Entrada destacada

A mode de resum : 29 oct 2017 + actualització 14 des. 2017

A mode de resum: Europa demana dues coses: Rule of law (imperi de la llei o actuar dins de la legalitat); "la força dels argument...

dijous, d’abril 09, 2009

strawberry flowers


a month was passed since the dead at home of my grandfa. was the saint day of my mother, and she made a cake, but didnt decorate it. not enough fine to do it. coffee time, after lunch, i told her to let me use a pair of strawberrys and some litle candy "threads".
i got the idea of make a litle more pretty the cake just to up the state of mind. some simple litle beauty, sometimes, it helps. but the merit of have eaten a good cake was all of her, of course. i just did it a litle more apetizing.
and then a smile appeared :)

dimarts, de gener 20, 2009

19 de gener

a l'avi avui li costava una mica respirar. aquest vespre. era cap allà un quart de deu que li he comentat a ma mare que casi truquéssim un metge, per veure si era per posar-li aire o algo. ja li costava molt moure's.
aquets dies, per les mucositats que tenia, li costava menjar i empassar, i s'havia aprimat. però amb els batuts que li compràvem com els d'hospital nàvem fent. feia menys d'una setmana va venir la metge perquè ja es veia que no nava bé.
Allà dos quarts de deu ma mare li ha donat una mica d'aigua. però li costava empassar. aquest vespre estava fotut. i no parlava, estava com absent. jo hi he anat, i curiosament el lloro, que l'he hagut de treure perquè tenia moltes ganes de sortir de la gàbia, també ha vingut i volia veure'l. no ha parat fins que l'ha vist. li hem comentat a l'avi, i m'ha semblat que encara ens sentia i que li feia certa gràcia. difícil de saber.
m'he posat a fer el sopar -patata bullida amb ceba- i a parar taula. a les deu menys un parell de minuts ma mare ha anat a veure si havia vomitat l'aigua o si en volia més o com estava, però m'ha cridat que hi anés. em sembla que és mort, m'ha comentat.
i sí.

descansa en pau.

després ha vingut el metge. després el del certificat..etc

dilluns, de gener 19, 2009

gruna

emm.. una noia del xat q té bestioles m'ha dit si li podia fer un dibuix d'una.. i en un quart d'hora he fet aixo q segueix: llapis grafit i jastà. a més ha quedat tallat per l'scànner, pq no hi cabia bé el full. en fi, es veu que li ha fet molta gràcia i m'ha demanat que ho posés aquí.. o sigui q millor no dic tots els defectes q hi veig. la bestiola és una fura q es diu gruna. bueno, com q li ha agradat tant, suposo q ja està bé, oi?
:S

emm una chica del chat que tiene animalitos me ha dicho que si le podía hacer un dibujo de uno... y en un cuarto de hora he hecho lo que se ve en la imagen.
lápiz grafito y ya está. Una parte ha quedado cortada por el escáner porque no cabía la hoja entera. En fin, parece que le ha gustado y me ha pedido que lo pusiera por aquí. O sea que mejor no digo todos los defectos que le veo. El animalito es una hurón que se llama gruna. Bueno, dado que le ha gustado tanto, supongo que ya está bien, no?
:S

so... a girl from a chat that has litle animals has asked to me if i could make a draw of one of them for her... and in a quarter of hour ive done what can be seen in the picture.
is graphit pencil and no more. A part has been cut by the scanner because the paper was too big and didnt fit. So well, it seems that has pleased her a lot and then she has asked to me to put it here too. Then is better that i dont say all the deffects that i see on the draw. This litle animal is a female ferret and is called gruna. As soon has the owner was so pleased with it i guess that is fine, isnt it?
:S

diumenge, de gener 18, 2009

ciutadella

dies curts i freds. arbres sense fulles. i amb mon avi fotut. és hivern. només 16 cm d'alçada. l'scanner fa les imatges tant grans! llapissos alpino aquarelables. una estona aquesta tarda al parc. a les cinc i quart ja se'n va el sol! m'hi he posat que eren casi les cinc i he hagut d'anar depressa. no veia tres en un burro.

días cortos y fríos. árboles sin hojas. mi abuelo está mal. es invierno.
el dibujo tiene sólo 16 cm de altura. el escáner hace las imágenes tan grandes! está hecho con lápices de la marca alpino, acuarelables. en un rato, esta tarde en el parque. a las cinco y cuarto de la tarde ya se va el sol! me he puesto a dibujar que eran casi las cinco y he tenido que ir deprisa. no veía nada.


short and cold days. no leaves in the trees. my grandfather has bad health. winter time.
the draw is only 16 cm high (6 inches). the scanner makes the pictures so big! is done with watercolor pencils. a while this afternoon in the park. sun goes down at a quarter past five! ive began to draw when were near the five so ive should go quick. i didnt see any.

dimecres, de gener 07, 2009

alpinos

fa pocs dies vaig comprar una caixa de llapissos de color alpino aquarelables. per practicar amb llapissos d'aquesta mena, i d'aquesta marca perquè eren els més barats. posats a marranejar i gastar una mica per què sí a veure què surt vaig pensar que era el millor.


he fet algun dibuix, aquests dies, allò.. en alguna estona. costa trobar el moment de posar-se a fer aquestes coses, i més quan hi ha altra feina.el problema és a més trobar què dibuixar. inventar algo? agafar una foto? vaig fer una mica de cada.
després, per practicar cos humà, però donat que no tinc a qui agafar, vaig fer una mica el que vaig poder. i re, això és el que va sortir.
i què no dir de lo malament que em surten les cares!!!en fi, endavant, espifiar-la.. i seguir endavant. el tamany dels originals és realment petit, com mitja cuartilla -el quadern on són el vaig fer i cosir partint de fulls grossos sueltos. té la seva gràcia, el tema d'enquadernar-.així que res.. alguna pràctica més a part... com la flor que segueix aquestes ratlles... (inventada)
bueno, ara toquen exàmens. viam si més endavant tinc temps..


Hace pocos días compré una caja de lápices de colores alpino acuarelable para practicar con lápices de este tipo. La marca es porque era la más barata. Puestos a enguarrar y gastar porque sí a ver lo que salía pensé que sería lo mejor.
Estos días he hecho algún dibujo en algún rato libre. cuesta encontrar el momento de ponerse a hacer este tipo de cosas, y más cuando hay tareas pendientes. El problema es además encontrar qué dibujar. Inventar algo? Coger una foto? Hice un poco de cada.


Para practicar cuerpo humano, y dado que no tengo a quien dibujar hice un poco lo que pude y salió esto.
Y qué no decir de lo mal que me salen las caras! En fin, meter la pata y seguir adelante. El tamaño de los originales es realmente pequeño, como un dina6 -media cuartilla-. Así que nada, alguna práctica más como la flor que acompaña estas rallas (inventada)
Bueno, ahora tocan exámenes. A ver si más adelante tengo tiempo...


A few days ago i bought a colour pencils box from the label alpino aqualine, that can be converted to watercolors, just to take some practice with this kind of pencils. I chosed this label because was the most cheap. as soon as the case is just mess up some paper and waste pencils, i thought that would be the best.
So these days ive done some draw in my free time. Is hard to find the moment to set about this kind of things, harder if youve got some pendant duties. Trouble is also to find what to draw. Create something? Copy a picture? I did a litle of each.
For taking practice about human body, and because i havent anyone to draw, i did what i can and this is what appeared. Size of the originals is really tiny, like din A6. And also some other practice, like the flower here that i just invented.
So well, now is exams time. will see if ive got more free time later..

dimecres, de desembre 10, 2008

un exercici

bé doncs, aquí està.

Correspon a un exercici de classe perque veiem què té un retaule, coneguem els materials i tot això. Com sortís era menys important, així que vam tenir poc temps per a dibuixar i pintar. L'original d'on havia de copiar, a nivell de dibuix, no era gaire millor tampoc, eh? I ha sortit el xurro que ha sortit. Però en fi, tot i que per mi dóna la sensació de que té encara molta feina per fer-hi, que té errors molt grossos, que el dibuix està mal fet ... etc etc, en principi així és com ha quedat.


Si algun dia faig un retaule posan-t'hi el temps necessari, ara ja sé quins són els passos a seguir (per preparar la fusta, fer les barreges, conglomerats, tècniques d'estofat...). era l'objectiu.


en fi, aquesta cosa de la foto és el que ha sortit. a classe no és dels pitjors, algo és algo.
lo dels arcs a dalt i baix va ser cosa meva, per acabar d'omplir. també va ser cosa meva interessar-me per saber qui era la figura representada. es veu que a ningú li importava gaire. Es tracta de Santa Engràcia, natural de Braccara i a qui van agafar a Saragossa -CaesarAgusta en aquell moment- camí del seu casament. Màrtir cristiana del moment en que Dacià va ser enviat a la península a perseguir cristians. La van matar dos o tres mesos després que a Santa Eulàlia. És curiós que les dues tenen un origen tant semblant, les dues van ser patrones de Saragossa i Barcelona respectivament i les dues van deixar de ser-ho també a la mateixa època.
pd. encara li queda tela per fer-hi, però és que no tenim més temps! potser quan la pugui dur cap a casa la pugui acabar ...

pd. com que això és un blog (web log o registre de webs amb comentari) més val que comenci a funcionar com a tal. Aquí una adreça molt interessant on s'explica sobre el procés de fer retaules, materials i tècniques:
http://victoriavivancos.blogspot.com/2008/09/prctica-purpurinas-y-tecnicas-de.html

dilluns, de desembre 08, 2008

Sentit comú

Aquest dia, divendres passat, va venir la metge per mon avi. Diagnòstic: el coll del femur trencat. solució: cap. s'ha d'operar i als seus 94 anys i tal com està no ho passaria, així que re, aguantar i punt. total, nar a la facultat tard i amb el cap cot, rumiant com ens ho farem amb el mal q fa un os trencat i la inmovilitat q dona tot això... i sabent que no hi ha res a fer.
Ara, canviant-lo, veia ahir q el peu el movia. jo crec q si tingués l'os trencat, cony, es veuria. i ara que el canviava ma mare ell ha pogut aixecat el trasero. i que amb lo prim q està .. es veuria, cony, i no es veu. per mi que no l'hi té. a més tampoc té tant mal de cama, li deu venir de l'esquena. però com pot ser que un metge no ho vegi, això?

en el seu cas, dos anys de pressumptes almorranes -que no tenien motiu de ser-hi- van acabar que era un càncer de colon mal diagnosticat, i pq ma mare, al final, va decidir prescindir del diagnòstic i nar d'urgències. amb la vista li va passar semblant: anys esperant que les "cataractes" fessin el seu curs i al final resulta q tenia glaucoma. clar, quan el vam operar ja era massa tard, el nervi el tenia aixafat per la pressió de l'ull. a l'operació del colon li van tallar, per error, els nervis de la bufeta, i des de llavors -fa.. 6 o 8 anys- du sonda, la qual cosa li suposa infeccions constants. a vegades còrrer d'urgències cada quinze dies. i té la memòria malament per un problema de tensió diagnosticat massa tard: les microembòlies ja li havien deixat fora de servei bona part de la memòria a molt curt termini -segons quina, tot s'ha de dir-. i allà està: fent de ventre per la panxa, amb sonda, poca memòria, sense vista i la oïda tocada. Aguantant, amb paciència. i geniut, això sí.
però ves.. Tres mesos va estar ma mare amb uns dolors d'esquena fortissims, q no es podia moure, abans no li diagnostiquessin per fi -després de moltes visites a metges, totes un calvari- que se li havien aixafat dues vertebres per descalcificació provocada, a més, per la medicació que li havia donat la ginecòloga. fot-li gastos.
que si eren nervis, que si eren gasos, que si eren pedres.. vaia tres mesos, amb nadal al mig!
aquell any havien operat mon pare d'un tumoret que no tenia que ser re. despres es va estar tot un any i mig que no es trobava be i li deien que eren nervis (hipocondríac, li deien) fins que mirant allo que no era re veuen q tenia el fetge amb taques..
vaia nadal aquell també. un dia va anar per què li fessin una prova i ja no en va sortir. la prova li podia causar embòlies, així que sel van quedar a l'hospital... però no hi havia places on li tocava, així que estava en una altra banda. després d'unes dues hores de mal de cap molt fort -les infermeres no li feien cas, era un diumenge al matí- va entrar en coma i ja no en va sortir. una setmana jugant a tenis, la següent en una caixa.
jo vaig estar anys que em deien que el mal d'esquena eren nervis. i vinga a menjar-me el coco amb que estava tocat del bolet, i vinga a enviar-me a psiquiatres, els metges. i donar-me potingues que per sort no em prenia -el sentit comú em deia que algo passava i no era del cap-. i efectivament, però no seria un metge -i en vaig veure molts- qui m'ho veuria. el mal d'esquena era una malaltia que ara sembla que tinc una mica controlada. aixo dels nervis i la hipocondria m'ho van dir de vegades...!!
pero bueno, tampoc em veien l'os trencat les dues vegades que m'he n'he petat un. el primer, amb vuit anys, vaig estar una setmana. al segon cop, ja amb 17, no vaig sortir d'alla sense radiografia i, efectivament, tenia un os trencat. pel metge jo no feia prou cara de dolor. per trencar-n'hi un a ell!
de mentres.. tot i anar cada any al dentista, cap va ser prou bo per veure que sota el queixal del seny hi tenia una bola de pus del tamany de l'ungla del dit petit, que es va fer pq el queixal no havia acabat de sortir. deu anys tenint de temperatura -des dels 17- 36'8º -síntoma d'infecció-, amb molèsties que em deien que no eren res.. i sembla que això seria el que em causaria lo de l'esquena. tampoc va ser ni un metge ni un dentista qui m'ho va trobar. un cop va ser fora, per primer cop tenia temperatura normal.
també lo de la panxa vaig estar molts anys pq m'ho trobessin -set-.
i metges i metges i cagades i més cagades, i són coses que queden, pq de cos només tenim el que tenim.
ara mateix tinc un problema amb un queixal -de fa uns mesos- i vinga a dir-me que no és res. ja vorem...
amb això de la cama de mon avi estic emprenyat, ara. i descansat, pq amb sort seguirà, i això que al gener passat li havien dit que li quedaven sis mesos de vida! -per donar disgustos els metges en saben un rato-. no sé quant viurà, potser no gaire, pero queda clar que el diagnòstic era errat (res nou).
i més exemples podria posar, però no vull fer l'entrada tant llarga, a part que segurament en dos dies l'esborraré.
en tot cas, qui va al metge per operar-se i estar més guapo, a que li fotin les potes, el tallin i el cusin, és que s'ha begut l'enteniment. i en general no us cregueu mai gaire el que us digui un metge.