència del Tribunal Internacional de Justícia a l'Haia el 22 de juliol de 2010. El punt 4art es troba explicitat a la pàgina 39 https://goo.gl/tV1VSy ).
- No es poden aplicar els càrrecs de sedició als Jordis ni de rebel·lió al President (ref video del jutge E. Silva). Això fa que les condemnes puguin ser revertides a Estrasburg.
- El propi principi de legalitat (el famós rule of law invocat per la UE) es va trencar pel propi Tribunal Constitucional en la seva sentència de 2010, qualificat pel catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo quan es coïa la sentència el 2007 com a "cop d'estat" ( https://goo.gl/5YjXwH ). De fet, l'estatut actual no l'hem pas votat tal com el tenim. Aquest simple detall ja el fa il·legítim , però a més il·legal perquè contravé els preceptes de reforma estatutària.
- Ja el 2014 l'analista nord americà F.Betancur avisava que l'aparent inacció del Presidente Rajoy ( https://goo.gl/3nrvQZ ) podiar amagar el que en dia un gambit maquiavèl·lic (que aquí es llegeix amb el "cuanto peor mejor"). En quin sentit? El passat 26 d'octubre, mentre estàvem pendents del procés, el Banc Central Europeu es va reunir. Havia de decidir si reduïa la compra de deute espanyol, en el que fins ara es gastava 60mil milions d'euros mensuals per evitar la pujada de la prima de risc. Deien els rumors que volien reduir la compra a 40mil milions, el que suposava un cop fort. Al final l'han reduïda encara més: a 30mil milions, és a dir, a la meitat ( https://goo.gl/sSvscL ). Això suposarà problemes molt bèsties a mig termini.
- Espanya pensa començar una reforma constitucional d'aquí uns mesos en un context de crisi econòmica molt forta i amb el problema català per resoldre. Lína neo-liberal en l'econòmic (molta menys despesa social i en pensions) i recentralitzadora en lo polític. Possiblement amb en Pedro Sánchez a la Moncloa. Perquè en Sanchez? No només per la corrupció, no. Bàsicament perquè la reforma anirà en el sentit de retallar drets, i tindrà menys contestació social si ho fa un socialista que si ho fa el PP. Des del moment que la prima de risc anirà a l'alça i Espanya tindrà problemes per pagar els interessos, i que ja existeix l'article 135 a la constitució, els diners hauran de sortir de la despesa social per força.
- Catalunya ha estat utilitzada com a via per forçar aquesta reforma constitucional recentralitzadora i neoliberal. Per això haurien estat tant "ineptes" de deixar que el tema es "podrís" i s'allargués tot aquest temps innecessàriament. Políticament, Catalunya està amortitzada: el PP hi és residual i el PSOE com a tal ni tansols hi té presència directa. A més, a can PP saben que sense Catalunya haurien guanyat en Zapatero totes les eleccions. La reforma constitucional es durà a terme doncs dins d'un context de crisi d'estat com Naomi Klein ens va ensenyar al seu documental "la doctrina del shock" ( https://goo.gl/X9hQUc ) que, dit sigui de passada, tothom hauria d'haver vist a aquestes alçades. S'aprofita una crisi (o es crea) per collar el sistema.
- Espanya actualment és com un immens vaixell que va directe al desastre i du massa inèrcia i és massa gran com per fer-li canviar el rumb. La independència és com un bot salvavides, si és que el podem agafar. Inclús als treballadors espanyols els hi convé que prosperem: quan a Espanya les coses vagin realment malament, i hi aniran, almenys així podran tenir un lloc proper on anar i treballar.
Dit això.. i guardant-me el que penso que implica tot plegat a mig - llarg termini (i que no m'agrada, però ara no és el moment) queda..
Com trenquem ara aquesta dinàmica?
la forma de trencar aquesta dinàmica podria venir per varis camins:
- Un, el dur: vaga general indefinida. Barcelona, el 1919, va realitzar una vaga general indefinida que va durar 44 dies. Gràcies a això es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores plasmada en llei per primer cop al món https://goo.gl/dkVjCR . Ja en aquell moment, el gobierno va mirar de fer-la descarrilar fent una convocatòria, en aquell cas als treballadors i pel servei militar "The Government in Madrid tried to destroy the strike by calling up all workers for military service, but this call was not heeded," Però la gent ho va ignorar, és a dir, va desobeir. Així " Thus, Spain became the first country in the world to pass a national eight-hour day law, as a result of 1919's general strike."
- La segona opció és anar a les eleccions al 21-D i guanyar-les en escons i vot popular per a la independència. El dolent d'aquesta opció és que implica reconèixer que segueix imperant la llei espanyola i que la República no controla de forma efectiva el territori, cosa imprescindible per ser reconeguda a l'estranger. Una cosa que, i m'agradaria equivocar-me, sembla evident. Si sortís bé (difícil, no impossible) s'obtindria un mandat democràtic innegable. El risc de potinada per part d'Indra seria més que alt. Perdre-les seria un desastre. No crec que la convocatòria feta per l'estat sigui fiable.
- La tercera opció seria una combinació de les dues anteriors. Vaga per impedir el 21-D més eleccions pròpies, o aprofitar el 21-D per obtenir el mandat democràtic clar d'un cop, i d'aquí vaga general indefinida fins que el gobierno accepti negociar les condicions d'un divorci "amigable" amb intercessió europea. Perquè això funcionés caldria que la vaga fos prou llarga i intensa com per posar la prima de risc pels núvols.
El 21 - D podria ser la forma d'obtenir aquest mandat democràtic clar si es guanyés en vots i escons per l'independentisme. Si qui va votar SÍ l'1 d'oct. vota opció independentista ara, i Indra no potineja els resultats, ni tansols Madrid podrà negar la realitat. El mandat democràtic obtingut de forma legal hauria de ser reconegut també per Europa i caldria obrir les negociacions, dins del marc legal, per a una separació pactada repartint actius i passius i sense sortir, durant la transició, de la Unió Europea.
Que Rajoy admeti que no pot mantenir un govern col·lonial durant sis mesos i hagi triat l'opció d'unes eleccions urgents, en un dijous, demostra que tampoc es pot imposar per la força.
És repetir el 27 S sense que CSQEP torni a prendre el pèl als seus votants independentistes. Idiotes seran si sent indepes els voten.
I aplicar el resultat.
notes:
definició de rebel·lió segons RAE (que implica intenció de derrocar) : http://dle.rae.es/?id=VJnvRgt
definició de sedició segons RAE (variant suau de rebel·lió, i per tant igual intenció): http://dle.rae.es/?id=XRLF1qK
el delicte de sedició al codi penal: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t22.html
Aute de presó preventiva per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart pel delicte de "sedició tumultuària pacífica" (delicte que no existeix al codi penal): https://www.economiadigital.es/uploads/s1/52/85/35/2/sanchez_cuixart.pdf
Addenda 14 de desembre de 2017:
Els polítics catalans no s'ho van arribar a creure. No van estar a l'alçada de les circumstàncies.
No tenien preparat un mètode de control efectiu del territori. Sense això no hi ha independència.
Total: No hi ha independència, però a més queda molt mal ferit el catalanisme, vençut el projecte independentista i tancat l'autonomisme.
Passi el que passi el 21-D no només no hi haurà independència: les retallades, l'ofec econòmic i la intervenció han vingut per quedar-se.
http://ctxt.es/es/20171213/Politica/16689/lopez-tena-independencia-catalu%C3%B1a-referendum-proces-puigdemont-mas.htm
A falta d'un projecte realista de presa del control del territori, tot el que ha passat ha sigut perquè l'estat deixava fer per poder actuar sobre fets consumats i amb duresa. I vèncer.
Només una victòria en vots i escons el 21D podria obrir una escletxa d'esperança, i això no passarà. La propaganda a les televisions , ràdios i diaris estatals i locals per l'unionisme ha estat brutal. I l'independentisme no ha tingut força per oposar-s'hi.
Derrota catalana un cop més, i aquest cop potser definitiva.
- Un, el dur: vaga general indefinida. Barcelona, el 1919, va realitzar una vaga general indefinida que va durar 44 dies. Gràcies a això es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores plasmada en llei per primer cop al món https://goo.gl/dkVjCR . Ja en aquell moment, el gobierno va mirar de fer-la descarrilar fent una convocatòria, en aquell cas als treballadors i pel servei militar "The Government in Madrid tried to destroy the strike by calling up all workers for military service, but this call was not heeded," Però la gent ho va ignorar, és a dir, va desobeir. Així " Thus, Spain became the first country in the world to pass a national eight-hour day law, as a result of 1919's general strike."
- La segona opció és anar a les eleccions al 21-D i guanyar-les en escons i vot popular per a la independència. El dolent d'aquesta opció és que implica reconèixer que segueix imperant la llei espanyola i que la República no controla de forma efectiva el territori, cosa imprescindible per ser reconeguda a l'estranger. Una cosa que, i m'agradaria equivocar-me, sembla evident. Si sortís bé (difícil, no impossible) s'obtindria un mandat democràtic innegable. El risc de potinada per part d'Indra seria més que alt. Perdre-les seria un desastre. No crec que la convocatòria feta per l'estat sigui fiable.
- La tercera opció seria una combinació de les dues anteriors. Vaga per impedir el 21-D més eleccions pròpies, o aprofitar el 21-D per obtenir el mandat democràtic clar d'un cop, i d'aquí vaga general indefinida fins que el gobierno accepti negociar les condicions d'un divorci "amigable" amb intercessió europea. Perquè això funcionés caldria que la vaga fos prou llarga i intensa com per posar la prima de risc pels núvols.
El 21 - D podria ser la forma d'obtenir aquest mandat democràtic clar si es guanyés en vots i escons per l'independentisme. Si qui va votar SÍ l'1 d'oct. vota opció independentista ara, i Indra no potineja els resultats, ni tansols Madrid podrà negar la realitat. El mandat democràtic obtingut de forma legal hauria de ser reconegut també per Europa i caldria obrir les negociacions, dins del marc legal, per a una separació pactada repartint actius i passius i sense sortir, durant la transició, de la Unió Europea.
Que Rajoy admeti que no pot mantenir un govern col·lonial durant sis mesos i hagi triat l'opció d'unes eleccions urgents, en un dijous, demostra que tampoc es pot imposar per la força.
És repetir el 27 S sense que CSQEP torni a prendre el pèl als seus votants independentistes. Idiotes seran si sent indepes els voten.
I aplicar el resultat.
notes:
definició de rebel·lió segons RAE (que implica intenció de derrocar) : http://dle.rae.es/?id=VJnvRgt
definició de sedició segons RAE (variant suau de rebel·lió, i per tant igual intenció): http://dle.rae.es/?id=XRLF1qK
el delicte de sedició al codi penal: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t22.html
Aute de presó preventiva per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart pel delicte de "sedició tumultuària pacífica" (delicte que no existeix al codi penal): https://www.economiadigital.es/uploads/s1/52/85/35/2/sanchez_cuixart.pdf
Addenda 14 de desembre de 2017:
Els polítics catalans no s'ho van arribar a creure. No van estar a l'alçada de les circumstàncies.
No tenien preparat un mètode de control efectiu del territori. Sense això no hi ha independència.
Total: No hi ha independència, però a més queda molt mal ferit el catalanisme, vençut el projecte independentista i tancat l'autonomisme.
Passi el que passi el 21-D no només no hi haurà independència: les retallades, l'ofec econòmic i la intervenció han vingut per quedar-se.
http://ctxt.es/es/20171213/Politica/16689/lopez-tena-independencia-catalu%C3%B1a-referendum-proces-puigdemont-mas.htm
A falta d'un projecte realista de presa del control del territori, tot el que ha passat ha sigut perquè l'estat deixava fer per poder actuar sobre fets consumats i amb duresa. I vèncer.
Només una victòria en vots i escons el 21D podria obrir una escletxa d'esperança, i això no passarà. La propaganda a les televisions , ràdios i diaris estatals i locals per l'unionisme ha estat brutal. I l'independentisme no ha tingut força per oposar-s'hi.
Derrota catalana un cop més, i aquest cop potser definitiva.
dissabte, d’octubre 28, 2017
Nacions Unides: opinió d'un expert seu en referència a l'article 155
Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides sobre els Drets Humans.
Expert independent de les Nacions Unides urgeix Espanya a revertir l'apliació de l'article 155.
Arguments:
El text de l'analista de les Nacions Unides (en anglès) avisant de la il·legalitat nacional i internacional de l'aplicació del 155:
UN independent expert urges Spanish Government to reverse decision on Catalan autonomy
Per cert, pels que diguin que els catalans no estan discriminats, que expliquin això:
https://www.fdbetancor.com/2015/05/22/the-fragmentation-of-states-elite-access-to-power-in-spain-and-britain/
Només 1 dia, en 300 anys, ha estat cap de govern un català a Espanya si no es tenen en compte els excepcionals i breus períodes republicans.
Comptant els períodes republicans, poc més de 600 dies (no arriba a dos anys) en 300 anys.
Si la discriminació no existís, en un període tant llarg com són 300 anys, la presència de caps de govern catalans a Espanya s'acostaria a la proporció de població catalana en el conjunt d'Espanya.
Hi ha, per tant, una discriminació i és sostinguda a través del temps, dels segles, de les constitucions i dels règims polítics.
Expert independent de les Nacions Unides urgeix Espanya a revertir l'apliació de l'article 155.
Arguments:
- treure l'autonomia va contra els drets humans, en concret és un retrocés en el Pacte de Drets Civils i polítics, articles 1, 9, 25, 27 i contra la Constitució Espanyola ( Constitució espanyola en Pdf ) als articles 10 i 96, així com lleis espanyoles que implementen aquest pacte dels drets humans.
- negar el dret a l'autodeterminació va contra l'article 1 del Pacte Internacional de drets civils i polítics ( pacte internacional de drets civils i polítics a wikipedia ; Text del Pacte de Drets Civils i polítics a la pàgina de Nacions Unides )
- El principi d'integritat territorial només es pot aplicar en relació a tercers estats estrangers, no en relació al dret a una població a expressar la seva voluntat de controlar el seu futur (ho vaig comentar en una altra entrada, sobre la sentència de la Haia en referència a Kosovo, on es sostenia el mateix).
- La llei internacional d'autodeterminació va més enllà dels processos de descolonització.
El text de l'analista de les Nacions Unides (en anglès) avisant de la il·legalitat nacional i internacional de l'aplicació del 155:
UN independent expert urges Spanish Government to reverse decision on Catalan autonomy
Per cert, pels que diguin que els catalans no estan discriminats, que expliquin això:
https://www.fdbetancor.com/2015/05/22/the-fragmentation-of-states-elite-access-to-power-in-spain-and-britain/
Només 1 dia, en 300 anys, ha estat cap de govern un català a Espanya si no es tenen en compte els excepcionals i breus períodes republicans.
Comptant els períodes republicans, poc més de 600 dies (no arriba a dos anys) en 300 anys.
Si la discriminació no existís, en un període tant llarg com són 300 anys, la presència de caps de govern catalans a Espanya s'acostaria a la proporció de població catalana en el conjunt d'Espanya.
Hi ha, per tant, una discriminació i és sostinguda a través del temps, dels segles, de les constitucions i dels règims polítics.
dilluns, d’octubre 23, 2017
comentari al Financial Times
el meu anglés és bastant dolent. Hi ha errors. Però crec que s'entén el que hi dic:
(per cert, parrafote. Em passa sovint i hauria d'aprendre a ser més concís)
Article:
About the rule of law: the breaking of the law began when the popular party crushed the catalan statute of autonomy in 2010 ( https://elpais.com/diario/2007/02/10/espana/1171062012_850215.html ). The statute was not unconstutional according to the letter of the constutition, but was ruled unconstitutional by the interpretation of the constitution. By this way, PP changed the constitution (throught its interpretation) and the autonomy charter, which was previously been passed by catalan parliament (120 votes over 135 seats) Spanish parliament and a referendum (with approval of the 73% of voteres, 1,8 million ). As Javier Perez Royo said on 2007 (is constitutional law catedratic) this was a coup d'etat.
The 1st mass demostration was the same day that the constitutional court declared that the statute was illegal. The new statute has not been voted again, so in fact catalonia has not a valid statute since then. So dont talk about rule of law. Rule of law was broken back then, and it is since then. The last referendum of 1-oct had more voters in favor of independence than votes had the current illegal catalan statue of autonomy (more than 2 million).
These are facts.
Spain use to say that catalans are selfish, cowards and they joke about us as if we were jews. In fact, they call us "polish" (polacos), as a reminder that they would like to do to us the same that jews suffered in the Varsow Ghetto. Is funny that they accuse us of supremacism or nazism, while our president was imprisoned by the gestapo and shot by a firing squad in the early 40's by the franco regime. the only democratically elected president in europe that suffered that fate, by the way. Is appaling how the heirs of franco, an ally of hitler, who was in gov. untill the day of his dead and is still buried on a massive monument built by slaves, accuse catalans of nazism. Europe ignored us then, backing franco. and still ignore us, backing the corrupt heirs of franco.
But let me remind you something: you maybe enjoy a 8 hours working day. What you maybe doesnt know is that this was illegal not yet 100 years ago. And what you maybe doesnt know is that was thanks to a 44 days general strike in barcelona that the 8 hours working day became legal, being spain the 1st country in the world to have it and, and from there, the rest of countries. (general strike 1919: https://en.wikipedia.org/wiki/Anarchism_in_Spain#General_Strike_of_1919 ). So maybe spain has lied to all about catalans and their commitment for rights and freedom. On 1st place, has lied always about the existance itself of the catalans as a national comunity. And, of course, with the help of europe to just ignore us, as usual.
So here we are, fighting for freedom and democratic rights again, being ignored again, and with tons of lies coming from spain again. Nothing new. We all know how those things evolve. Will be massive general strikes. will be represion. this is 155. Lets hope that we dont end on a civil war again. As usual, spain will ignore the laws, whatever they say about rule of law (spain talking about rule of law is like north korea or East german talking about democracy). No surprise that spain is on the 97th position on justice in the last world economic forum survey.
Europe doesnt know catalans. Just believes the spanish version about us. But Barcelona wasnt called the rose of fire because of anything. This error could drive to the falling of the spanish economy and, with it, the european economy and the euro. ignoring spain as usual and its abusive behaviour as usual, now that spain is within europe and the eurozone, could have this time a high price for all. We Catalans doesnt want to harm anybody. We are peaceful people. We are just fed about spain and want to be free. But we are going to stand by our rights and our democratically ellected leaders. lets hope, for all, that this time Europe doesnt ignore us again. Sadly, we all know that europe will ignore us. The price for all is still to be seen.
(per cert, parrafote. Em passa sovint i hauria d'aprendre a ser més concís)
Article:
What next for Catalan crisis after Rajoy uses ‘nuclear option’?
( https://www.ft.com/content/59570550-b73b-11e7-8c12-5661783e5589#comments )About the rule of law: the breaking of the law began when the popular party crushed the catalan statute of autonomy in 2010 ( https://elpais.com/diario/2007/02/10/espana/1171062012_850215.html ). The statute was not unconstutional according to the letter of the constutition, but was ruled unconstitutional by the interpretation of the constitution. By this way, PP changed the constitution (throught its interpretation) and the autonomy charter, which was previously been passed by catalan parliament (120 votes over 135 seats) Spanish parliament and a referendum (with approval of the 73% of voteres, 1,8 million ). As Javier Perez Royo said on 2007 (is constitutional law catedratic) this was a coup d'etat.
The 1st mass demostration was the same day that the constitutional court declared that the statute was illegal. The new statute has not been voted again, so in fact catalonia has not a valid statute since then. So dont talk about rule of law. Rule of law was broken back then, and it is since then. The last referendum of 1-oct had more voters in favor of independence than votes had the current illegal catalan statue of autonomy (more than 2 million).
These are facts.
Spain use to say that catalans are selfish, cowards and they joke about us as if we were jews. In fact, they call us "polish" (polacos), as a reminder that they would like to do to us the same that jews suffered in the Varsow Ghetto. Is funny that they accuse us of supremacism or nazism, while our president was imprisoned by the gestapo and shot by a firing squad in the early 40's by the franco regime. the only democratically elected president in europe that suffered that fate, by the way. Is appaling how the heirs of franco, an ally of hitler, who was in gov. untill the day of his dead and is still buried on a massive monument built by slaves, accuse catalans of nazism. Europe ignored us then, backing franco. and still ignore us, backing the corrupt heirs of franco.
But let me remind you something: you maybe enjoy a 8 hours working day. What you maybe doesnt know is that this was illegal not yet 100 years ago. And what you maybe doesnt know is that was thanks to a 44 days general strike in barcelona that the 8 hours working day became legal, being spain the 1st country in the world to have it and, and from there, the rest of countries. (general strike 1919: https://en.wikipedia.org/wiki/Anarchism_in_Spain#General_Strike_of_1919 ). So maybe spain has lied to all about catalans and their commitment for rights and freedom. On 1st place, has lied always about the existance itself of the catalans as a national comunity. And, of course, with the help of europe to just ignore us, as usual.
So here we are, fighting for freedom and democratic rights again, being ignored again, and with tons of lies coming from spain again. Nothing new. We all know how those things evolve. Will be massive general strikes. will be represion. this is 155. Lets hope that we dont end on a civil war again. As usual, spain will ignore the laws, whatever they say about rule of law (spain talking about rule of law is like north korea or East german talking about democracy). No surprise that spain is on the 97th position on justice in the last world economic forum survey.
Europe doesnt know catalans. Just believes the spanish version about us. But Barcelona wasnt called the rose of fire because of anything. This error could drive to the falling of the spanish economy and, with it, the european economy and the euro. ignoring spain as usual and its abusive behaviour as usual, now that spain is within europe and the eurozone, could have this time a high price for all. We Catalans doesnt want to harm anybody. We are peaceful people. We are just fed about spain and want to be free. But we are going to stand by our rights and our democratically ellected leaders. lets hope, for all, that this time Europe doesnt ignore us again. Sadly, we all know that europe will ignore us. The price for all is still to be seen.
dilluns, d’octubre 16, 2017
el dia clau
Sembla que la sort del procés es decidirà el dia 26 d'octubre
https://www.bloomberg.com/news/articles/2017-10-12/spanish-bonds-face-turbulent-weeks-on-catalan-standoff-ecb-meet
Si els rumors són certs i el BCE deixa de comprar bons espanyols a partir de la reunió del 26, la prima de risc penjarà d'un fil i qualsevol inestabilitat a Catalunya podria dur l'economia espanyola a la fallida. Abans d'aquest dia no dóna temps a fer efectiu el 155 i després, qualsevol intent de fer-lo efectiu podria ensorrar l'economia espanyola. Per tant, si els rumors van de debò, tindria sentit que es demanés a en Puigdemont l'aplaçament i a partir del 26 s'entraria en un procés negociat. Que fos evident o no de cara l'opinió pública ja seria secundari i més enfocat a evitar problemes per la banda de la població espanyola.
Actualització a 29 octubre 2017:
Estava previst que la despesa del BCE en deute espanyol es reduís de 60mil milions d'euros a 40mil milions segons els rumors a què havia fet referència. Al final la reducció va ser encara més alta: a 30mil milions ( https://goo.gl/sSvscL ).
Això implica menys protecció contra la pujada de la prima de risc, més inestabilitat i major perill per a l'economia espanyola. Aquesta situació es donaria quan Espanya no pogués renovar la compra de deuta a les properes emissions de l'any que ve. La situació segurament se la menjaria un futur govern de coalició del PSOE enmig d'una reforma constitucional que per força haurà de ser neo-liberal i recentralitzadora "per reduir despesa".
https://www.bloomberg.com/news/articles/2017-10-12/spanish-bonds-face-turbulent-weeks-on-catalan-standoff-ecb-meet
Si els rumors són certs i el BCE deixa de comprar bons espanyols a partir de la reunió del 26, la prima de risc penjarà d'un fil i qualsevol inestabilitat a Catalunya podria dur l'economia espanyola a la fallida. Abans d'aquest dia no dóna temps a fer efectiu el 155 i després, qualsevol intent de fer-lo efectiu podria ensorrar l'economia espanyola. Per tant, si els rumors van de debò, tindria sentit que es demanés a en Puigdemont l'aplaçament i a partir del 26 s'entraria en un procés negociat. Que fos evident o no de cara l'opinió pública ja seria secundari i més enfocat a evitar problemes per la banda de la població espanyola.
Actualització a 29 octubre 2017:
Estava previst que la despesa del BCE en deute espanyol es reduís de 60mil milions d'euros a 40mil milions segons els rumors a què havia fet referència. Al final la reducció va ser encara més alta: a 30mil milions ( https://goo.gl/sSvscL ).
Això implica menys protecció contra la pujada de la prima de risc, més inestabilitat i major perill per a l'economia espanyola. Aquesta situació es donaria quan Espanya no pogués renovar la compra de deuta a les properes emissions de l'any que ve. La situació segurament se la menjaria un futur govern de coalició del PSOE enmig d'una reforma constitucional que per força haurà de ser neo-liberal i recentralitzadora "per reduir despesa".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)